El poble costaner més barat per a comprar una casa en la Comunitat Valenciana: té platges de pedra i arena fina
La regió protagonitza "un dels increments més agressius del país", segons Fotocasa.
Més informació: La platja poc coneguda que és una de les millors d'Espanya i Europa: poc massificada i 40 anys amb Bandera Blava
El preu de l'habitatge en venda en les zones costaneres espanyoles ha experimentat un creixement "sense precedents" en els últims cinc anys, duplicant i fins i tot triplicant els seus valors en punts específics.
La Comunitat Valenciana protagonitza "un dels increments més agressius del país", segons va explicar el portal immobiliari Fotocasa en un comunicat.
En l'altre extrem, la regió manté refugis d'accessibilitat en el litoral de Castelló, amb Almassora (1.356 euros/m2), Nules (1.368 euros/m2) i Borriana (1.455 euros/m2) entre els més econòmics d'Espanya.
Però el metre quadrat en el municipi alacantí d'El Verger es va disparar en juny de 2026 a 4.118 euros/m2, enfront dels 1.016 euros/m2 registrats en el mateix mes de 2021, la qual cosa suposa un increment del 305%, d'acord amb l'Índex Immobiliari Fotocasa.
D'esta manera, per un habitatge estàndard de 80 m2 en esta localitat es demana hui una mitjana de 329.415 euros.
En la Comunitat, l'exclusivitat està liderada per Calp amb un preu mitjà de 4.877 euros/m2, seguit per L'Alfàs del Pi (4.499 euros/m2) i Benidorm (4.263 euros/m2), tots a Alacant.
L'habitatge en la costa valenciana "ha deixat de ser un destí vacacional per a convertir-se en un dels mercats amb major pressió de preus del país", va explicar la directora d'Estudis i Portaveu de Fotocasa, María Matos.
"En només cinc anys, el valor de l'habitatge en municipis com El Verger s'ha triplicat a causa d'una oferta cada vegada més escassa, el fort atractiu internacional i una demanda creixent impulsada tant per compradors de primera com de segona residència", va indicar.
I va afegir: "Este desequilibri dispara els preus ampliant la bretxa d'accessibilitat per a la població local".
Almassora
Almassora es posiciona així com un dels destins ideals per a comprar un habitatge vora la mar de tota la Comunitat.
L'actual terme municipal va ser objecte d'assentaments humans des de la prehistòria -any 3.000 aC-, ubicat a 14 quilòmetres de la mar Mediterrània.
De l'Almassora medieval (segles VII-XV) destaca que en 1235 el Rei Jaume I dona un primer privilegi que posava els habitants baix la seua protecció, atorgant-se dos anys més tard la Carta Pobla.
La principal activitat econòmica del municipi es relaciona amb la indústria ceràmica de paviments i revestiments. Li seguix el sector de la construcció i l'agricultura de cítrics en plena transformació varietal.
Vista aèria d'Almassora.
La Vila o nucli antic del poble compta amb un museu arqueològic, restes de muralla, la plaça Major amb pòrtics medievals, la plaça de l'Església amb la parròquia de la Nativitat i el raval.
El terme municipal discorre al costat del llit del riu Millars, diferenciant-se la part d'horta i la de secà reconvertida en sòl industrial.
Respecte a les seues platges, en la del Pla de la Torre es barregen l'arena fina i la grava. Flanquejada per un prolongat passeig marítim disposa d'un bon nombre de servicis, entre ells una biblioteca d'estiu.
La de Benafelí posseïx un ambient tranquil que alterna trams d'arena fina amb zones de còdols i un punt d'accessibilitat per a facilitar el bany a persones amb mobilitat reduïda.
