La Generalitat gastarà 3M€ a l'any per a contractar personal i compensar la jornada laboral de 35 hores dels funcionaris
La mesura beneficiarà 21.200 empleats de Funció Pública, mentre que Sanitat, Educació i Justícia hauran de negociar-la en les seues meses sectorials.
Més informació: La Generalitat planeja reduir a 35 hores la jornada dels funcionaris sense més personal i amb "millores d'eficiència"
La Generalitat Valenciana va fer este dilluns un pas avant per a poder fer efectiva la reducció de la jornada laboral dels funcionaris valencians a 35 hores setmanals. Una mesura que el Govern valencià estima que tindrà un cost aproximat per a les arques públiques de 3 milions d'euros a l'any.
Una quantitat que l'administració autonòmica destinarà a contractar personal per a compensar les hores de treball que deixen de fer els seus empleats públics en reduir en 2,5 hores la seua jornada laboral cada setmana.
Segons fonts consultades per EL ESPAÑOL, esta partida es destinarà a crear nous llocs que es concentraran, principalment, en aquells centres on el servei es presta a torns, amb especial incidència en els centres sociosanitaris, tenint en compte que el "cómput anual suposa una reducció de més de 60 hores".
La mesura s'aplicarà a més de 21.200 empleats de l'administració valenciana. És a dir, que beneficiaria els funcionaris de l'àmbit de la Funció Pública de la Generalitat Valenciana, però no al personal d'Educació, Sanitat o Justícia, que queden fora d'este acord i hauran de negociar en les seues respectives meses sectorials esta millora.
Ara bé, abans d'entrar en vigor, l'administració autonòmica ha de concretar encara com s'aplicarà sobre la seua plantilla, aprovar-se en un ple del Consell i publicar-se en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Però en qualsevol cas, el camí ja va quedar completament lliure este dilluns per a poder aplicar-lo. La Direcció General de Funció Pública i les organitzacions sindicals van segellar un acord que, en la pràctica, elimina totes les traves pressupostàries amb què podia topar-se esta iniciativa en el futur.
En concret, van eliminar del decret en què es regulen les condicions de treball dels funcionaris valencians una referència a una disposició addicional dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2018.
En concret, a l'apartat en què es permetia a cada Administració Pública "establir els seus calendaris laborals, prèvia negociació col·lectiva, altres jornades ordinàries de treball diferents de l'establida amb caràcter general".
No obstant això, introduïa una salvetat: "Sempre que en l'exercici pressupostari anterior s'hagueren complit els objectius d'estabilitat pressupostària, deute públic i la regla de despesa".
A més, exigia que això no afectara "al compliment de l'objectiu que la temporalitat en l'ocupació pública no supere el 8% de les places de naturalesa estructural en cadascun dels seus àmbits".
Este matís ja va ser eliminat dels Pressupostos a través de l'Acord Marc per a una Administració del segle XXI subscrit entre el Govern i els sindicats UGT i CCOO.
No obstant això, el Govern valencià va decidir eliminar també les referències que hi havia en la normativa autonòmica -en el Decret 42/2019-, on encara estava condicionada la reducció de la jornada laboral a l'estabilitat pressupostària. Un gest per a traslladar als sindicats que la disposició d'aplicar les 35 hores és real.
Segons arreplega el text pactat al qual ha tingut accés EL ESPAÑOL, "el Consell haurà d'acordar-ho en estos termes" en un ple. I, una vegada ho faça, es realitzarà la "efectiva implantació de la jornada general de 35 hores i la d'especial dedicació de 37,5 hores".
Sanitat, a l'espera
L'escenari en Funció Pública contrasta amb l'espera en l'àmbit sanitari, on els sindicats venen reclamant des de fa mesos un avanç en esta qüestió per al personal estatutari. Encara més tenint en compte que l'horitzó electoral està a la vora de la cantonada.
Convé apuntar que Sanitat va ser una de les primeres carteres en què es va començar a negociar esta reducció horària. Tant és així, que ja en la legislatura passada PSPV i Compromís van elaborar una memòria amb l'impacte econòmic que tindria la seua entrada en vigor.
Segons els càlculs que manejava l'anterior executiu, hauria tingut un cost de 140 milions d'euros a l'any, ja que faria falta contractar entre 1.600 i 2.000 empleats per a compensar la reducció de les 2,5 hores que deixaren de treballar.
No obstant això, encara que es va quedar pactat amb l'anterior Govern de Ximo Puig, mai va arribar a ser una realitat perquè l'informe sobre l'impacte econòmic no va arribar a aprovar-se en un ple del Consell -requisit indispensable-, la qual cosa va deixar la iniciativa guardada en un calaix fins a la següent legislatura.
Ara, els sindicats temen que el que va ocórrer en 2023 torne a passar. Mentrestant, el conseller del ram, Marciano Gómez, va assegurar dimecres passat que les negociacions sobre l'assumpte s'estaven produint "en temps i forma" perquè esta siga una realitat per al personal sanitari a partir de l'any que ve.
