Juan Carlos Villanueva, jefe de la Unidad Helitransportada de Bomberos Forestales de la Generalitat Valenciana.
Comunitat

Juan Carlos, bomber forestal en la Vall d'Uixó, denuncia falta de mitjans: "Un tercer torn fictici ens ha passat factura"

El professional critica que, per a suplir la carència de personal, s'haja creat una bossa urgent de 12 dies extres que "ixen de l'ampliació de jornada".

Més informació: Una setmana de l'incendi que arrasa la Vall d'Uixó: el 12% del parc natural de la Serra d'Espadà ha quedat calcinat

Llegir en Català
Publicada

Falta d'equipament, fins a 100 bombers forestals de menys i un "tercer torn fictici". Són les queixes de Juan Carlos Villanueva Zahonero davant un incendi més en la Comunitat Valenciana que, segons diu, era "previsible".

És cap de la Unitat Helitransportada de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana i atén a EL ESPAÑOL quan encara no s'ha donat per estabilitzat l'incendi que arrasa 9.599 hectàrees, declarat el passat dissabte en la Vall d'Uixó.

Porta dies treballant contrarellotge per intentar sufocar unes flames que han arribat a ser incontrolables en un terreny que, assegura, és "molt inaccessible".

Però l'esforç ha anat donant els seus fruits: de les 10.000 persones evacuades, només queden 2.800 per tornar a les seues cases.

Ja s'ha cremat, almenys, un 12% del parc natural de la Serra d'Espadà, va indicar aquest divendres el conseller d'Emergències, Juan Carlos Valderrama.

Lluitar contra el foc està sent una tasca àrdua, però és l'habitual en incendis d'aquesta magnitud. "Justament Castelló és la segona província amb més muntanya darrere d'Astúries", apunta Villanueva.

"Tot el que ha passat era previsible i ho venim dient nosaltres des de fa ja bastant temps. La falta de personal i la creació d'un tercer torn fictici, en el qual falten companys, ens anava a passar factura, i és el que ha passat", sentència sense pudor.

Perquè l'incendi de la Vall d'Uixó és un sinistre més, però les seues reivindicacions venen de llarg: "Falten més de 100 bombers forestals, a més d'infraestructura i equipament. No disposem d'autobombes en el servei ni tampoc de comandaments naturals".

Villanueva es refereix, amb la seua declaració, al fet que reben directrius d'altres cossos que "no estan especialitzats en l'àmbit forestal". Per tant, valora que el seu treball es veu minvat.

"En la pròpia empresa pública -SGISE- el que tenim són càrrecs polítics, però no tenim càrrecs propis. Els bombers forestals de la Generalitat hauríem de tindre els nostres comandaments naturals, i que siguen bombers forestals. I això no passa", reitera.

Efectius de bombers treballen en Betxí (Castelló).

Efectius de bombers treballen en Betxí (Castelló). Efe / Andreu Esteban

"La Generalitat Valenciana, en les províncies de València i Castelló, li encomana la gestió als consorcis provincials. És a dir, els consorcis són els qui ens manen les directrius", agrega.

Per a Villanueva, això "no té sentit quan la transferència és estatal cap a les comunitats autònomes, i no a les diputacions". "No s'entén per què el Govern valencià porta 30 anys fent això", diu.

Bombers com Juan Carlos demanen ser un cos autònom, adscrit a una única institució -consorcis provincials o Generalitat-, però no "una cosa i la contrària" perquè, d'aquesta manera, la gestió és "nula".

"Si la Generalitat assumira les seues competències podríem tindre, amb els diners que està pressupostat per a nosaltres, un servei conseqüent, amb capacitat, amb múscul i amb una gestió adequada", afirma.

Falta de personal

A la falta de comandament, se suma el mencionat "tercer torn fictici" que "no s'ha omplit", assenyala.

Incideix que, en la pràctica, són les mateixes dues rotacions de personal que ja existien, només que es van alternant per a cobrir un torn que en teoria hauria d'estar dotat amb més plantilla.

Una jornada laboral d'un bomber forestal consta de 12 hores però, en la realitat, no sempre es compleixen: "S'està estenent perquè mobilitzar els equips costa i, fins que no arriba el relleu, no pots abandonar el teu lloc; llavors, patixes".

Al seu judici, per a suplir la carència de personal "s'han inventat una bossa urgent de 12 dies extres": "Pots treballar-los, però ixen de l'ampliació de jornada. Com que som els mateixos bombers forestals, ens estem saturant".

Actualment, el cos de bombers forestals de la SGISE (Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d'Emergències) ronda uns 700 efectius.

A més del torn de treball corresponent -un de treball i dos de descans-, molts professionals s'acullen a l'ampliació de jornada i ja no poden tornar al tercer dia.

"La situació s'aguantaria si l'incendi durara un dia o dos. Però això ha fallat. La situació s'agreuja. Si el primer dia ja faltaven 100 persones, cada vegada falten més, perquè es van carregant d'hores de treball i som menys", denuncia.

Bombers forestals contemplen l'incendi des del lloc de comandament de Vall d'Uixó.

Bombers forestals contemplen l'incendi des del lloc de comandament de Vall d'Uixó. Efe / Kai Försterling

Quant al material, assenyala que falten 32 pickups que es van comprar fa 22 mesos i encara "no s'han carroçat". "Si els cotxes tenen 20 anys, no estan operatius. L'habitacle serveix per a portar gent, però no per a portar material, amb la qual cosa no el poden utilitzar les unitats".

SGISE

Juan Carlos pertany a la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d'Emergències (SGISE), una empresa pública de la Generalitat Valenciana que té com a objectiu la gestió del personal i la resolució de les necessitats logístiques que es deriven dels serveis d'extinció d'incendis forestals i de les emergències de naturalesa diversa que es produeixen en la Comunitat Valenciana.

L'entitat assumeix la gestió dels mitjans tant personals com materials que precisa el Servei de Bombers Forestals de la Generalitat, sota la comandància operativa de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) que ostenta les competències en matèria de protecció civil.