La jutgessa d'Azud arxiva la causa a l'extresorer del PSOE valencià Pepe Catalunya per prescripció
La magistrada també acorda el sobreseïment per a l'empresari Enrique Gimeno en una investigació que arriba al seu final després de quasi 9 anys.
Més informació: La UCO presenta el seu informe final de la trama dels col·legis: irregularitats i comissions en el gran pelotazo d'Azud
El cas Azud arriba al seu final quasi 9 anys després que s'iniciara en secret la investigació i 7 des que esclatara l'operació policial. La jutgessa ha acordat diversos sobreseïments en la fase final de la instrucció. Entre ells, el de l'extresorer del PSPV Pepe Catalunya, investigat des de 2021. També el de l'empresari Enrique Gimeno.
En un escarit auto i d'acord amb el criteri de la Fiscalia Anticorrupció, la magistrada assenyala que "havent-se practicat les diligències que els afecten i els fets atribuïts, atenent a la data d'aquests fets i la seua declaració com a investigats, s'han d'entendre prescrits pel lapse de temps establit en el Codi Penal".
El cas Azud, centrat en una presumpta trama de cobrament de mossegades a canvi d'adjudicacions públiques de diversos projectes, majoritàriament urbanístics, en diverses administracions durant 15 anys (entre 1999 i 2013), ha esquitxat polítics del PP i del PSPV, a més d'empresaris.
La investigació va situar Pepe Catalunya, qui va ser responsable de les finances del PSPV durant anys, com a enllaç dins de la presumpta trama. En definitiva, com a facilitador de contactes entre els considerats caps i ajuntaments governats pels socialistes.
La jutgessa va manifestar en un dels seus escrits que "no ostentava càrrec orgànic en el partit, però tenia un gran pes i comandament en el mateix", per la qual cosa "podia actuar amb total llibertat".
Així, se'l vinculava amb l'empresari detingut, Jaime María Febrer, amb qui va ser mà dreta de Rita Barberá, Alfonso Grau, i amb l'exsubdelegat del Govern Rafael Rubio.
Durant un dels registres de la segona fase del cas Azud, la Guàrdia Civil va trobar unes notes en el domicili de Catalunya que apuntaven a un finançament irregular del PSPV en campanyes electorals. Delicte que mai s'ha pogut perseguir ni provar.
Els papers de Catalunya
La jutgessa va destacar al llarg dels seus autos una relació de factures de proveïdors del partit que van ser abonades per una de les empreses de la trama, Gigante Edificaciones y Obras. Aquesta va efectuar pagaments, al seu torn, a societats vinculades a la publicitat per un total de 484.480,46 euros.
"Aquestes empreses es dediquen a la publicitat i treballaven per al PSOE en matèria de publicitat", va puntualitzar la instructora. A més, va subratllar que existien proves que vinculaven Catalunya "amb el pagament per part de l'investigat Febrer del peatge que havia de desemborsar-se per a obtindre l'adjudicació dels seus negocis en els ajuntaments governats pel PSOE".
Els papers de Pepe Catalunya trobats en el seu domicili també dibuixaven, suposadament, comissions de grans constructores que arribarien fins a un 6% com a resultat d'adjudicacions.
L'operació concreta que va cridar l'atenció dels investigadors va ser la del transvasament Xúquer-Vinalopó en 2006. Acciona i Construcciones Luján van concórrer en una Unió Temporal d'Empreses (UTE) per a endur-se les obres i van ser adjudicatàries del tram E, el més car, que va ascendir a 39,7 milions d'euros.
El concurs partia de l'empresa estatal Aigües del Xúquer, dependent del Ministeri de Medi Ambient que dirigia Cristina Narbona. L'objecte era la redacció del projecte de construcció i execució de l'obra de la conducció hídrica.
La Guàrdia Civil creu que estava totalment apanyat. Per començar, les adjudicatàries havien d'abonar dos milions d'euros com a condició per a la licitació, cosa que suposava un 5% respecte a l'adjudicació. A això s'afegien altres pagaments que figuraven baix l'apèndix "Factura a recuperar en projecte (teòricament)" en els papers de Pepe Catalunya.
En ambdós abonaments, cada empresa havia d'aportar una quantitat de manera proporcional a la seua participació en la UTE. La suma de totes les quantitats representava al voltant del 6% respecte a l'import d'adjudicació del projecte i ascendia a 2,5 milions d'euros. Motiu pel qual la UCO va interpretar que es tractava de comissions.
Però qui va ser responsable de finances del PSPV no sols tenia anotats aquests pagaments, sinó el detall de les adjudicacions dels cinc trams de l'obra del transvasament –que es van formalitzar entre 2006 i 2008– i les UTEs beneficiàries. D'ací que el conjunt del projecte poguera estar apanyat, segons els investigadors.
El finançament
D'aquests papers i d'altres operacions com una relacionada amb l'empresa pública Acuamed a Xixona i el protagonista de la qual era l'excap jurídic de Divalterra José Luis Vera -un advocat pròxim històricament als socialistes-, va derivar la línia d'investigació dirigida a esbrinar si hi hagué finançament de campanyes electorals del PSPV.
Tanmateix, no es va poder arribar a acreditar el delicte de finançament irregular perquè no existia en les dates en què es van produir els fets (2006-2007) i el presumpte delicte electoral ja estaria prescrit. De manera que no es va poder perseguir i les indagacions es van centrar en la via del suborn.
La prescripció ha arribat també, per tant, per a Pepe Catalunya.
Pagaments d'empresaris
Pel que fa a l'empresari Enrique Gimeno, Anticorrupció va considerar en el seu moment que hi havia indicis que els pagaments efectuats per dues empreses del Grup Gimeno, que haurien abonat despeses electorals per al PSPV-PSOE en les eleccions municipals de 2007 i generals de 2008, "obeirien a l'apaño de contractació pública".
La Fiscalia va posar així el focus en la possible relació entre Pepe Catalunya amb despeses de campanya electoral del PSPV que en definitiva "hauria assumit" el Grup Gimeno. Els presumptes delictes, una vegada més, estarien prescrits.
