La Generalitat Valenciana netejarà canyes en 400 hectàrees dels barrancs del Poio, Túria, Magre i Picassent
Els treballs suposaran una inversió, en esta primera fase, de 56,4 milions d'euros a càrrec de l'Administració valenciana.
Més informació: Aixina serà la nova Llei Forestal valenciana: pagament a propietaris de terrenys per previndre incendis o zones d'actuació urgent
La Generalitat Valenciana eliminarà la canya invasora en 400 hectàrees de conques dels barrancs del Poio, Túria, Magre i Picassent (València), i plantarà al voltant de 400.000 arbres i plantes per a "renaturalitzar l'entorn i augmentar la resiliència d'estes conques front a incendis i riuades".
Tal com ha traslladat l'Administració valenciana a través d'un comunicat, l'actuació es realitzarà en un espai equivalent a 570 camps de futbol i perseguix un doble objectiu.
D'una banda, pretén augmentar la resistència front als incendis que es veu agreujada per la presència de canyes, ja que és una planta molt inflamable per les seues fulles seques i canyes buides; i, d'altra banda, busca augmentar la capacitat hidrològica d'estos llits en substituir esta espècie invasora per vegetació autòctona de bosc de ribera que millora la capacitat d'infiltració davant futures avingudes d'aigua.
Per la seua banda, el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, ha destacat que es durà a terme "el projecte de neteja de canyes i renaturalització de llits més gran a nivell nacional per a incrementar la capacitat hidràulica d'estes conques i habilitar zones verdes obertes a la ciutadania".
Este dilluns, Mérida i l'alcalde de Vilamarxant, Héctor Troyano, han inspeccionat la zona del Túria al seu pas pel municipi en la qual es desenvoluparan part dels treballs.
En la visita tècnica han estat també presents la directora general de Recuperació i Reconstrucció, Sandra Castillo, i els tècnics de Tragsa i Vaersa encarregats de dur a terme la intervenció.
Els treballs suposaran una inversió, en esta primera fase, de 56,4 milions a càrrec de la Generalitat, i es realitzaran al llarg de llits de rius i barrancs que travessen un total de 53 termes municipals.
Així, l'actuació beneficiarà onze municipis en la conca del Poio (Chiva, Cheste, Riba-roja, Quart, Aldaia, Alaquàs, Torrent, Picanya, Paiporta, Catarroja i Massanassa) i 14 en la conca del Túria (Calles, Domeño, Loriguilla, Sot de Chera, Chulilla, Gestalgar, Bugarra, Pedralba, Vilamarxant-Benaguasil, Riba-roja, Paterna-Manises, Quart de Poblet).
També altres 23 en la conca del Magre (Alborache, Alfarb, Algemesí, Buñol, Camporrobles, Carlet, Catadau, Caudete, Dos Aguas, Fuenterrobles, Guadassuar, l'Alcúdia, Llombai, Macastre, Montroi, Montserrat, Real, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Turís, Utiel i Yàtova) i tres en el barranc de Picassent (Picassent, Alcàsser, Beniparrell).
Durant la dana es generaren més d'un milió de tones de residus, incloses més de 20.000 tones de canyes arrossegades per les inundacions.
"L'experiència ens ha ensenyat que cal mantindre la regulació hidrològica dels llits i per a això és necessari retirar els arbres danyats i obstacles per a millorar la seua coberta vegetal i dur a terme un pla integral d'eradicació de canya invasora", ha assenyalat Mérida.
"Per això des de la Generalitat, encara que la competència sobre els llits és de l'Administració General de l'Estat, s'ha decidit fer un pas avant i es procedirà a la neteja i renaturalització de 160 quilòmetres de llits, especialment en aquelles zones on no han actuat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer", ha indicat la Generalitat.
"A més de netejar els llits per a augmentar la seua capacitat hidràulica i la seua resistència al foc, també volem reconciliar la ciutadania amb els seus barrancs i riberes, que tornen a percebre'ls com a espais verds segurs", ha explicat.
Barrancs T500
La Generalitat preveu actuar en esta primera fase en les conques del Túria, Magre, Poio i Picassent que resultaren afectades per la dana per a posteriorment ampliar l'actuació.
La perillositat que ocórrega una inundació a causa del desbordament d'un determinat barranc o llit es mesura en tres nivells de probabilitat estadística de freqüència.
Els barrancs del Poio o del Pozalet, per exemple, se situen en un escenari entre T50 i T75, mentre que altres barrancs, com el Carraixet, se situen en T500.
El terme T500 indica un escenari d'avinguda extraordinària amb un període de retorn de 500 anys, és a dir, una probabilitat d'1/500.
