Mig segle d'avançs en el tractament del càncer de mama: la supervivència als cinc anys ha arribat al 85%
Amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama, especialistes de l'IVO repassen l'evolució en l'abordatge de la malaltia.
Més informació: L'Institut Valencià d'Oncologia (IVO) supera els 32.500 pacients atesos en l'any 2025
Fa 50 anys, quan la Fundació Institut Valencià d'Oncologia (IVO) va iniciar la seua trajectòria, el càncer de mama s'abordava amb moltes menys ferramentes que les disponibles actualment. La mamografia començava a transformar el diagnòstic precoç, la cirurgia era més agressiva, els tractaments radioteràpics requerien més sessions i el càncer de mama s'entenia, en bona mesura, com una única malaltia.
Mig segle després, l'escenari ha canviat. Hui en dia és possible detectar molts tumors quan encara són xicotets i més fàcils de tractar, conservar la mama en un nombre cada vegada major de pacients, administrar la radioteràpia en menys sessions i seleccionar els tractaments en funció de les característiques biològiques de cada tumor.
A més, a este canvi se suma una nova forma d'entendre l'atenció oncològica: l'objectiu ja no és únicament controlar o curar el tumor, sinó fer-ho reduint en la mesura possible les seqüeles i atenent també les necessitats físiques i emocionals de les pacients.
Segons les dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), a Espanya s'estimen 38.318 nous diagnòstics de càncer de mama en 2026, que serà el tumor més freqüentment diagnosticat entre les dones.
Però l'increment dels diagnòstics conviu amb un canvi fonamental en el pronòstic. Segons les dades aportades pels especialistes de l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO), la supervivència als cinc anys ha arribat actualment al 85%, gràcies, entre altres factors, als avançs en investigació, prevenció i detecció precoç.
“En estos 50 anys hem passat d'un abordatge molt més general de la malaltia a una estratègia en la qual cada pacient pot rebre un tractament adaptat a les característiques del seu tumor. I eixe avanç no depén d'una única ferramenta, sinó de la combinació de prevenció, diagnòstic precoç, cirurgia, radioteràpia, tractaments sistèmics, investigació i atenció integral”, explica el Dr. Joaquín Gavilá, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'IVO.
Prevenir abans de la malaltia
Per al Dr. Gavilá, l'abordatge del càncer de mama comença molt abans que aparega un tumor. La prevenció primària passa per actuar sobre aquells factors de risc modificables: mantindre un pes saludable, realitzar activitat física, cuidar l'alimentació i evitar el consum d'alcohol i tabac.
D'esta manera, encara que l'edat, la predisposició genètica i determinades circumstàncies hormonals són factors que no poden modificar-se, sí que existeixen, no obstant això, altres sobre els quals és possible actuar: el pes corporal, l'activitat física i els hàbits de vida.
Una alimentació equilibrada, basada en aliments frescos, fruites, verdures, llegums, cereals integrals i greixos saludables, junt amb una vida activa i el manteniment de la massa muscular, forma part de les recomanacions preventives. Per contra, el consum d'alcohol i tabac, una dieta rica en greixos i sucres, l'excés de pes, la falta d'activitat física i l'ús prolongat de teràpia hormonal substitutiva s'associen amb un major risc.
Una segona ferramenta clau ha sigut el diagnòstic precoç. La incorporació de la mamografia i dels programes de cribratge poblacional va suposar una revolució en el diagnòstic del càncer de mama durant els anys setanta.
Per primera vegada, era possible detectar la malaltia en dones asimptomàtiques i diagnosticar tumors abans que foren palpables. Durant els anys huitanta, la mamografia es va consolidar com la principal ferramenta de cribratge poblacional, permetent avançar cap a diagnòstics cada vegada més primerencs.
Des d'aleshores, la tecnologia ha continuat evolucionant. La digitalització va permetre ampliar i manipular les imatges, així com facilitar el seu emmagatzematge, la qual cosa va contribuir a identificar lesions cada vegada més xicotetes i no palpables.
Per a la Dra. Núria Nacher, coordinadora de la Unitat de Diagnòstic Precoç de l'IVO, este ha sigut un dels canvis fonamentals de les últimes dècades: “poder diagnosticar els tumors en una fase preclínica, quan encara no són palpables, millorant així el seu pronòstic i la qualitat de vida del pacient”.
Actualment, el diagnòstic precoç continua sent una part fonamental de l'abordatge del càncer de mama. En 2025, un total de 16.000 dones foren ateses en la Unitat de Diagnòstic Precoç de l'IVO, on el cribratge permet detectar la malaltia en fases inicials, facilitant l'accés posterior al tractament oncològic, si fora necessari.
De cirurgia a conservar la mama
Com expliquen des de l'IVO, la cirurgia és un altre dels àmbits en què l'evolució cap a procediments menys agressius ha sigut especialment rellevant, impulsada en bona mesura pels avançs tecnològics.
Durant dècades, la mastectomia va tindre un paper central en el tractament quirúrgic. Hui, sempre que les característiques del tumor ho permeten, la cirurgia conservadora busca extirpar la lesió mantenint la major part possible de la mama i procurant, al mateix temps, un resultat oncològic i estètic adequat.
Com explica el Dr. Carlos Fuster, cap del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l'IVO, este tipus d'intervenció constitueix majoritàriament la pràctica quirúrgica en la Unitat de Mama de l'IVO.
"En estos 50 anys hem avançat cap a una cirurgia cada vegada més conservadora i personalitzada. Sempre que siga possible, busquem extirpar el tumor preservant la mama i minimitzant les seqüeles. I quan és necessari realitzar una mastectomia, la reconstrucció immediata ens permet avançar també en la recuperació de la imatge corporal de la pacient", explica.
L'evolució de la radioteràpia
La radioteràpia és un altre dels àmbits en què l'abordatge del càncer de mama ha experimentat una transformació profunda. Una evolució que, per al Dr. Miguel Ángel Santos, metge adjunt del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'IVO, "està orientada a aconseguir la màxima eficàcia utilitzant tractaments cada vegada més precisos i, al mateix temps, reduir els seus efectes secundaris i preservar la qualitat de vida".
Un dels canvis més significatius ha sigut la reducció del nombre de sessions necessàries per a completar el tractament. "Durant anys, una pacient podia necessitar entre 25 i 28 sessions distribuïdes al llarg de cinc o sis setmanes i actualment, en molts casos, el tractament pot completar-se en cinc", explica el Dr. Santos.
L'evolució no s'ha limitat a escurçar els tractaments. També ha canviat la forma de determinar quina part de la mama ha de rebre radiació. En determinades pacients, és possible concentrar el tractament en la zona on es trobava el tumor. "No es tracta simplement de donar menys radioteràpia, sinó de seleccionar millor quin volum necessita rebre-la", assenyala el Dr. Santos.
Un altre dels objectius és reduir l'exposició dels teixits sans, especialment del cor. Per a això, la tècnica d'inspiració mantinguda permet augmentar el volum pulmonar durant l'administració de la radiació i allunyar parcialment el cor de la zona irradiada, reduint la dosi que rep.
Estos avançs formen part de la pràctica assistencial en un camp que atén un volum significatiu de pacients. En 2025, al voltant de 650 dones amb càncer de mama reberen tractament radioteràpic en l'IVO, en un context en què l'evolució de les tècniques busca combinar el control de la malaltia amb una menor toxicitat i un impacte cada vegada menor sobre la qualitat de vida.
Quan el tumor no és una malaltia única
Potser un dels canvis més profunds de les últimes dècades s'ha produït en l'oncologia mèdica. El càncer de mama ha deixat de considerar-se una única malaltia i hui es classifica en diferents grups segons les seues característiques biològiques. Esta classificació permet seleccionar tractaments més específics i adaptar l'estratègia terapèutica a les característiques de cada tumor.
"Un dels majors progressos ha sigut passar de considerar el càncer de mama com una única malaltia a identificar diferents subtipus i, dins d'ells, noves diferències biològiques que poden determinar quin tractament serà més eficaç", explica el Dr. Ángel Guerrero, cap clínic del Servei d'Oncologia Mèdica de l'IVO.
Esta evolució ha permés desenvolupar teràpies dirigides per a determinats tumors, incorporar la immunoteràpia en el càncer de mama triple negatiu i disposar de tractaments cada vegada més específics per als tumors HER2 positius i hormonals.
En determinats casos, a més, els test genòmics aporten informació sobre el comportament del tumor i ajuden a decidir si una pacient pot beneficiar-se de determinats tractaments.
Segons les dades aportades per l'IVO, estes ferramentes poden evitar la quimioteràpia fins a un 40% de pacients seleccionades, en identificar aquelles en què no aportaria un benefici suficient.
“Cada cas ha d'estudiar-se de manera individualitzada. La decisió sobre l'estratègia terapèutica es pren en comités multidisciplinaris, en què participen especialistes de diferents àrees i es definix la seqüència de tractament més adequada per a cada pacient”, afigen des de l'IVO.
Els avançs també es reflectixen en l'evolució dels diferents subtipus de la malaltia. En els tumors hormonals metastàtics, la incorporació de nous tractaments ha permés prolongar la supervivència i mantindre durant més temps una bona qualitat de vida. En el càncer de mama triple negatiu, per la seua part, la immunoteràpia ha millorat els resultats en determinades pacients tant en fases inicials com en malaltia avançada.
L'investigació obri ara una nova etapa: no sols es tracta d'elegir el tractament més adequat, sinó també de conéixer millor com respon el tumor i detectar com més prompte millor possibles canvis que puguen modificar la seua evolució. Un dels camps que concentra esta investigació és la biòpsia líquida.
A partir d'una mostra de sang és possible detectar xicotets fragments d'ADN alliberats pel tumor i estudiar determinades alteracions moleculars. Esta informació pot ajudar a seguir l'evolució de la malaltia i, en el futur, a anticipar-se a alguns mecanismes de resistència al tractament.
“Estem avançant cap a una medicina en què no sols sabem quin tumor té una pacient, sinó també quines alteracions presenta i com està canviant durant el tractament. L'objectiu és adaptar cada vegada millor la teràpia a la biologia de cada tumor”, assenyala el Dr. Guerrero.
Els assajos clínics constituïxen, en este context, una peça essencial. Permeten estudiar nous tractaments i estratègies terapèutiques en condicions controlades i generen coneixement que pot incorporar-se posteriorment a la pràctica assistencial.
Unitat de Benestar Oncològic
Els avançs en supervivència i la necessitat d'atendre de manera integral les conseqüències físiques i emocionals de la malaltia han fet que un altre aspecte adquirisca una importància creixent: com viuen les pacients durant i després del tractament.
Amb eixe objectiu, en 2024 l'IVO va reforçar este enfocament amb la Unitat de Benestar Oncològic, concebuda per a atendre les necessitats físiques i emocionals de les persones amb càncer mitjançant un model coordinat que integra salut mental, fisioteràpia, nutrició i exercici físic.
"En l'IVO entenem que tractar el càncer va molt més enllà d'abordar un tumor: implica acompanyar la persona en totes les seues dimensions. Està demostrat que l'impacte emocional del diagnòstic, els canvis físics, la incertesa i l'efecte en l'entorn familiar influïxen directament en com el pacient afronta la malaltia, s'adherix als tractaments i manté la seua qualitat de vida. Per això, per a nosaltres la cura mental i física és una part essencial del procés assistencial", explica la Dra. Elena Oliete, metgessa adjunta de la Unitat de Cures Contínues de l'IVO i responsable de la Unitat de Benestar Oncològic.
En el cas de les pacients amb càncer de mama, les pacients són derivades en funció de les seues necessitats i poden accedir a atenció psicològica i psiquiàtrica, fisioteràpia, nutrició i exercici físic, a més de participar en activitats grupals sobre nutrició, sexualitat, relaxació o exercici.
Durant el mes d'agost, la Unitat va registrar 1.100 visites, de les quals 313 correspongueren a pacients noves ateses a través dels seus quatre recursos: psicologia i psiquiatria, fisioteràpia, nutrició i exercici físic.
La Unitat realitza a més un cribratge de necessitats de les pacients recentment diagnosticades, amb l'objectiu de detectar de manera primerenca quins recursos poden resultar útils i anticipar-se a l'aparició de necessitats durant el procés.
