La jutgessa víctima del bulo del Bar España relata els "30 anys de calvari": "M'han dit violadora de xiquets i satànica"
La presidenta de l'Audiència de Castelló recorda que el germen va ser el cas Alcàsser i denuncia que la van convertir "en un monstre".
Més informació: Un advocat que va difondre el bulo del Bar España admet que va enviar informació a Rajoy, Sánchez, Iglesias o Rufián
La tercera sessió del juí sobre un dels majors bulos de la història del país des de la dècada dels 90 -el de la suposada organització de pederàstia amb base en el "Bar España"- ha comptat este dimecres amb l'angoixós testimoni de Sofía Díaz, presidenta de l'Audiència Provincial de Castelló.
La magistrada va ser la primera víctima funcionària pública de la propagació d'una falsa acusació de pertinença a una xarxa de pederàstia i d'haver violat, assassinat i torturat menors en el bar de la localitat de Benicarló (Castelló).
"He patit assetjament i hostigament durant 30 anys. No han sigut insults. M'han dit assassina, pederasta, violadora de xiquets, torturadora, membre d'una màfia satànica, traficant d'armes i de drogues. M'han convertit als ulls de la societat en un monstre i un ésser menyspreable. Em presenten com a autora dels delictes més greus del Codi Penal", ha lamentat.
En la seua declaració com a testimoni, ha exposat que tot va començar en 1997. En aquell moment, ella estava de guàrdia en els jutjats de Castelló quan va aparéixer un home -Reinaldo Colás- acompanyat de les seues dos filles xicotetes per a presentar una denúncia per abusos sexuals cap a les menors per part de la parella de la seua exdona.
Encara que després es descobriria que era tot fals i que ho va fer per venjança contra ell a causa de la relació sentimental, la jutgessa ha explicat que ella va decidir actuar "per si de cas realment estava passant alguna cosa". Li va llevar la custòdia de les filles a la mare i la va donar al pare per si els indicis eren certs.
"Com que eren xiquetes molt xicotetes, prendre'ls declaració era molt difícil. Una tenia 3 anys. Així que vam nomenar una psicòloga i una psiquiatra infantil com a perits perquè treballaren amb elles. No obstant això, el pare portava cintes de casset de les xiquetes dient coses de manera evidentment manipulada. En una de les gravacions s'escoltava una de les menors dient 'papà, estic cansada'", ha narrat.
Degut a eixa interferència de Reinaldo Colás i al fet que les psicòlogues no podien treballar amb les xiquetes amb normalitat, la magistrada va decidir llevar-li la custòdia al pare i que ingressaren en un centre de menors.
"Quan això va ocórrer, les psicòlogues ja van poder prendre testimoni a les menors i van concloure que no van patir abusos", ha detallat. De manera que amb eixa informació va arxivar la causa. L'Audiència Provincial la va fer reobrir diverses vegades per l'aparició de nous testimonis i de recursos de Reinaldo Colás, però ella la tornava a arxivar fins que va quedar definitivament tancada. "Reinaldo em va dir: 'això no quedarà així'. I així va ser", ha afegit.
Degut a eixa decisió de sobreseure van començar les acusacions. Els iniciadors del bulo -Colás amb ajuda d'altres com Joaquín Crespo- van incloure la magistrada com a participant d'una xarxa de pederàstia en el bar España. Afirmaven que, amb la toga posada, violava i assassinava menors amb total impunitat. Van presentar denúncia en els jutjats.
El crim d'Alcàsser com a fil
El context d'aquells anys, ha recordat la testimoni, era el crim de les xiquetes d'Alcàsser, en el qual també es va començar a difondre la conspiració que tot havia sigut obra d'una xarxa de pederàstia amb polítics o jutges com a membres. El pare d'una de les víctimes va donar crèdit a esta teoria i, al conéixer la del Bar España, es va voler personar.
Una es va tornar ramificació de l'altra i va ser, ha dit, el començament del seu calvari. "Vaig canviar de destí a València i en 2002 vaig tornar a Castelló. Allí es repartien pasquins amb la meua cara i el meu nom i la frase "pederasta assassina".
"Jo estava molt angoixada. Vaig sol·licitar ajuda a la Fiscalia i un dia va baixar el fiscal cap a dir-me que acabaven de ficar en este tema a Carlos Fabra (expresident de la Diputació de Castelló) i no sé qui més. La meua resposta va ser 'doncs ho sent per ells, però ara a vore si feu alguna cosa'", ha narrat.
També va començar a vore, ha assenyalat, a fills de persones que no coneixia de res dient "barbaritats" sobre ella en vídeos.
Posteriorment, hi va haver una condemna a Reinaldo Colás per denúncia falsa. Però cada moviment que ella feia i cada trasllat professional "suposava una reactivació de les acusacions". A més, ha mencionat que cada vegada que arribava un nou fiscal cap es presentaven allí a denunciar.
A partir de l'any 2007 va presentar una denúncia contra Reinaldo Colás i Joaquín Crespo. Foren 10 anys d'instrucció i enjudiciament que acabaren en condemna en 2017.
Reunió amb Oltra
Durant tot este temps i fins a l'actualitat, la difusió del bulo no ha cessat, ha insistit una i altra vegada. Al principi denúncies falses, després Internet: webs, mitjans de comunicació de dubtosa serietat... Més tard xarxes socials, podcasts, canals de Telegram, grups de Whatsapp... i així fins ara. "Ho han publicat en grups de 40.000 i 50.000 persones, que al seu torn ho difonen en altres llocs", ha censurat.
"En 2016 em vaig espantar molt perquè va transcendir que anaven a reunir-se amb Mónica Oltra -aleshores vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat-. No ho podia entendre i vaig avisar la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Pilar de la Oliva. Vaig vore que al final es van reunir amb el cap de Gabinet (Miquel Real) i a l'eixida es van gravar molt contents i abraçant-se dient que per fi s'anava a investigar tot", ha remarcat.
A Sofía Díaz li han atribuït la mort d'una infermera o d'un empresari, a més de la de xiquets. Una barbaritat absoluta que li ha afectat a tots els nivells, tal com ha detallat en la seua testifical.
"La meua empremta digital són barbaritats"
"S'ha ofés la meua dignitat, el meu honor. M'han humiliat de totes les maneres possibles com a jutgessa, dona, mare i esposa. La meua cara i el meu nom han sigut escampats per a vincular-me als delictes més execrables. M'han robat la meua privacitat. He tingut por que em passara alguna cosa a mi o als meus fills, que en aquell moment eren bebés, perquè desitjaven la meua mort i encoratjaven a això", ha assenyalat.
"He estat anys donant el meu nom en qualsevol lloc abaixant el cap i esperant que no em reconegueren, que no m'increparen. He tingut vertaderes crisis d'ansietat, m'he amagat, he evitat eixir en fotos, m'han oferit càrrecs que he rebutjat. No vaig tindre forces per a ser presidenta de l'Audiència de Castelló fa uns anys fins que al final vaig aconseguir presentar-me. La meua empremta digital està associada a les majors barbaritats per sempre. I això quedarà fins després de la meua mort", ha manifestat en una dura intervenció.
Tot, ha incidit, es va muntar "per part d'un grup connectat i organitzat de gent" i "ací el greu és que han utilitzat xiquets". "Han perdut el control del bulo i ningú ha demanat perdó", ha afegit.
La jutgessa reclama la responsabilitat civil i el tancament de pàgines que es fan ressò d'estes falsedats.
