La instrucció del cas Azud arriba al seu final després de 9 anys amb 15 sobreseïments a empresaris, funcionaris o càrrecs del PSOE
La jutgessa arxiva la causa per a Pepe Catalunya i Enrique Gimeno. Dona carpetada a la peça sobre les comissions en el transvasament Xúquer-Vinalopó.
Més informació: La jutgessa d'Azud arxiva la causa a l'extresorer del PSOE valencià Pepe Catalunya per prescripció
El cas Azud arriba al seu final quasi nou anys després que s'iniciara en secret la investigació i més d'un lustre des que esclataren les dos operacions policials que acabaren amb l'advocat José María Corbín, cunyat de l'exalcaldessa Rita Barberá; l'exvicealcalde de València Alfonso Grau; o l'exsubdelegat del Govern en la província Rafael Rubio en presó.
La plaça 13 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València ha sobresegut la causa per a 15 persones entre empresaris, funcionaris o càrrecs vinculats al PSOE en un procediment en què ja no ha acordat cap nova diligència més. Una cosa que evidencia que es tracta de les últimes decisions en el marc de la instrucció.
El total d'arxius en este cas -supera la vintena dels més de 60 imputats que ha arribat a haver-hi- són importants perquè suposa descartar determinats fets o participacions presumptament delictives en les operacions investigades.
Des de 2017, la magistrada Pepa Tarodo ha dut a terme les indagacions junt amb la Fiscalia Anticorrupció i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. La causa s'ha centrat en una presumpta trama de cobrament de mossegades a canvi d'adjudicacions públiques de diversos projectes, majoritàriament urbanístics, en diverses administracions durant 15 anys (entre 1999 i 2013), ha esquitxat a polítics del PP i del PSPV, a més d'empresaris.
En diversos autos coneguts este dijous, la jutgessa ha dictat diversos sobreseïments. El més rellevant, per sonat, és el de qui fora tresorer del PSPV Pepe Catalunya. El motiu és la prescripció per dos raons.
D'una banda, perquè es trobava imputat en una peça separada de la macrocausa (la 7) que ha acabat arxivada en no poder-se seguir els fets que en ella figuraven i que apuntaven a un finançament irregular del PSPV.
Els investigadors situaren qui fora responsable de les finances del partit durant anys com a enllaç dins de la presumpta trama. En definitiva, com a facilitador de contactes entre els considerats caps -l'empresari Jaime Febrer o Alfonso Grau- i ajuntaments governats pels socialistes.
La jutgessa va manifestar en un dels seus escrits que Catalunya "no ostentava càrrec orgànic en el partit, però tenia un gran pes i comandament en el mateix", per la qual cosa "podia actuar amb total llibertat".
Un dels registres de la Guàrdia Civil en el seu domicili acabaren per obrir una nova línia d'investigació en trobar allí uns papers que mostraven, suposadament, comissions de grans constructores que arribarien fins a un 6% com a resultat d'adjudicacions.
El transvasament Xúquer-Vinalopó
L'operació concreta que va cridar l'atenció dels investigadors va ser la del transvasament Xúquer-Vinalopó en 2006, a la qual Acciona i Construcciones Luján concorregueren en una Unió Temporal d'Empreses (UTE) per a endur-se les obres. Foren adjudicatàries del tram E, el més car, que va ascendir a 39,7 milions d'euros.
El concurs del transvasament partia de l'empresa estatal Aigües del Xúquer, el conseller delegat de la qual era José María Marugán fins que Acuamed va prendre el control de manera efectiva de la primera en 2008. Esta depenia del Ministeri de Medi Ambient que dirigia en aquell moment Cristina Narbona baix el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
La Guàrdia Civil creu que eixe concurs estava totalment apanyat i que les empreses havien d'abonar comissions.
En esta peça figuraven com a imputats, a més de Catalunya, José María Marugán; l'expresident de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) Juan José Moragues; o l'empresari Enrique Gimeno (Facsa). Als primers per no vore acreditada la seua participació en els fets i a l'últim per prescripció. Javier Luján (Construcciones Luján) també va ser sobresegut en 2024.
A més, i com ja es preveia, no s'ha pogut acreditar el finançament irregular del PSPV. Este delicte no existia en les dates en què es produïren els fets (2006-2007) i el presumpte delicte electoral ja estaria prescrit. De manera que no es va poder perseguir i les indagacions es centraren en la via del suborn.
Altres dels arxius han sigut per al soci de Jaime Febrer en Construcciones València Constitució (CVC), Juan Vicente Hermosilla Tro; per a José Luis Miguel Belenguer, expresident de la promotora Grup Onofre Miguel; per a un exresponsable de la immobiliària Astroc; o per a funcionaris de l'Ajuntament de València que participaren en adjudicacions a Acciona que es consideren apanyades.
En cap d'estos casos s'ha pogut acreditar la seua participació en els delictes.
