Javier, propietari d'11 pisos en lloguer: "Vaig comprar l'última vivenda per 45.000€ i la llogue a 450€ al mes"
El jove valencià va invertir els seus estalvis en el sector de l'habitatge i viu de les rendes que li generen les seues propietats.
Més informació: Un any de pujades continuades en el preu del lloguer a València: alguns barris superen el 20% d'increment
Javier Medina té 31 anys i, pràcticament, la vida solucionada. O així ho predica. És inversor immobiliari i viu de les rendes que li generen els seus 11 pisos en propietat.
Després de deixar la seua antiga floristeria, va invertir els seus estalvis en el sector de l'habitatge. "La meua vida la paguen els lloguers, a 900€ el mes", va afirmar en un programa d'À Punt.
"Vaig comprar l'última vivenda per 45.000€ i la llogue a 450€ al mes", va assegurar en un dels vídeos pujat al seu perfil de YouTube.
Per als 74.000 seguidors que acumula en xarxes socials com Instagram és una persona "inspiradora". No obstant això, altres opinen que és "un venedor de fum, un vividor o un especulador".
Medina es presenta a si mateix com "emprenedor des dels 18, inversor immobiliari i pare de dos fills" i, a més, és informàtic de professió.
Malgrat el seu èxit en el sector de l'habitatge, coneix de primera mà els reptes del mercat: impagaments, reparacions, inquilins conflictius o intents d'ocupació.
Amb tan sols 23 anys i 3.500 euros en el seu compte bancari, Javi va decidir comprar la seua primera casa. El que hui pot semblar impossible, en una època en què la majoria dels bancs neguen hipoteques als joves per falta d'estabilitat econòmica, ell ho va aconseguir. Va demanar dos préstecs en entitats diferents.
"No tenia estalvis, tot el que guanyava ho reinvertia en la floristeria", recorda.
Aquell primer apartament que va adquirir a Andorra el va destinar al lloguer vacacional. "M'agradava esquiar, així que el tenia disponible quan volia mentre la resta de l'any generava ingressos", conta en el programa.
Ara, amb 31, Javi pot dir que viu dels lloguers. Almenys és "lliure als 30", el seu lema de vida. "Em vaig marcar una edat, ja no necessàriament per a deixar de treballar, sinó per a prendre't la vida d'una altra manera, sense tant d'estrés ni tant d'horari", predica.
La seua estratègia passa per comprar pisos per a reformar-los en municipis pròxims a València que tinguen bona connexió amb la capital. Després, els lloga.
"Evite comprar al centre de València. Preferisc barris o pobles tranquils, amb transport públic i que hi haja serveis prop", explica mentre exhibix l'interior d'un dels seus immobles.
El jove afirma que invertix al voltant de 40.000 euros en la reforma integral i lloga la vivenda per uns 900 euros al mes.
Lloguer com a negoci
El cas de Javi obri un debat: el del lloguer com a negoci. Per a ell, oferir vivendes reformades és "un servici per a gent que no té eixa capacitat d'afrontar els 40.000€ d'entrada d'un pis".
"Fins que eixa persona o els joves puguen acumular eixe capital, algú ha de donar el servici d'oferir un pis reformat", considera.
Javi reconeix haver viscut situacions difícils, com per exemple que un inquilí no pague, una reforma que s'encarix o un banc que retrasa el finançament. Per esta raó, té contractat un segur d'impagament de lloguers.
Una curiositat d'este inversor és que, tot i tindre onze pisos en propietat, ell mateix viu de lloguer. "Pensava que llogar era tirar els diners, però m'he adonat que no sempre compensa comprar. Les vivendes més cares solen ser menys rendibles", explica.
"Volem viure en cases més grans o en zones més exclusives, però eixes vivendes solen ser menys rendibles. No és proporcional el preu de compra amb el del lloguer: a major preu d'adquisició, menor rendibilitat", reflexiona, per a afegir que no li resulta rendible llogar una casa de mig milió d'euros per 5.000€ al mes.
Finalment, conclou que se sent afortunat d'haver pogut traure avant el seu 'negoci', encara que és conscient que "hi ha molta gent que ho passa mal", per això agraïx la situació en què es troba.
La de Javi és la història d'un jove de 23 anys que va saber aprofitar les oportunitats del mercat, però també reflectix una realitat més àmplia: la dificultat d'accedir a l'habitatge.
