Un advocat que va difondre el bulo del Bar España admet que va enviar informació a Rajoy, Sánchez, Iglesias o Rufián
Javier Fernández Torres exercix la seua pròpia defensa en el juí, atribuïx la propagació dels fets a un acusat mort i diu que no s'han investigat.
Més informació: Les defenses dels acusats del gran bulo del Bar España, en el juí: "Tots estan sincerament penedits"
El juí sobre la difusió d'un dels grans bulos de la història del país des de la dècada dels 90 -el de la suposada organització de pederàstia amb base en el "Bar España"- va deixar este dimarts una imatge d'absolut disbarat.
En el banc dels acusats, però en línia, s'asseia Javier Fernández Torres, un dels sis acusats d'haver atribuït a autoritats i funcionaris públics de distintes institucions, amb informacions falses i almenys des de 1998, la seua participació en la citada organització de pederàstia amb base en el bar de la localitat de Benicarló (Castelló).
Va arribar el torn de la seua declaració i va exercir la seua pròpia defensa com a advocat. La Fiscalia el va interrogar i va voler exposar un llegendari llistat sobre les persones a les quals el lletrat havia enviat la documentació relacionada amb estos fets, que consistien (ni més ni menys) en l'existència de 13 suposats assassinats de pederàstia i més de 80 víctimes d'abús sexual en un centre de menors.
Mariano Rajoy (expresident del Govern), Pedro Sánchez (president del Govern), Albert Rivera (exlíder de Ciutadans), Pablo Iglesias (exvicepresident del Govern), Íñigo Errejón (exportaveu de Podem en el Congrés), Joan Baldoví (portaveu de Compromís en Les Corts), Aitor Esteban (president del PNB), Rafael Hernando (exportaveu del PP en el Congrés), Gabriel Rufián (portaveu d'ERC en la Cambra Baixa)...
"Per què va enviar els documents a totes estes persones?", va qüestionar el fiscal. "Perquè havien de saber que no s'estaven investigant un munt d'assassinats per part de cap administració pública competent", va respondre tranquil·lament Fernández.
La llista de difusió no es quedava ahí, ja que també abastava tot tipus d'òrgans: la Generalitat, Les Corts Valencianes, el jutjat d'Instrucció 5 de Castelló, l'Agència Antifrau, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, la Fiscalia General de l'Estat... "I li'n falta un! El Consell de Seguretat", va saber afegir l'acusat.
A tots ells, va reconéixer, els va enviar també un escrit per posar-los en coneixement que el volien detindre per investigar estos fets. La Fiscalia li va recordar que l'advertència de detenció es devia al fet que va tindre una requisitòria de cerca i captura perquè no es presentava davant del jutjat.
La propagació del bulo
El Ministeri Públic, en el seu escrit d'acusació, assenyala que Fernández va ser contractat pel perruquer Reinaldo Colás, creador original del bulo a manera de venjança contra la nova parella de la seua exdona. A este li va atribuir en primer lloc abusos a les seues dos filles, i d'ací va derivar a múltiples abusos per part d'autoritats i funcionaris públics.
El lletrat que va donar crèdit a tals accions, indica la Fiscalia, va crear una entitat anomenada 'Advocats contra la Corrupció' amb l'única finalitat de donar aparença de serietat a les seues actuacions en eixa difusió del bulo.
Reinaldo Colás va morir. De manera que en la seua declaració, Javier Fernández va aprofitar per fer-lo responsable de la propagació de l'assumpte. Va ser ell, va dir, qui li va fer l'encàrrec de personar-se en el jutjat després de lliurar-li un document de més de 200 pàgines i un informe pericial sobre les seues filles.
"Davant de la barbaritat d'eixos escrits i de les denúncies efectuades per tercers vaig prendre la decisió professional d'investigar els fets i que es determinara amb precisió si eixes denúncies eren verídiques o falses. Jo no vaig poder fer per mi mateix esta investigació i em vaig dirigir a les administracions que tenien els mitjans i les competències", va assenyalar.
Tot ho va fer, va explicar, amb l'autorització de Reinaldo Colás, incloent-hi l'enviament massiu a polítics i organismes. No així a mitjans de comunicació o pàgines web, ja que va dir que d'això s'encarregaria el mort i que ell ho desconeixia. De fet, va comentar que algun dels articles publicats en portals es va fer sense el seu "consentiment" tot i que el mencionaren com a font de la informació.
Desconeixement de condemnes
En tot cas, va admetre que de tota la documentació que li va facilitar el seu suposat client va concloure que les denúncies -on hi havia informes pericials, mèdics i psicològics- haurien de ser considerades proves d'assassinat i abusos a menors. "Però no hi hagué investigació", va insistir.
"Per què va demanar mesures cautelars sense que s'investigara abans res? Ho va fer perquè no tenia provisió de fons i va tractar d'obtindre'ls per ahí?", li va preguntar la Fiscalia. "El meu problema no era de provisions de fons, sinó d'inacció. Sobretot de la vicepresidència de la Generalitat -en eixe moment dirigida per Mónica Oltra-", va argumentar.
"Per què va demanar que la Conselleria d'Igualtat afrontara la indemnització a les víctimes per haver ocorregut els abusos en organismes tutelats pel Govern i que s'adheriren a la denúncia per a detenció i la sol·licitud de fiança?", va qüestionar el fiscal. "Vaig dir que prèvia investigació", va respondre l'acusat.
El Ministeri Públic el va interrogar sobre les condemnes per denúncia falsa als creadors originals del bulo, tots dos morts. "No en vaig tindre coneixement. La meua atenció estava posada en el document en què es relataven els fets i en la denúncia", va justificar de manera disparatada.
