Càrrecs del PP valencià demanen expulsions si es prova que algú del partit va encarregar el dossier contra Pérez Llorca
El president de la Diputació defensa de manera tèbia al de la Generalitat mentre la formació apel·la a la intervenció urgent de Gènova.
Més informació: Mompó titla de "joc brut" l'informe contra Llorca però el recolza de manera tèbia: "No sóc qui ha de dir si hi ha delicte"
El dossier anònim encarregat contra tot un president de la Generalitat i que lluny d'acabar en un calaix ha sigut airejat públicament ha fet esclatar el PP valencià. Mentre de manera oficial la posició del Govern autonòmic –exposada per boca del seu portaveu, Miguel Barrachina, este dijous– és atorgar poca importància i credibilitat a l'informe, en el si del partit ja són nombrosos els càrrecs que demanen un posicionament contundent.
Al juí dels consultats per este periòdic, hauria de passar per una investigació interna per a esbrinar qui pot haver encarregat, elaborat o conegut el document i per una expulsió de la formació si es demostra que tot prové del que es coneix en política com "foc amic". És a dir, de dins.
Aquesta consideració ha passat a ser prou generalitzada i no sols entre corrents que pogueren considerar-se afins a Juanfran Pérez Llorca. Sinó fins i tot entre aquells que tampoc és que estiguen del tot posicionats amb ell.
Les reflexions apel·len directament a la intervenció de Gènova. A més, en tots els sentits. Primer, en el de que resolga d'una vegada per totes la candidatura per a 2027. I segon, en un colp damunt la taula per a deixar clar que estes actituds no poden tindre cabuda en el partit amb mesures clares.
En el si del PPCV, l'assumpte del dossier és pràcticament monotema. Les sensacions que traslladen càrrecs populars són d'indignació, cabreig i molta preocupació pel que veuen com un "dany irreparable" per al partit que ja posa en risc les expectatives electorals.
El cabreig mira a Gènova
La falta de comprensió sobre la dilació en la designació del candidat des de fa setmanes s'ha tornat en qüestió de dies en enfadament amb la direcció nacional entre les files del PP valencià. La responsabilitzen de la situació en què es troba el partit i lamenten que tot siga conseqüència de no haver pres cap decisió a temps.
"Som gent de partit. Este atac al president ens repercuteix a tota l'organització i Gènova ha de reaccionar", resumixen diverses de les fonts consultades per este periòdic. Fins a referents amb àmplia trajectòria, que han viscut crues guerres orgàniques, admeten que una cosa així no l'havien vista "en la vida".
"Com pot ser que hàgem aconseguit refer-nos d'una transició en la presidència després d'una dana i ara estiguem així?", es lamenten. De fet, molts apel·len al record de l'enfrontament entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso.
El primer va iniciar una investigació interna sobre la possible corrupció que envoltava l'entorn de la presidenta madrilenya. Una cosa que se li va acabar tornant en contra i que el va descavalcar del lideratge del partit, immers en una gran crisi.
En el PP valencià les elucubracions sobre el dossier de Pérez Llorca es propaguen des de fa dies. Des de l'elaboració per un detectiu privat a que haja sigut encarregat per corrents contràries a la del líder de l'Executiu valencià. Hi ha qui es pregunta igualment per què ha acabat circulant pel Senat. Fins a la data, hi ha poques certeses sobre l'assumpte, més enllà de sospites. D'ací que molts exigixen indagar davant la gravetat.
Un dels entorns assenyalats ha sigut el de l'expresident de la Generalitat Francisco Camps, qui en el seu compte d'Instagram va publicar este dijous que era "fals" que l'informe tinguera a vore amb ell "directa o indirectament" i que si algú promulga eixa "insídia" prendrà "les mesures legals oportunes".
Publicació de Camps en Instagram.
També va ser preguntat al respecte de l'assumpte el president de la Diputació de València, Vicente Mompó. Este dijous va titlar de "joc brut" el dossier contra Pérez Llorca, va assegurar que no el tenia, va dubtar també que el tinguera Gènova, el va desmeréixer –va dir que era "fum"– i va arribar a suggerir que provenia del PSPV.
Això sí, va recolzar de manera tèbia al president de la Generalitat, amb qui la relació es troba molt distanciada arran de la seua estratègia d'aparéixer com a lideratge alternatiu. En ser preguntat per si confia en ell i en el seu entorn, va respondre: "Jo confie en la política, encara que cada dia crec que costa més, i confie en la justícia. Com a president d'una institució, és el que he de fer, i això no lleva que sempre hi haurà coses que ens agraden més o que ens agraden menys. Però més enllà d'això, el pas següent, que és si hi ha coses delictives, no sóc jo qui ha de decidir-ho".
Quan se li va qüestionar sobre què pensa que algú del PP poguera haver encarregat l'informe, va contestar: "No pense res". A això va afegir que este tema salta per la proximitat de les pròximes eleccions i, per tant, rebutjava "col·laborar en què els dimes i diretes s'acaben donant com una cosa certa".
Mentrestant, a Gènova, a més de negar oficialment tindre el document –una cosa que es posa en dubte a la interna–, s'està vivint amb sorpresa la maniobra d'intentar desbancar Pérez Llorca amb un informe d'estes característiques.
![Carátula del dosier encargado contra Juanfran Pérez Llorca.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11367197.jpg?p=w:320\/h:240&h=nevL3LNF"])
El document, avançat per eldiario.es i publicat per EL ESPAÑOL, li atribuïx beneficis patrimonials –per a ell mateix i per a la seua família– derivats de dos decisions urbanístiques: l'impuls d'un pla general estructural (PGE) que no està aprovat i la modernització d'una avinguda on tenen propietats "contigües".
Igualment, descriu presumptes irregularitats de persones del seu entorn, entre les quals es troben càrrecs actuals del Govern valencià.
El silenci de Gènova
El fet que la direcció nacional no haja volgut eixir a mostrar de manera immediata el seu suport clar a Pérez Llorca s'interpreta com que la ratificació s'ha frenat pel dossier i que els dubtes existixen.
Alberto Núñez Feijóo, com va publicar este periòdic, tenia intenció de designar el president de la Generalitat com a candidat en 2027 abans que acabara setembre. Amb això, s'hauria tancat el debat en el partit. Però el president del PP va optar per un nou ajornament.
Des que això ocorreguera –va arribar a parlar amb Pérez Llorca la setmana passada–, hi ha hagut qüestions rellevants. Un Debat de Política General en què el president de la Generalitat va aparéixer amb un projecte per a la pròxima legislatura sense ser assenyalat encara; una Junta Directiva Nacional en què s'autoritzaren 21 congressos amb la sonada excepció del de la Comunitat Valenciana; i, ara, el famós informe.
Encara que es continua veient com a opció més lògica i probable la de l'actual cap de l'Executiu autonòmic, l'evidència dels dubtes que desperta a Gènova han disparat les alarmes en el PPCV i els moviments d'impuls de perfils alternatius com el de la vicepresidenta del Govern valencià Susana Camarero o el de Miguel Barrachina, portaveu del Consell.
Malgrat que cap relleu a este nivell és en absolut fàcil, cada dia que passa la situació es torna més complicada per a tornar el partit a la normalitat. Càrrecs populars recorden que és un dels territoris més importants que governa el PP i que a més és clau perquè Feijóo arribe a la Moncloa.
