El Tribunal Suprem arxiva la querella per calúmnies del conseller de Sanitat contra la ministra Diana Morant
En l'auto d'inadmissió, la Sala assenyala que els debats de la confrontació política "no han d'entrar en el terreny del dret penal".
Més informació: El conseller de Sanitat presenta la seua querella davant del Suprem contra Diana Morant per les seues "falses" acusacions
La Sala Penal del Tribunal Suprem ha inadmitit la querella interposada pel conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Marciano Gómez Gómez, contra la ministra de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d'Espanya, Diana Morant Ripoll, per delictes de calúmnies, i subsidiàriament de injúries greus amb publicitat.
En ella es recull que la ministra va fer unes declaracions en la Delegació de Govern de la Comunitat Valenciana, que van ser publicades per diferents mitjans de comunicació, en les quals va dir que "mentre es retalla en sanitat s'està duplicant la inversió en sanitat privada".
També va manifestar que "tenim un conseller de Sanitat que s'està lucrant amb la privatització de la sanitat, que apareix sempre darrere de tot el que té a vore amb Ribera Salut".
En l'auto d'inadmissió, facilitat pel TSJCV, la Sala arxiva el cas en no apreciar cap delicte. Fiscalía també havia sol·licitat la inadmissió a tràmit de la querella per mancar, els fets, de caràcter delictiu.
L'Alt Tribunal assenyala que, "encara que seria desitjable que la vida pública es desenvolupà amb un llenguatge respectuós amb l'adversari, no exempt de crítica cap a la tasca política desenvolupada per l'oponent polític, el seu incompliment no suposa la criminalització de la vida política".
"La llibertat d'expressió constituïx el fonament bàsic de l'ordre democràtic no sols com a manifestació de pensaments i idees, sinó com a expressió crítica de l'actuació de l'oponent polític", recull l'escrit.
El Tribunal Suprem reitera, a més, que en els debats de la confrontació política, "per més que en alguns casos s'empren termes o expressions desencertades, no han d'entrar en el terreny del dret penal".
"El Tribunal Constitucional ha assenyalat la major capacitat d'actuació dels dirigents polítics precisament per a conformar les opcions polítiques per les quals cada ciutadà ha d'optar, la qual cosa permet certa desmesura en la utilització de frases, expressions o idees que descontextualitzades de la lluita política, poden ser considerades com molt injurioses o, fins i tot, calumnioses", afegix.
En este context, el TS estima que "els límits a la crítica s'amplien per a permetre arribar el missatge que permet allotjar-se en el contingut essencial del dret fonamental a la llibertat d'expressió".
La querella
L'advocat de Gómez va sol·licitar al jutjat l'acte de conciliació, que es va celebrar el passat abril però Morant no va acudir. Per això el conseller de Sanitat va seguir avant amb la querella.
En l'escrit va remarcar que és "responsable d'una de les àrees més sensibles del Govern autonòmic" i està "sotmés a un especial deure d'honorabilitat, transparència i credibilitat pública".
"Qualsevol imputació de corrupció, lucre personal o conducta delictiva atribuïda a la seua persona transcendeix el pla individual i afecta directament la confiança de la ciutadania en les institucions públiques", va indicar.
Les declaracions de Morant, va assenyalar, són "falses" i van ser "difoses massivament" en el seu moment per multitud de mitjans de comunicació. Les va efectuar, indica la querella, "amb ple coneixement de la seua falsedat o, almenys, amb manifest menyspreu cap a la veritat".
"No existix procediment judicial, administratiu ni investigació alguna que atribuïsca al querellant conducta il·lícita alguna relacionada amb els fets insinuats per la querellada. La gravetat institucional de les manifestacions resulta especialment intensa al provenir d'una Ministra del Govern d'Espanya i efectuar-se amb evident vocació de màxima difusió pública", va argumentar.
Així, no emmarca les manifestacions en "una mera crítica política, valoració ideològica o opinió", sinó que "conté una imputació concreta, directa i personal de fets objectivament delictius" per part del conseller.
Ací va mencionar "un suposat lucre personal derivat de l'exercici del seu càrrec públic"; "conductes de corrupció vinculades a la gestió sanitària pública"; "relacions irregulars i espúries amb l'entitat Ribera Salut"; i "un eventual aprofitament il·lícit de decisions públiques en benefici privat".
"Tals imputacions afecten greument l'honor, prestigi personal i reputació institucional" de Marciano Gómez, raona la querella.
