Radiografia de la violència laboral en els servicis públics: 4 de cada 5 empleats valencians l'ha patida
Un estudi d'UGT i la UJI revela el percentatge d'agressions i "escasses mesures de prevenció" adoptades per les institucions.
Més informació: Docents "desbordats" i un 53% d'absentisme: radiografia del desastre de València en PISA, la pitjor regió d'Espanya
La violència laboral és ja "una realitat quotidiana" en els servicis públics essencials de la Comunitat Valenciana: prop del 80% dels professionals —quatre de cada cinc— relata haver patit algun episodi violent en l'última dècada.
És una de les principals conclusions d'un estudi realitzat per UGT Serveis Públics PV i la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) sobre la violència laboral externa que patixen els sanitaris, docents i treballadors d'ajuda a domicili (SAD).
La investigació, realitzada a partir d'entrevistes a 39 i 279 enquestes a treballadors de les tres províncies, recull situacions en què els empleats dels servicis públics han patit agressions, insults, amenaces i assetjament per part de pacients, alumnes, familiars o usuaris.
Uns resultats que són extrapolables a les més de 160.000 persones que treballen en els tres sectors, segons recull l'informe en què el 90% dels enquestats consideren que la violència laboral suposa un risc important en el seu dia a dia.
L'anàlisi posa de manifest, a més, les seqüeles que este tipus de successos deixa en la salut mental d'estos treballadors. De fet, 9 de cada 10 diu patir quadres d'estrés i ansietat, mentre el 71,4% afirma sentir por o inseguretat en l'exercici de la seua professió.
L'estudi situa la violència verbal com la que s'exercix amb més freqüència (97,4%), seguida de la psicològica (66,7%) i la física (46,2%). Les estratègies que s'exercixen de manera habitual contra el personal, igualment, són el desprestigi professional, les amenaces i el desprestigi personal.
Les seues conseqüències tenen un efecte dominó, ja que segons reporten les entrevistes realitzades, este context intimidatori repercuteix en el propi funcionament del servici públic a la ciutadania: genera síndrome de burnout, motiva baixes laborals, empitjora l'ambient laboral i desperta una "profunda desmotivació" que pot portar fins i tot a l'abandó de la professió.
No debades, segons l'estudi, el 64% dels enquestats adverteix que este clima afecta la seua motivació per acudir al seu lloc de treball dia rere dia i el 62% ha vist, fins i tot, com el seu son i descans s'han vist alterats.
Pel que fa al perfil dels agressors, l'anàlisi mostra com varien segons el sector, així com que són rellevants tant els directes —en Sanitat i SAD provenen dels pacients i en Educació dels alumnes— com els indirectes, els seus familiars. Açò explicaria, segons interpreten els impulsors de l'informe, per què en les consultes sanitàries, per exemple, "només deixen passar un acompanyant".
Bretxa de gènere
El nombre d'agressions, a més, també varia si l'empleat és home o dona. Les segones patixen una violència més freqüent i un major impacte emocional.
En este sentit, cal destacar que els sectors analitzats estan profundament feminitzats: les dones representen el 76,11% del personal en sanitat, al voltant del 70% en educació i entre el 85% i el 90% en el servici d'ajuda a domicili.
A mode d'exemple, les dades reflectixen com les dones patixen una major incidència de violència psicològica: un 62,1% front al 56,5% en el cas dels homes. Estos, no obstant això, reporten més agressions físiques i amenaces.
La UJI i UGT Serveis Públics presenten l'informe de violència laboral externa.
Amb tot, sanitaris, docents i empleats d'ajuda a domicili demanen "mesures concretes" per revertir el que cada dia és més habitual en consultes, aules i visites en domicilis: la posada a disposició de personal de seguretat, però també la implementació d'un polsador silenciós que permeta donar la veu d'alarma davant episodis violents.
No debades, els enquestats suspenen les polítiques preventives posades en marxa per les institucions, especialment en l'àmbit educatiu. No obstant això, la veritat és que cap col·lectiu aprova les iniciatives de prevenció que promouen les administracions: la nota mitjana amb què puntuen els tres sectors a la Generalitat arriba a un 4,23 sobre 10.
D'entre tots, el 75,9% pensa que la protecció real és inexistent o mínima, mentre que el 69,8% qualifica les mesures preventives com escasses o nul·les, i un percentatge quasi idèntic al de qui percep que el suport institucional davant una agressió no existix o és mínim (69,1%).
Remetre-ho a les conselleries
Amb tot, l'estudi conclou que la "violència laboral és una realitat estructural, creixent, multidimensional i sistèmica".
La secretària general d'UGT Serveis Públics, Mayte Montaner, va exposar durant la presentació de l'anàlisi este dimarts quines eren "les causes estructurals" d'esta violència en cadascun dels sectors: en la sanitat, el detonant principal és la saturació assistencial i les llargues llistes d'espera.
En els col·legis i instituts, l'origen radica en la "erosió de la legitimitat i autoritat del docent" i en el SAD, la vulnerabilitat ve dictada pel "treball en solitari i l'aïllament laboral dins dels domicilis".
Ara, amb la foto fixa i les xifres damunt la taula, UGT traslladarà l'informe a les diferents conselleries afectades —Sanitat, Educació i Servicis Socials— junt amb una sèrie de mesures que, al seu juí, la Generalitat Valenciana ha de posar en marxa per a "no deixar sola la víctima davant el seu agressor".
Demanen al departament de Marciano Gómez el reforç de plantilles per evitar els temps d'espera, instaurar el treball en parella en contextos de risc i substituir la identificació personal pel número d'empleat en les denúncies.
Per la seua banda, a la cartera que dirigix Carmen Ortí li urgeixen a baixar les ratios i a implantar plans d'acollida per al personal interí i novell, mentre que en SAD exigixen a la consellera Elena Albalat l'avaluació prèvia i obligatòria dels domicilis abans d'iniciar l'atenció.
Preguntada per la incidència que pogué tindre en el personal docent la vaga educativa indefinida que va marcar la fi de curs passat, a més, Montaner va aclarir que esta no sols va tindre efectes en la salut mental dels professors, sinó que també va generar "conflictes en els propis centres entre els docents que la recolzaven i els que no".
Però també "en la salut econòmica". "Els 18 alliberats sindicals d'UGT que secundaren la totalitat de l'atur indefinit per donar exemple cobraren 400 euros un mes de vacances", va concloure.
