El repte d'"arribar a temps" en el tractament del càncer de pròstata: "La detecció precoç continua sent capital"
Amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Pròstata, els especialistes de la Fundació Institut Valencià d'Oncologia (IVO) insistixen en la importància de trencar tabús.
Més informació: Aixina serà l'ampliació de l'IVO a València: instal·lacions més grans, un col·legi ampliable i més zones verdes
El càncer de pròstata tornarà a ser en 2026 el tumor més diagnosticat entre els hòmens a Espanya. En concret, este any, segons les últimes estimacions de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), es detectaran prop de 35.000 nous casos.
Una xifra que reflectix una tendència creixent vinculada a l'augment i envelliment de la població i, en el cas del càncer de pròstata, també a la millora de les estratègies de detecció precoç.
Malgrat les dades, els especialistes llancen un missatge clar: detectat a temps, el càncer de pròstata pot curar-se en la gran majoria dels casos.
Amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Pròstata, que se celebra l'11 de juny, els especialistes de la Fundació Institut Valencià d'Oncologia (IVO), que enguany commemora a més 50 anys de trajectòria al servici dels pacients oncològics, insistixen en la importància de trencar tabús, fomentar les revisions urològiques i avançar cap a una medicina cada vegada més personalitzada i menys invasiva.
"En fases primerenques, la supervivència a cinc anys s'aproxima al 100% i la gran majoria dels pacients aconseguix curar-se de la malaltia", explica el doctor Álvaro Gómez-Ferrer, cap del Servici d'Urologia de l'IVO.
"La detecció precoç continua sent capital perquè quan la malaltia es fa metastàsica, malgrat tots els avanços terapèutics de l'última dècada, ja no es considera curable", afegix.
La majoria dels tumors de pròstata es diagnostiquen en hòmens majors de 60 anys i cada vegada a edats més primerenques i, en moltes ocasions, no presenten símptomes en les primeres fases. Quan apareixen senyals d'alarma, les més freqüents són miccionals, dolor ossi o presència de sang en l'orina o en el semen.
"Arribar abans"
Els especialistes de l'IVO recorden que la prevenció i el seguiment periòdic marquen la diferència.
"Es recomana que els hòmens comencen a fer-se una determinació de PSA en sang a partir dels 50 anys, o abans si existixen antecedents familiars, de la mateixa manera que existix una cultura consolidada de prevenció en el càncer de mama", subratlla el doctor Gómez-Ferrer. "Afortunadament, cada vegada més hòmens acudixen a consulta i els tabús van quedant arrere", subratlla.
L'IVO desenvolupa un programa de diagnòstic precoç oportunista basat en el tacte rectal i la determinació del PSA. Quan hi ha sospita clínica, els pacients se sotmeten a una ressonància magnètica multiparamètrica i són avaluats per un Comité Uro-Radiològic multidisciplinari, que determina la necessitat de fer una biòpsia i l'estratègia diagnòstica més adequada en cada cas.
En este sentit, la doctora Paula Pelechano, metgessa adjunta del Servici de Radiodiagnòstic de l'IVO, destaca el paper decisiu de la ressonància magnètica en la gestió actual de la malaltia.
"La ressonància magnètica de pròstata s'ha convertit en una ferramenta imprescindible perquè permet evitar biòpsies innecessàries i, quan hi ha una lesió sospitosa, dirigir la biòpsia amb molta més precisió", explica.
Segons detalla l'especialista, la ressonància no només millora el diagnòstic, sinó també la planificació terapèutica i el seguiment posterior. "Hui la gestió integral del càncer de pròstata comença amb una imatge. La radiologia ens permet conéixer millor l'extensió del tumor i adaptar el tractament a cada pacient", afirma.
Una major precisió
Els avanços tecnològics han canviat "radicalment" l'abordatge diagnòstic del càncer de pròstata en els últims anys. La doctora Ana Calatrava, cap del Servici d'Anatomia Patològica de l'IVO, subratlla que la biòpsia continua sent la prova definitiva per a confirmar la malaltia i conéixer la seua agressivitat.
"La valoració conjunta de la biòpsia i la ressonància permet triar l'opció terapèutica més adequada per a cada pacient", assenyala.
A més, l'IVO participa actualment en investigacions pioneres basades en microscòpia confocal per a confirmar la presència de càncer de manera immediata i realitzar determinats tractaments en el mateix acte quirúrgic.
En paral·lel, les tècniques quirúrgiques també han evolucionat cap a procediments cada vegada més precisos i menys invasius. El doctor Gómez-Ferrer explica que el tractament es dissenya "a la carta", tenint en compte l'edat del pacient, l'estadi del tumor, el PSA i les característiques individuals de cada cas.
"Disposem de cirurgia oberta, laparoscòpica i robòtica, a més de tractaments focals o braquiteràpia. El nostre objectiu no és només curar, sinó preservar la qualitat de vida del pacient", indica.
L'IVO disposa de dos robots quirúrgics Da Vinci Xi, una tecnologia que ha suposat un avanç important en el tractament del càncer de pròstata i que hui representa l'estàndard de referència per a moltes prostatectomies radicals.
Segons explica el doctor Álvaro Gómez-Ferrer, cap del Servici d'Urologia, "la cirurgia robòtica permet una precisió extraordinària, minimitza complicacions i millora resultats funcionals tan importants com la continència urinària i la potència sexual".
Els seus beneficis es traduïxen directament en una millor experiència per al pacient: menor dolor postoperatori, una recuperació més ràpida, estades hospitalàries més curtes i una reducció significativa de les complicacions i seqüeles associades a la intervenció.
La tecnologia robòtica aporta a més avantatges tècniques decisives per al cirurgià. El sistema oferix una visió tridimensional augmentada i d'alta definició del camp quirúrgic, elimina el tremolor fisiològic i permet moviments de gran precisió gràcies a instruments articulats capaços de reproduir maniobres impossibles amb la laparoscòpia convencional. A això se suma una millor ergonomia durant procediments complexos i de llarga duració.
Tot això es traduïx en intervencions més precises i menys invasiues, que afavorixen una recuperació funcional més primerenca sense comprometre l'eficàcia oncològica del tractament.
En definitiva, una combinació d'innovació tecnològica i experiència clínica que "contribuïx a millorar tant els resultats mèdics com la qualitat de vida dels pacients".
Radioteràpia d'alta precisió
La radioteràpia constituïx una altra de les grans ferramentes terapèutiques front al càncer de pròstata.
La doctora Yasmina Murria, metgessa adjunta del Servici d'Oncologia Radioteràpica de l'IVO, explica que hui existixen tractaments altament personalitzats capaços d'adaptar-se a cada fase de la malaltia.
"La radioteràpia pot emprar-se amb intenció curativa en malaltia localitzada, com a tractament de rescat després de cirurgia o també en malaltia metastàsica per a controlar símptomes i frenar la progressió tumoral", assenyala.
Entre les tècniques disponibles destaquen la radioteràpia externa convencional, la radioteràpia estereotàctica (SBRT) i la braquiteràpia, un procediment mínimament invasiu mitjançant el qual es col·loca la font de radiació directament en el tumor.
"Els avanços recents han permés desenvolupar tractaments d'alta precisió guiats per imatge i integrats amb tècniques PET-PSMA que permeten delimitar molt millor la malaltia i personalitzar la radioteràpia", afegix l'especialista.
Esta evolució tecnològica no només ha millorat l'eficàcia dels tractaments, sinó també la seua tolerància. Els efectes secundaris de la radioteràpia solen ser lleus i transitoris i es manifesten principalment a nivell urinari (com augment de la freqüència miccional, coïssor o sensació d'urgència) o intestinal (amb molèsties rectals o episodis de diarrea).
Gràcies a la precisió aconseguida per les noves tècniques, és possible minimitzar l'impacte sobre els teixits sans i preservar una bona qualitat de vida tant durant el tractament com una vegada finalitzat.
Medicina de precisió
La genètica s'ha convertit en una de les grans aliades per a comprendre millor el comportament del càncer de pròstata i avançar cap a tractaments cada vegada més personalitzats.
Per la seua banda, el doctor José Antonio López Guerrero, cap del Laboratori de Biologia Molecular de l'IVO, destaca que una part significativa dels casos presenta un component familiar.
"Al voltant del 20% dels diagnòstics es produïxen en famílies amb diversos antecedents de la malaltia, mentre que prop del 5% responen a formes hereditàries vinculades a mutacions genètiques transmeses entre generacions", explica.
Conéixer estos factors de risc, afegix, permet "establir estratègies de seguiment més estretes i afavorir un diagnòstic més primerenc".
"Sabem que determinats gens com BRCA1, BRCA2, CHEK2, ATM o els associats al síndrome de Lynch augmenten el risc de desenvolupar càncer de pròstata i, a més, solen relacionar-se amb tumors més agressius i d'aparició més primerenca", assenyala l'especialista.
No obstant això, el càncer de pròstata és una malaltia molecularment molt heterogènia. Eixa complexitat biològica suposa un dels principals reptes per a comprendre millor la seua evolució i seleccionar el tractament més adequat en cada cas.
Precisament per això, la medicina de precisió s'ha convertit en un dels grans objectius de la investigació actual, en permetre adaptar les decisions clíniques a les característiques genètiques i moleculars de cada tumor.
Entre els avanços més prometedors figuren la biòpsia líquida —a través d'anàlisis de sang o orina— i els tractaments dirigits front a alteracions genètiques concretes.
"Ja disposem de fàrmacs específics, com els inhibidors PARP per a pacients amb mutacions en gens implicats en la reparació de l'ADN, i existixen nombrosos assajos clínics en marxa que obriran noves oportunitats terapèutiques en els pròxims anys", afegix.
En esta línia, l'IVO desenvolupa el projecte d'investigació SENTINEL, centrat en la identificació de biomarcadors diagnòstics i pronòstics que permeten millorar el seguiment de pacients en vigilància activa, diferenciar millor els tumors indolents dels clínicament significatius i continuar avançant cap a una oncologia cada vegada més personalitzada.
Més opcions terapèutiques
El doctor Miguel Ángel Climent, cap clínic del Servici d'Oncologia Mèdica de l'IVO, destaca que els avanços terapèutics han canviat radicalment el pronòstic dels pacients amb malaltia avançada.
"Quan el tumor està localitzat, la cirurgia i la radioteràpia permeten la curació en la majoria dels casos. I quan hi ha malaltia metastàsica, hui disposem de moltes més opcions terapèutiques que fa tot just una dècada", explica.
A això se sumen importants avanços diagnòstics. Tècniques d'imatge molecular com el PET-PSMA permeten detectar amb més precisió l'extensió de la malaltia i optimitzar l'estratègia terapèutica en pacients amb sospita de metàstasi.
Entre les opcions disponibles figuren els nous tractaments hormonals d'última generació, la quimioteràpia, radiofàrmacs com el Radi-223, teràpies dirigides com el luteci-PSMA i tractaments específics front a alteracions genètiques determinades.
"Estem assistint a una autèntica transformació del tractament del càncer de pròstata gràcies al coneixement molecular del tumor i a la medicina personalitzada", subratlla el doctor Miguel Ángel Climent.
Cinc dècades després de la seua fundació, l'Institut Valencià d'Oncologia afronta este desafiament reforçant la seua aposta per la prevenció, la investigació i la innovació tecnològica.
Un enfocament multidisciplinari que permet oferir diagnòstics cada vegada més precisos, tractaments menys invasius i millors expectatives de supervivència per als milers d'hòmens que cada any s'enfronten a un càncer de pròstata.
