Andrea va deixar la ciutat per a dedicar-se al camp amb 22 anys: "Ens van dir que no hi havia futur als pobles"
La jove mostra en xarxes socials com és el seu dia a dia en la granja que té en un xicotet poble de tan sols 50 habitants.
Més informació: Ainara, àrbitra de futbol i primera dona pilot de drons de rescat als 34 anys: "Sóc experta a mantindre la calma"
A els seus 22 anys, Andrea Burriel va decidir donar un nou rumb a la seua vida. Infeliç en la gran ciutat, a Barcelona, ho va deixar tot per a mudar-se al poble de la seua iaia, el lloc on estiuejava des de xiqueta.
Six anys més tard, és feliç dedicant el seu temps al camp i a la vida rural. "Ens van dir que no hi havia futur als pobles", reivindica en un dels vídeos que publica en el seu perfil de Instagram, @andybu_rural.
La jove viu envoltada d'animals a Villores, un xicotet municipi situat al nord i terra endins de la província de Castelló en el qual, com assegura ella, tan sols resideixen 30 veïns, encara que segons l'INE consten 51 habitants inscrits.
Però al marge de l'esforç que fa per a tirar avant la seua granja i les seues terres, ha sabut captar l'atenció del públic a través de les xarxes socials: ja supera els 50.000 seguidors en Instagram i els 20.000 en TikTok.
Com a bona agroinfluencer conta el seu dia a dia en la granja, a vegades pujada des del tractor; desmenteix els mites del que és viure en la "Espanya buidada", -terme, per cert, que no compartix- i, sobretot, inspira altres joves en el seu mode de vida.
Perquè en els pobles també hi ha oportunitats. "Ací hi ha agricultors, ramaders, autònoms, famílies, xiquets, joves... Gent lluitant cada dia per a quedar-se", afirma Burriel.
Per a ella, "el problema no és que estiga buit, el problema és que moltes vegades ens oblidem de qui seguix ací". "Crec que mentre quede gent amb ganes de quedar-se, encara hi ha futur", diu.
En un altre dels seus vídeos es queixa de la creença que "per a tindre futur cal anar-se'n", al que respon que existix el teletreball, internet i la possibilitat d'emprendre.
"Potser durant molt de temps va ser veritat, però ara igual el problema no és el poble. Igual és que seguim mirant-lo com si estiguérem en 1990", opina.
En un programa de À Punt, va assegurar que un dels canvis més significatius de viure a Villores és l'estrés, que per a ella ja quasi ni existix: "A Barcelona corria per a agafar un metro. Ací vaig amb calma, no hi ha tants estímuls, hi ha més temps per a ser introspectiva amb tu mateixa i amb la gent que vols".
"Guanye en tranquil·litat i en amor", va insistir. La seua idea en un futur és jubilar-se allí i, per ara, continuar aprenent. I encara que sap que és l'única jove que residix durant tot l'any en el poble, ho agraïx.
A Andrea li agradaria ser exemple per a aquells joves indecisos que no saben què fer. Per això va aconsellar que arrisquen i busquen la felicitat en el lloc que desitgen.
Villores
Emmarcat dins del paisatge de relleu abrupte que caracteritza la comarca de Els Ports, el municipi es troba a una altura de 748 metres i té un clima continental, amb hiverns freds i estius calorosos.
Per a arribar s'ha de creuar el riu Bergantes per un llarg pont de 119 metres, construït l'any 1925.
En temps dels ibers esta àmplia zona va ser ocupada per l'antiga tribu dels ilercavons, que controlava el tram final del riu Ebre i que abastava part de les actuals províncies de Tarragona, Lleida, Terol i Castelló.
En l'any 1233 el territori va ser conquerit pel noble aragonés Blasco d'Alagón, que actuava al servei de Jaume I.
Villores.
Històricament va formar part del terme de Morella, encara que mai va ser una de les aldees del municipi perquè era un senyoriu laic.
Blasco d'Alagón va fer donació del lloc al monestir de monges de Sigena en abril de 1233.
En el segle XVI, Francisco Joan Ciurana era senyor de Villores i de Todolella, mentre que la jurisdicció criminal pertanyia a la vila de Morella.
En 1806, Francisco Vidal i Roca posseïa el senyoriu de Villores, juntament amb el de Todolella.
Com quasi totes les poblacions del Maestrat, va prendre part activa en les guerres carlistes. El marqués de Villores tenia el seu palau en l'actual edifici de l'Ajuntament i era propietari de múltiples terres.
Els primers habitants van ser àrabs, per la qual cosa la ramaderia es va convertir en font principal de riquesa.
