La Generalitat ultima el projecte per a ampliar la Ciutat de la Justícia i preveu inaugurar el nou TSJ abans de 2027
La Conselleria recepcionarà les obres en les pròximes setmanes. El trasllat d'equips i personal es vol fer en novembre.
Més informació: La Generalitat tanca un acord amb els funcionaris de Justícia: tindran una pujada de sou de 10 milions enguany
La Conselleria de Justícia té damunt la taula en els pròxims mesos el final i el començament de dos importants infraestructures. D'una banda, la inauguració del nou Palau de Justícia, seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). D'una altra, el projecte d'ampliació de la Ciutat de la Justícia.
Pel que fa al primer edifici, el departament que dirigix Nuria Martínez preveu recepcionar les obres en breu per a fer la inauguració oficial abans de final d'any, segons fonts de la Conselleria. Entre este mes de setembre i octubre, la idea és que es facen o revisen algunes instal·lacions pendents, com les de climatització o polir l'elèctrica amb totes les comprovacions necessàries.
De cara a novembre, la intenció és fer el trasllat de tots els equips materials i del personal, ubicat en este moment de manera temporal en l'antic edifici de la Conselleria de Governació, al carrer Historiador Chabás. Ja en desembre, i si tot el calendari ix segons el previst, tindria lloc la inauguració oficial.
Les obres del nou Palau de Justícia, un dels projectes estrela de l'exconsellera Gabriela Bravo en l'etapa del Govern del Botànic pels problemes estructurals que patia, han tingut diversos retards. En juliol de 2019 es va fer el trasllat del TSJCV a la ubicació provisional, però les obres de rehabilitació integral de l'antiga seu no començaren fins a octubre de 2022.
La seu del TSJCV va ser en la seua concepció la Reial Casa de l'Aduna, un edifici que es va construir entre 1758 i 1802. Posteriorment, en 1828, es va transformar en fàbrica de tabacs i en 1914 s'adaptà l'immoble per a convertir-lo en una seu judicial.
L'excavació arqueològica del subsòl de planta baixa va traure a la llum importants vestigis associats al seu ús com a fàbrica de tabac. En eixa etapa l'edifici va protagonitzar una important transformació, adaptant les seues instal·lacions per a acollir la maquinària que permetia industrialitzar el procés d'elaboració del tabac.
Vista del Palau de Justícia de València.
Així mateix, ha aflorat una superfície considerable de paviment de grans lloses, relacionat amb la construcció original de l'edifici com a aduana. Estos troballes arqueològiques en el subsòl, pel seu important valor patrimonial, han requerit la modificació del contracte inicial.
La reforma, sobre una superfície útil de 9.257 metres quadrats, ha suposat una inversió de 35 milions d'euros. Encara que la seua finalització estava prevista per a 2025, finalment arribarà al límit de 2027.
L'últim retard s'ha degut a la complexa instal·lació dels vidres de tancament dels patis interiors, una actuació destinada a l'eficiència energètica i que ha hagut de ser molt minuciosa a causa de les grans dimensions de les peces que s'han hagut de manejar.
De la Conselleria a l'Ajuntament
D'altra banda, es troba l'ampliació de la Ciutat de la Justícia de València, un projecte impulsat també per Bravo de cara al final de l'última legislatura de l'esquerra i que es va quedar en anunci al canviar el Govern.
L'Executiu del PP -i al principi, de Vox- ho va vore més bé com un 'bluf' per tot el llarg procés que comportava, però la Conselleria de Justícia l'ha reactivat amb la intenció de fer algun pas significatiu abans que acabe la legislatura. Segons fonts del departament de Nuria Martínez, l'informe de necessitat ja està pràcticament finalitzat.
En este tipus de documents sol detallar-se en què consistix el projecte, la justificació, l'ús, la contractació, l'objecte del contracte, les característiques, el cost estimat, etc.
L'edifici que es pretenia alçar per a ampliar la Ciutat de la Justícia
L'esmentat informe haurà de ser, a continuació, remés a l'Ajuntament de València, ja que ha de cedir els terrenys. Seguidament, començarà una tramitació administrativa llarga en el consistori, que haurà de fer una modificació del planejament urbà per a canviar l'ús del sòl en què es pretén alçar el nou edifici.
Només després de tot això podrà començar el procés de licitació del contracte i, ja posteriorment, les obres. De manera que el que pretén la Generalitat és que, almenys, en els pròxims mesos es puga tancar eixa cessió dels terrenys per part de l'Ajuntament que lidera María José Catalá. Tot l'altre s'haurà de deixar per a la pròxima legislatura.
El projecte de la Conselleria de Gabriela Bravo va ser que la Ciutat de la Justícia II portara el nom de la primera advocada col·legiada de València, Ascensión Chirivella, i s'alçara en un solar al carrer Amado Granell de 7.589 metres quadrats. Va planejar, així, un edifici de 41.231 metres quadrats d'entre sis i huit plantes i pàrquing.
La intenció era que albergara tota la jurisdicció de lo Social i de lo Contenciós-Administratiu del partit judicial de València. També l'Advocacia de la Generalitat, els col·legis professionals i la representació sindical o espais per a formació, representació i servicis generals.
L'"Ascensión Chirivella", va dir Bravo, tindrà espai per a 56 jutjats. El projecte inicial plantejava el trasllat dels actuals 18 jutjats de Lo Social del partit judicial de València i els 10 de Lo Contenciós-Administratiu. A això caldria sumar l'espai reservat per a duplicar la planta judicial en ambdós jurisdiccions. És a dir, 18 jutjats més de Lo Social i altres 10 de Lo Contenciós.
Ara faltarà vore si totes eixes idees es mantenen per l'actual Consell.
