La Generalitat tanca un acord amb els funcionaris de Justícia: tindran una pujada de sou de 10 milions enguany
La consellera Nuria Martínez comunica als sindicats que l'increment retributiu de 180 euros al mes serà a partir de setembre.
Més informació: La Generalitat encarrila un acord amb els funcionaris de Justícia valencians després d'oferir una pujada de sou
La Generalitat i els sindicats de Justícia han arribat a un acord per a millorar les retribucions d'estos 5.800 empleats públics de la Comunitat Valenciana.
Després de l'oferta de la Conselleria que dirigix Nuria Martínez de revisar a l'alça el complement específic que perceben, una reivindicació històrica del col·lectiu, este dijous hi ha hagut pacte en la taula sectorial, a la qual també han assistit representants de la Conselleria d'Hisenda.
Este inclou un increment retributiu del complement específic de 10 milions d'euros en càlcul global amb efectes des de l'1 de setembre de 2026. El cobrament previsible es produirà en octubre, segons informen fonts sindicals. Esta quantitat es traduïx, aproximadament, en una pujada de 180 euros al mes.
Eixos 10 milions més per al Complement Específic (CE) s'unixen a l'increment de 5 milions que ja va realitzar l'Executiu Valencià en 2025. Així, en dos anys tindran 15 milions d'euros més per a este concepte. Estes millores impactaran en els cossos de metges forenses, gestió processal i administrativa, tramitació processal i administrativa, i auxili judicial, comenta la Generalitat en un comunicat.
El Govern valencià dirigit per Juanfran Pérez Llorca recorda que en l'última legislatura de l'anterior Executiu del Botànic de PSPV i Compromís únicament va destinar 780.000 euros al complement específic.
La consellera Nuria Martínez ha destacat que durant esta legislatura han "realitzat importants avanços per a millorar les condicions retributives dels funcionaris de Justícia. Hem analitzat el CE i hem possibilitat el seu increment en la mesura que ens permet la realitat pressupostària".
Així mateix, enguany la Conselleria de Justícia ha aconseguit augmentar de nou en 600.000 euros la quantitat destinada al Programa d'Actuació de la Trajectòria Professional, passant dels 13.019.492 euros de 2025 als 13.619.492 euros de 2026. Només en esta legislatura la Generalitat ha incrementat la partida d'este programa de trajectòria del personal de Justícia quasi un 14%.
“I tot això malgrat la infrafinançació estructural que patim a la Comunitat Valenciana, i als sobreesforços que ens hem vist obligats a realitzar per a reparar les infraestructures judicials danyades per la dana, a la qual cosa se suma tots els recursos addicionals que hem hagut de dirigir per a fer front a la implantació de la Llei Orgànica d'eficiència del servici públic de Justícia, per a la qual el Govern no ha acompanyat de cap mesura financera”, ha assenyalat la consellera.
Acord exprés
L'acord de la Generalitat en l'àmbit de Justícia contrasta amb el d'Educació, on no s'ha aconseguit cap enteniment amb els sindicats durant els últims mesos. Les negociacions han durat a penes tres setmanes.
Una circumstància a la qual, lògicament, contribuïx també el fet que les reivindicacions del col·lectiu són molt menys costoses per a l'administració valenciana i, per tant, més fàcils de complir.
A mode d'exemple, només la pujada salarial als docents representa més de 200 milions d'euros dels Pressupostos de la Generalitat de 2026, enfront dels 10 milions de Justícia. Afrontar totes les millores educatives damunt la taula, no obstant això, suposarien una inversió de 3.338 milions d'euros per al Govern valencià.
La consellera de Justícia, Nuria Martínez, al costat de representants sindicals este dijous.
250€ menys que la mitjana
L'objectiu del Consell ara era corregir el desfasament retributiu que arrosseguen els funcionaris de justícia valencians respecte a altres comunitats autònomes i donar resposta a una actualització salarial lligada a la càrrega de treball i a les noves funcions assumides en els últims anys.
Els sindicats feia temps que denunciaven que estos empleats cobren al voltant de 250 euros menys al mes en este complement respecte a la mitjana nacional.
El sou de tots ells consta de tres conceptes: salari base, antiguitat i altres complements. Entre ells destaca el específic, la quantitat del qual fixen les Comunitats Autònomes amb competències transferides i que remunera aspectes com la responsabilitat, la dificultat, la dedicació o la penositat del lloc.
El perjudici que denunciaven patir té dos derivades. El primer, el pacte que va aconseguir el Govern amb els Letrats de l'Administració de Justícia (LAJ) en 2023 pel qual es va incrementar en 195 euros mensuals el plus per a este grup.
Poc després, el ministre Félix Bolaños va signar un acord amb UGT i CSIF per a la resta de cossos de Justícia, lligat a les lleis d'eficiència organitzativa. Un acord que contemplava una pujada progressiva del complement específic durant 2024 i 2025, amb efectes retroactius des de l'1 de gener de 2024.
Estes millores, no obstant això, van beneficiar directament el personal dependent del Ministeri de Justícia. Però no als funcionaris transferits a les comunitats autònomes, com ocorre a la Comunitat Valenciana.
Per això, cada territori amb competències pròpies va obrir negociacions amb els executius regionals per a poder actualitzar estes retribucions: a Madrid, per exemple, es va acordar una pujada de 170 euros en 2024 en el cos de gestió, a Canàries 103 euros o a Aragó 102 euros.
En el cas de Comunitat Valenciana existien compromisos previs a dit acord nacional. El Consell va prometre actualitzar este complement en maig de 2016 i desembre de 2023 per a equiparar-se a la mitjana nacional.
Amb estos mimbres, la pujada no va arribar a executar-se fins a juliol de 2025 per als funcionaris de justícia valencians. L'expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, va anunciar una inversió de 5 milions d'euros per a pujar-los este complement.
L'anunci beneficiaria 5.774 empleats públics de Justícia i, en paraules de Mazón, revertiria "la situació d'injustícia existent des de fa anys, ja que l'última vegada que van vore incrementat este concepte retributiu va ser en 2016".
Però malgrat els augments, que oscil·laren des dels 58 fins als 65 euros al mes, van romandre per davall de la mitjana nacional.
A mode d'exemple, un funcionari del cos de gestió processal percep un complement de 741,09 euros, el penúltim del rànquing, només per damunt de Galícia. La mitjana se situa en 941,96 euros, més de 200 euros més del que cobra un empleat valencià.
Per damunt de la mitjana es troben País Basc, Canàries, Madrid, Aragó, Astúries, Catalunya i Cantàbria. D'esta manera, els sindicats exigien que s'equiparara els funcionaris de Justícia de la Comunitat Valenciana a la mitjana.
El 'bescanvi' pels acords estatals
Però també reclamaven una altra pujada que no va arribar a executar-se: els procedents de l'acord marc del Govern central amb UGT i CCOO per a l'Administració del Segle XXI i per la millora de l'ocupació pública i el servici a la ciutadania.
Aquell pacte va suposar una pujada addicional del 0,5% lligada a la inflació acumulada del període 2022-2024 i una pujada general del 2,5% per a 2025, abonada per la Generalitat Valenciana en febrer de 2026.
UGT va denunciar en declaracions a este diari que cap d'estes dues pujades es va aplicar al complement específic del personal de Justícia de la Comunitat Valenciana, ni tampoc al complement autonòmic transitori. I exigiren al Consell que ho fera, atés que es tractava de retribucions complementàries estructurals, fixes i periòdiques.
L'administració autonòmica, no obstant això, va justificar la seua exclusió en l'augment anunciat per Mazón. "Aleguen que les noves quantitats aprovades ja suposaven una actualització retributiva pròpia", exposaven els sindicats.
En este sentit, estos subratllaven que es tractava de dos increments diferents: l'executat per Mazón és l'adaptació al que va realitzar el Ministeri en 2023, mentre els dos acords marc signats entre l'Estat i els sindicats serien cosa a banda.
El fet que la Generalitat entenga que amb el primer quedaria compensat (i saldat) el segon, suposa en la pràctica que estos empleats públics "hagen deixat de cobrar de mitjana 253 euros al mes", segons estimaven UGT i CSIF.
La Central Sindical Independent i de Funcionaris va reclamar a la Generalitat "complir els acords signats", atés que a més la càrrega de treball que assumixen es troba entre les més altes d'Espanya, amb fins a un índex del 55% de sobrecàrrega dels seus òrgans judicials, per damunt del 40% de la mitjana estatal.
