Els ajuntaments afectats per la dana del 29 d'octubre de 2024 hauran de continuar recorrent a Tragsa per a executar bona part de les obres de reconstrucció finançades pel Govern d'Espanya. L'Executiu no contempla en estos moments una altra via per a això en entendre que és l'opció "més àgil".

Al llarg dels últims mesos, diversos municipis manifestaren que este mitjà propi no estava sent especialment ràpid en la recuperació, ja que l'inici de les actuacions s'estava demorant en excés.

A mode d'exemple, l'alcaldessa de Catarroja Lorena Sirvent (PSPV) advertí que al ritme actual la seua localitat no tornaria a la normalitat fins d'ací a 14 anys. Per això, tant ella com altres primers edils reclamaren en la comissió mixta celebrada en juny activar mecanismes que permeteren desatascar la situació.

En un primer moment l'administració autonòmica informà que els consistoris, arran d'esta problemàtica, havien demanat la seua intervenció. Però mesos després d'allò, Govern i Generalitat ofereixen versions diferents del que va ocórrer en aquella trobada.

Des de l'Executiu central neguen que això arribara a posar-se damunt la taula. "Els ajuntaments mai demanaren que la Generalitat assumira les obres davant Tragsa", exposa la comissionada del Govern per la dana, Zulima Pérez.

En el Consell matisen ara que no va ser una petició formal com a tal. Sí que assenyalen en el seu lloc que després d'exposar els municipis estes dificultats, va ser el mateix Govern valencià qui es va posar a la seua disposició per a col·laborar i fer-se càrrec de determinades actuacions municipals que continuaven pendents amb la intenció de desbloquejar-les.

En este sentit, al·leguen que la fórmula va ser efectiva durant els primers mesos després de la tragèdia, ja que va permetre reconstruir el pont d'accés al centre comercial Bonaire, la cimentació del qual va ser afectada per la riuada, per l'administració autonòmica tot i ser de titularitat municipal. En ell es va invertir 1 milió d'euros.

La petició es va registrar en agost de 2025, i el consistori va justificar tal petició en què més de 12.300 vehicles circulaven per ell cada dissabte.

També va ocórrer el mateix amb el camí de Santa Anna entre Paiporta i Catarroja, una obra el pressupost de la qual era de 900.000 euros. Es va aconseguir reobrir en novembre de 2025 i, encara que no va ser directament afectat per la riuada, per ell circularen multitud de vehicles després de la catàstrofe perquè va ser dels pocs trams que no quedaren devastats.

No obstant això, des del Govern sostenen que Tragsa continua sent l'opció més àgil per a això i ressalten que en estos moments ja han realitzat memòries de projectes per valor de més de 1.300 milions d'euros.

"Els ajuntaments estan treballant a bon ritme. Ja hi ha més de 1.300 milions d'euros en memòries presentades i més de 1.000 projectes presentats pels ajuntaments. A més, moltes altres no s'han presentat però som coneixedors que els projectes ja estan en marxa", assegura Zulima Pérez.

Des de la Generalitat, no obstant això, asseguren que encara que hi haja 1.300 milions d'euros en memòries realitzades, encara quedaria la fase de licitar els projectes i executar-los, el que "demorarà encara mesos que es facen realitat".

Convé recordar, així, que l'Executiu va transferir 1.745 milions d'euros en març de l'any passat als consistoris per a reparar les infraestructures que es veren danyades el dia de la catàstrofe.

I ací està el problema de fons. Molts consistoris veren com els seus pressupostos es multiplicaven d'un any per a un altre i es trobaren amb la necessitat de gestionar contractes i projectes d'una dimensió molt superior a l'habitual, sense comptar amb arquitectes, enginyers i altres perfils tècnics.

Falta de personal

La mateixa Generalitat intentà articular una solució mitjançant la cessió temporal de funcionaris autonòmics als municipis afectats. Però el pla no va arribar a triomfar per dos motius: pels reparos que va posar la Direcció General de Funció Pública, però també pel poc interés que va suscitar en la plantilla de la Generalitat.

En abril de 2025, després de visitar nombrosos municipis afectats per les inundacions, el vicepresident per a la recuperació Francisco José Gan Pampols va comprovar que entre les principals preocupacions que li traslladaven els alcaldes hi havia un denominador comú.

Tot i que tots tenien ja en les seues arques els fons del Govern per a iniciar la rehabilitació d'infraestructures, no tenien suficient múscul administratiu per a poder licitar contractes.

Dit d'una altra manera: sense el personal suficient, correrien el risc de no poder executar el pressupost i, per tant, que totes les obres necessàries per a tornar la normalitat als seus municipis es quedarien per fer.

Amb este teló de fons, demanaren voluntaris per a configurar un equip tècnic 'ad hoc' per a la reconstrucció. S'arribaren a interessar 82 persones, però amb el pas dels dies i l'inici de les reunions, estos acabaren reduint-se a tot just una desena.

Funció Pública, a més, va voler que s'emprara un altre mecanisme. Perquè si els funcionaris de la Generalitat acabaven treballant per als ajuntaments, deixarien de prestar els seus serveis en l'administració autonòmica i les funcions que exercien en els seus llocs, deixarien de realitzar-se i en la pràctica seria com tindre vacants eixes places.

D'esta manera, la Diputació de València acabà aprovant una partida de 10,3 milions d'euros per a dotar de 100.000 euros a cada ajuntament afectat per la catàstrofe amb l'únic objectiu que estos pogueren contractar personal.

I el Govern també va posar en marxa un altre tipus de solucions, com afavorir la mobilitat dels seus habilitats nacionals i ampliar el termini per a executar les obres amb la intenció de ser flexibles amb els consistoris i afavorir la reconstrucció.

En qualsevol cas, independentment d'estes mesures complementàries, continuarà sent Tragsa qui assistisca els consistoris en l'execució dels seus projectes, ja que des de l'Executiu sostenen que "mai es va plantejar un canvi" perquè este mitjà "ha funcionat bé".