El presidente de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, y el del Gobierno, Pedro Sánchez.
Comunitat

El Constitucional manté la suspensió dels articles de la 'Llei Trans' valenciana que canviaren PP i Vox

La resolució compta amb el vot particular de quatre dels dotze magistrats en no vore un perjuí de difícil reparació en l'aplicació de la norma.

Més informació: El Constitucional admet el recurs del Govern i suspén diversos articles de la Llei Trans valenciana

Llegir en Català
València
Publicada
Actualitzada

El Tribunal Constitucional ha decidit mantindre la suspensió de diversos articles de la 'Llei Trans' valenciana que el PP i Vox canviaren a través de la llei d'Acompanyament que ambdós partits aprovaren en Les Corts en maig de 2025.

La resolució considera que s'ha acreditat per part de l'Advocacia de l'Estat, o almenys raonat convincentment, que l'alçament de la suspensió "podria deparar perjuís d'impossible o difícil reparació per als interessos dels particulars afectats per l'aplicació dels preceptes impugnats".

Ho fa, diu el Constitucional, en la vessant relativa a l'autodeterminació subjectiva i al procés de presa de decisions que afecten el menor trans; i en la referent a aspectes relacionats amb el desenvolupament del dret a l'educació (i el ple desenvolupament de la personalitat dels menors).

En tot cas, la resolució compta amb el vot particular de quatre dels dotze magistrats que componen el ple del TC i no compartixen l'existència d'eixe perjuí de difícil reparació si s'aplica la norma.

El Constitucional es pronuncia així després que el Govern central que dirigix Pedro Sánchez presentara un recurs d'inconstitucionalitat.

Els canvis en la 'Llei Trans' es troben arreplegats en la llei de Mesures Fiscals de 2025. Aquella que s'aprova al costat de la de Pressupostos cada any i que arreplega múltiples modificacions de normativa autonòmica.

Enmig de la negociació dels comptes entre el PP -per aquell moment encara liderat per Carlos Mazón- i Vox, este últim partit va apretar amb diverses esmenes de pes ideològic.

I diverses anaven dirigides a canviar alguns punts de la 'Llei Trans', un text aprovat en 2017 per l'anterior Govern d'esquerres quan Mónica Oltra es trobava al capdavant de la Conselleria d'Igualtat.

Els articles qüestionats

Una de les modificacions que acabaren introduint va ser en un article relatiu a la prohibició de les teràpies de conversió. Va quedar redactat així: "Es prohibixen les teràpies que puguen suposar una agressió o intimidació a la persona trans, destinades a modificar la identitat o expressió de gènere d'estes persones, sent possible acollir-se a acompanyament sempre que s'opte lliure i voluntàriament".

Este "acompanyament" va significar per a l'oposició obrir la porta a les teràpies de conversió, cosa que la Generalitat va negar.

Un altre dels articles de nova redacció establia que les persones trans menors d'edat "tenen dret a ser escoltades i a incorporar-se progressivament als processos de presa de decisions sempre baix l'acompanyament dels tutors legals i la seua corresponent autorització o, en el seu cas, per la corresponent autorització judicial".

I proseguia: "Els pares o, en el seu cas, els representants legals, podran sol·licitar el consell i assessorament professional o ajuda que consideren adequat, públic o privat, i els informes preceptius, en la recerca de les opcions que busquen el vertader interés del menor".

Quant al tractament hormonal en menors, la llei indica que per a iniciar-lo "comptaran amb el suport i acompanyament de professionals de la salut mental, infanto-juvenil, mantingut durant tot el procés i en el cas que existira comorbiditat serà imprescindible un informe favorable del professional que estiga tractant el menor en dites patologies".

Dit tractament, afegix, "es produirà baix l'autorització de qui posseïsca la tutela de la persona menor d'edat o per autorització de jutge que els substituïsca".

En un altre apartat modificat, la 'Llei Trans' entra en els programes educatius. "El projecte educatiu de centre no haurà d'abordar de manera específica la identitat de gènere, l'expressió de gènere, la diversitat sexual i familiar", assenyala.

"El projecte educatiu serà determinat per cada centre, sent supervisat pel Consell Escolar, l'acompanyament i opinió d'associacions de pares d'alumnes i, especialment, en cada cas particular en què poguera ocasionar-se qualsevol controvèrsia o discrepància, el respecte a la decisió dels pares del menor, tot això de conformitat amb la legislació vigent en la matèria", afegix.

Afectació a drets

Tots estos articles foren qüestionats pel Govern central i són en els que el Constitucional manté la suspensió. En la seua resolució, rebutja els arguments de l'Advocacia de l'Estat sobre la doctrina establida en sentències anteriors de normes ja declarades inconstitucionals o sobre que afecte competències estatals.

Però sí que atén altres, com que el perjuí en l'aplicació d'eixos articles de la Llei Trans ha de prevaldre sobre la presumpció de legitimitat de la norma autonòmica i que existix una situació de risc d'afectació a drets.