Pérez Llorca i Feijóo parlaren dies abans de la Junta del PP en què va evitar ratificar-lo i convocar el congrés
La dilació en el nomenament preocupa per les conseqüències en el partit entre la polèmica dels dosiers i els intents d'alternatives.
Més informació: Pérez Llorca, sobre el dosier en contra seu: "Si me'l donen, el presente al jutjat perquè m'investiguen"
Juanfran Pérez Llorca i Alberto Núñez Feijóo parlaren pocs dies abans del passat dilluns, dia en què es va celebrar la Junta Directiva Nacional en què s'autoritzaren 21 congressos del PP amb la sonada excepció del de la Comunitat Valenciana i jornada en què també es va celebrar el Debat de Política General en Les Corts.
La conversa la va revelar el mateix president de la Generalitat este dimecres en ser preguntat pels mitjans sobre si li preocupa el que la direcció nacional del seu partit puga pensar del famós dosier encarregat contra ell i el contingut del qual ha transcendit públicament.
"Per a res. Jo parle amb Feijóo. La setmana passada vaig estar parlant amb ell i a mi el que em trasllada és que continuem treballant així, que continuem centrats en les persones, que continuem sent el partit majoritari en la Comunitat Valenciana i que oferim projectes de futur, com el que vaig presentar en el Debat de l'Estat de la Comunitat", va afirmar.
Pérez Llorca no va donar detalls, lògicament, sobre eixa telefonada. Tanmateix, sí que és rellevant pel moment en què es va produir. Feijóo, com va publicar EL ESPAÑOL, tenia intenció de ratificar el president de la Generalitat com a candidat en 2027 este mateix mes. Amb això, s'hauria tancat el debat en el partit, manifestament dividit en este moment precisament per eixa tardança en la designació. El president del PP, tanmateix, va optar per un nou ajornament.
Que el cap del Consell acudira sense ser ratificat al Debat de Política General pot ser vist com una qüestió menor en la direcció nacional, però entre els populars valencians es va viure com una anomalia. Igual que el fet que s'autoritzaren 21 congressos però no el del PPCV.
Preocupació
En Les Corts i en el si del Govern autonòmic foren els temes de conversa de la jornada entre mostres d'incomprensió i preocupació. La paràlisi en estes decisions s'interpreta com una humiliació i una manera, en definitiva, de fer patir a Pérez Llorca, però amb una extensió cap a tota una organització completa que ni tan sols pot optar a autoorganitzar-se en l'orgànic per ara.
La tensió en el partit s'ha anat incrementant progressivament des d'abans de l'estiu i està arribant a punts elevats. Especialment ara, amb la transcendència pública d'un dels dosiers encarregats contra Pérez Llorca que la direcció nacional nega haver rebut però que es titula "Informe Génova" com a manera d'exposar el destinatari.
El dosier, que es dona per fet que prové del que s'anomena "foc amic" -és a dir, d'algú del mateix PP amb intenció de desbancar Pérez Llorca- és anònim i inclou suposades irregularitats del president de la Generalitat quan era alcalde de Finestrat.
Les elucubracions sobre la seua procedència no deixen de propagar-se dins del partit. Des de l'elaboració per un detectiu privat a que haja sigut encomanat per corrents contràries a la del líder de l'Executiu valencià. Hi ha qui es pregunta igualment per què ha acabat circulant pel Senat. Fins a la data, hi ha poques certeses sobre l'assumpte.
Així que en tot este context, pocs membres del PPCV queden ja sense apel·lar a la urgència per resoldre la candidatura davant la por que la situació actual afecte -com creuen que ja afecta- al mateix partit.
Moviments
Encara que es continua donant per fet que Pérez Llorca serà el candidat -es veu com l'opció més lògica-, el retard de Génova a assenyalar-lo ha propiciat tot tipus d'anàlisis i moviments.
Entre els primers, la falta de convenciment de la direcció nacional. No ho dissimula el mateix Feijóo, amb nul·les mostres de suport al president de la Generalitat, i menys encara el secretari general del PP, Miguel Tellado, amb qui la relació no és en absolut una bassa d'oli. Tots dos, cal recordar, el triaren com a substitut de Carlos Mazón fa poc menys d'un any després de la seua dimissió. Que no haja sabut unir el partit o les cessions a Vox són dos retrets de Génova.
Entre els moviments, apareix el plantejament de perfils alternatius a Pérez Llorca. Si en certs sectors es menciona la vicepresidenta del Govern valencià Susana Camarero, en altres s'apunta a Miguel Barrachina, portaveu del Consell. Però cap relleu a este nivell és en absolut fàcil. A més, l'única favorita clara de Feijóo és l'alcaldessa de València, María José Catalá, qui ha volgut romandre a l'Ajuntament.
Malgrat tot, existixen altres punts a favor del president de la Generalitat. Ha aconseguit rebaixar la tensió social després de la dana, les enquestes internes donen la victòria al PP amb una majoria suficient per a governar amb Vox i ha tret avant uns Pressupostos.
Amb una decisió sobre la candidatura de Pérez Llorca que -almenys en una part del partit- es dona per presa, que el retard coincidisca en el temps amb la transcendència dels dosiers també convida diverses fonts consultades a pensar que Génova s'estiga donant més temps a l'espera de vore com es desenvolupa l'assumpte.
