Les cases noves en la zona dana hauran d'elevar-se 80 centímetres i no totes podran tindre garatge subterrani
La Generalitat presenta la primera actualització del Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació en la Comunitat Valenciana.
Més informació: La Generalitat reserva 7 M€ en els pressupostos per a les primeres expropiacions del parc inundable de la dana
La revisió del Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació en la Comunitat Valenciana (Patricova) realitzada per la Generalitat Valenciana després de la dana del 29 d'octubre de 2024 incorpora canvis urbanístics importants per als municipis afectats per la riuada.
Entre d'altres, l'elevació de les vivendes a l'altura de les seues cotes d'inundació en funció de la perillositat detectada. L'estudi recomana elevar 80 centímetres d'altura les noves edificacions, a més de fixar la prohibició dels garatges subterranis en les zones de major risc.
Així ho han explicat durant la presentació dels resultats finals de la revisió el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, i un dels principals autors de l'estudi, Félix Francés, responsable del Grup d'Investigació de Modelització Hidrològica i Ambiental de la Universitat Politècnica de València (UPV).
El document es correspon a la primera fase de l'actualització, centrada en la zona afectada per la dana, i posteriorment s'estendrà a la resta de la Comunitat Valenciana.
Aquesta primera revisió es publicarà este divendres en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i s'iniciarà el termini d'informació pública per un període de 20 dies hàbils. En paral·lel, es notificarà als municipis afectats i a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). Després d'estos terminis establits, s'aprovarà el pla.
En total, el Pla incrementa en un 61,2 % el territori subjecte a perillositat: de les 27.162 hectàrees qualificades fins ara com a inundables, la nova cartografia fixa ara un total de 43.779 hectàrees.
En concret, esta primera fase del nou Patricova s'ha centrat en quatre àmbits especialment afectats per les inundacions de 2024: l'Alt Magre, el Baix Magre, els barrancs de l'Horta Sud i el Baix Túria, aigües avall de l'embassament de Loriguilla.
Els treballs de detall abasten 51 municipis, mentre que els 85 inclosos en la relació facilitada per la Generalitat han sigut objecte d'algun tipus d'anàlisi.
Perillositat Horta Sud
El nou Patricova augmenta significativament la perillositat en l'Horta Sud, que passa de 7.301 hectàrees en diferents nivells de risc a 16.478 hectàrees, un 125,7% més. També s'incrementa especialment la zona inundable del Baix Túria, que passa de 7.621 hectàrees a 13.903. En canvi, els increments són més lleugers en l'Alt i Baix Magre, d'al voltant del 9%.
Així, els nous estudis donen més importància a la inundació catastròfica amb períodes de retorn elevats de 2.000 anys, com la que es va produir en 2024. La major part de l'increment de la inundabilitat es correspon a la perillositat 7, la catastròfica, que s'introduïx per la seua utilitat en emergències i en l'educació de la ciutadania, ha explicat el catedràtic.
La nova cartografia contempla escenaris amb períodes de retorn de 25, 100, 500 i 2.000 anys i establix set nivells de perillositat. En base a estos nivells, es recomanen una sèrie de restriccions.
Martínez Mus ha mencionat un altre tipus de propostes com la incorporació de zones de laminació i infraestructures verdes, els parcs inundables que projecta la Generalitat, la relocalització d'usos vulnerables i la millora de les condicions d'evacuació i autoprotecció.
Per exemple, en els criteris per a noves edificacions i les reformes integrals, es planteja elevar les vivendes fins a les cotes d'inundació amb període de retorn de 500 anys. En teixits urbans consolidats, si el calat de les vivendes és de més de 80 cm, s'han d'elevar fins al calat; si és menor de 80 cm, s'han d'elevar almenys a 80 cm i complementar amb mesures d'autoprotecció.
En les zones subjectes a major nivell de perillositat (6-7), es recullen directament prohibicions per a determinades construccions. El vicepresident ha destacat que, en funció dels graus de perillositat del territori, també es recomana evitar construccions en zones especialment vulnerables, treballar en nous encaixaments i obres de protecció del territori.
Durant la presentació, a la qual han assistit mig centenar d'alcaldes i representants de municipis afectats, s'ha posat de manifest que de 74 municipis avaluats, només 12 havien adaptat el seu Pla General Estructural al risc d'inundació i en 31 la gestió del risc s'aborda en fases avançades del desenvolupament urbanístic, "quan moltes decisions territorials ja estan preses", ha apuntat Mus.
Els resultats oferixen als ajuntaments una base tècnica més precisa per a orientar les seues decisions i aporten a la Generalitat nous elements científics per a continuar la revisió normativa. Esta primera fase s'ha centrat en els àmbits on la dana va posar de manifest majors necessitats d'actualització, amb la previsió d'estendre progressivament el treball al conjunt de la Comunitat Valenciana.
Respecte a si la revisió del Patricova pot afectar a obres en marxa, Martínez Mus ha indicat que "hi ha una part del treball que correspon a la competència exclusivament municipal, que haurà de mesurar cada ajuntament si vol o no revisar el que ja té com a zona urbana".
"Nosaltres estarem sempre al costat dels ajuntaments, però tampoc anem a eliminar eixa competència municipal, perquè òbviament correspon a cada ajuntament decidir què és el que vol fer en el seu terme, sempre amb la tutela corresponent i en la vigilància que ens toca com a administració autonòmica", ha afegit.
