No només polítics i empresaris: el cas Azud deixa a un pas del banc dels acusats 5 funcionaris per manipulació de contractes i blanqueig
Alguns dels empleats públics assenyalats continuen a l'Ajuntament de València, mentre que altres ja s'han jubilat.
Més informació: La jutgessa d'Azud deixa al límit del juí al cunyat de Rita Barberá, el seu vicealcalde i l'exsubdelegat del Govern
En la majoria de causes de corrupció, els grans protagonistes solen ser dos: els polítics que, des dels seus llocs, desvien els diners públics cap al que els convé com adjudicacions o contractes a dit; i, d'altra banda, els que es veuen beneficiats d'esta actuació i paguen als primers una contraprestació -per regla general, empresaris-.
Això ocorre en el cas Azud, on la jutgessa encarregada de la investigació va dictar la setmana passada auto de procediment abreujat i ha deixat a un pas del banc dels acusats un total de 38 persones. Entre elles, José María Corbín, cunyat de l'exalcaldessa de València Rita Barberá; qui fora vicealcalde de la ciutat, Alfonso Grau; l'exsubdelegat del Govern Rafa Rubio; o l'empresari Jaime Febrer.
Però esta causa compta amb una particularitat que no és tan habitual: el nombre de funcionaris que també queden a un pas del juí -un total de cinc- i el grau de responsabilitat d'alguns en les presumptes manipulacions de contractes o en el blanqueig. Alguns d'ells continuen hui en dia a l'Ajuntament de València i altres s'han jubilat.
En este últim llistat es troba María Amelia Quintana, esposa de l'exregidor del PSPV Rafa Rubio. Este últim ha renovat recentment la prolongació de la seua permanència en el consistori com a funcionari en el Servei Devesa-Albufera.
La jutgessa exposa uns fets que suposarien un suposat delicte de blanqueig de capitals. Així, li atribueix la ocultació de l'origen delictiu dels diners cobrats pel seu marit de les presumptes mossegades a canvi d'adjudicacions públiques des de l'Ajuntament.
Ambdós, diu l'auto de procediment abreujat, van realitzar ingressos en efectiu en els comptes que titularen conjuntament per un total de 197.256 euros en 77 imposicions realitzades per Rafa Rubio que començaren l'any 2007 i acabaren en 2013.
L'any en què començaren estes operacions per a reintegrar els diners de les mossegades en el circuit econòmic, diu la magistrada, també van contractar una caixa de seguretat en el BBVA en 2007. Es va tancar en 2013, data en què ja deixaren de produir-se nous ingressos en efectiu en els comptes bancaris.
Els comptes bancaris emprats per a este fi, remarca la jutgessa, eren en els quals s'ingressaven les nòmines d'ambdós investigats per la seua activitat professional com a funcionaris públics. El procediment, segons descriu l'auto, consistia en què Rafa Rubio efectuava una imposició en efectiu en un dels comptes del matrimoni per import inferior als 3.000 euros. Eixos fons eren transferits dies després a l'altra compte.
A continuació, incideix la magistrada, es procedia a contractar productes d'inversió, als quals es destinaven al voltant del 55% dels ingressos en metàl·lic, confonent-se així l'ingrés efectuat dels diners il·lícits amb el provinent de les nòmines.
D'acord amb la investigació, en 2007 es van efectuar 14 imposicions en efectiu per import total de 44.450 euros (13 d'elles foren el 24 de desembre). En 2008 van realitzar 23 imposicions en efectiu per import total de 62.791 euros. Durant este període es va procedir a l'obertura de 4 nous comptes bancaris associats a productes d'estalvi i inversió. Tots els ingressos que es van efectuar ho foren en quantitat propera als 3.000 euros sense sobrepassar esta quantitat.
En 2009 es van efectuar imposicions en efectiu en un total de 18 per import total de 54.275 euros amb la mateixa operativa que en les anteriors ocasions, efectuant-se bé o en el mateix dia o en dies successius en els comptes, titulats per ambdós investigats.
L'any 2010 es van realitzar 15 imposicions en efectiu per import de 58.150 euros utilitzant el mateix patró que els anteriors. A partir d'eixe any l'activitat va decaure, ja que en 2011 només es produeixen dos imposicions en efectiu per import de 1.540 euros; en l'any 2012 5 imposicions en efectiu per import de 5.050 euros; i en l'any 2013 una imposició en efectiu.
Durant els anys 2007 i 2008, en disposar de diners en efectiu els investigats no sols l'introduïren en el circuit econòmic financer de la forma detallada, sinó que a més amb prou feines van realitzar despeses amb les targetes de crèdit ni van sol·licitar cap tipus de finançament en entitats bancàries ja que utilitzaven les comissions il·lícites rebudes per a despeses ordinàries", afirma la jutgessa.
Operació Col·legis i regals
Una altra de les funcionàries que més apareix al llarg de l'auto és Esmeralda Orero, actual cap de servei de Responsabilitat Patrimonial, dependent de la regidoria de Cecilia Herrero (Vox).
Segons la jutgessa, va participar en un dels pelotassos urbanístics estrella del cas Azud: l'anomenada Operació Col·legis, en la qual s'haurien vulnerat tots els procediments establits.
L'Ajuntament de València va aprovar una permuta per a entregar diverses parcel·les edificables a una mercantil de l'empresari Jaime Febrer. Va ser a canvi que esta assumira un deute milionari que el consistori tenia amb diverses congregacions religioses.
L'intercanvi, d'acord amb els investigadors, es va fer adjudicant 'a dit' els terrenys a l'empresari per un valor molt inferior al que realment tenien, de manera opaca i saltant-se els procediments legals per a evitar la concurrència.
El consistori va canviar la qualificació de diversos sòls públics dotacionals a un ús residencial i els va entregar a la mercantil. El truc va estar, segons les indagacions, en què es va forçar una valoració dels terrenys a la baixa. Els sòls tenien un valor real superior a 54 milions, la qual cosa dista del deute de 31 milions amb els col·legis. Un benefici que es va ocultar en la tramitació administrativa.
Per la part de l'Ajuntament tot ho va gestionar qui fora vicealcalde, Alfonso Grau. Però la maniobra urbanística presumptament il·legal hauria comptat amb l'impuls de dos dels funcionaris de la casa: el cap d'Assessorament Jurídic i Esmeralda Orero, persona de la màxima confiança de Rita Barberá.
La magistrada creu que esta última va facilitar a Febrer, des del Servei de Patrimoni, una relació de sis parcel·les destinades a ús dotacional.
També hauria remés les taxacions dels terrenys fetes per Tinsa -una cosa molt rellevant per als interessos de la presumpta trama- al Servei de Planejament del consistori sense encàrrec formal.
Per tota esta faena, l'auto conclou que va rebre regals a través de la mercantil de Febrer, Construcciones Valencia Constitución. "En concret que es sàpia, des de l'any 2002 fins a l'any 2007, va tindre com a “Regal de Nadal” bolsos de la marca Loewe que, segons facturació, com a mínim costaven 450 euros; i en alguna de les ocasions el bolso es complementava amb un mocador de la mateixa marca el preu del qual era de 240 euros", assenyala la jutgessa.
L'hospital universitari
L'auto apunta a una altra funcionària: Carmen Saurí, actual cap del Servei de Contractació, dependent del regidor José Marí Olano (PP). En el moment dels fets era cap del Servei de Patrimoni.
La investigació li atribueix una participació en una altra de les operacions urbanístiques de la trama: la del concurs, convocat per l'Ajuntament de València, per a la selecció del projecte de construcció d'un hospital universitari privat -que mai va arribar a materialitzar-se-.
La magistrada sosté que va ser una de les que va confeccionar les bases per a la concessió de les parcel·les per a la construcció del centre universitari, va tindre contactes personals amb José María Corbín i coneixement que les bases estaven sent manipulades per Jaime Febrer.
Aquesta funcionària, remarca la instructora, va ser qui va informar en el procés de tramitació de l'instrument de planejament amb què donar viabilitat a la construcció de dos plantes tècniques quan en principi eixa construcció estava desestimada.
Com que afectava els interessos monetaris de l'entramat, continua, es va procedir a la seua modificació, una cosa en la qual ella va insistir. En tot això, diu la jutgessa, "va seguir les indicacions de Jaime Febrer a través d'Alfonso Grau".
El contracte de Sanejament
Finalment es troben Juan Carlos Girbes i Juan Bautista Calatayud, ambdós en el Servei del Cicle Integral de l'Aigua en aquell moment. La magistrada considera que van afavorir, junt amb altres tècnics, l'adjudicació del contracte públic de gestió del Servei de Neteja i Conservació del Sistema Municipal de Sanejament de València que, en data 21 de juliol de 2006, va ser adjudicat per la Junta de Govern Local de l'Ajuntament a la UTE Sanejament de València, composta per les mercantils Infilco Española S.A. i Acciona Infraestructuras S.A.
La investigació assenyala que eixa adjudicació estava prèviament decidida i que es va produir una greu arbitrarietat en la puntuació gràcies als tècnics que la van atorgar sense motivació objectiva, entre ells els dos funcionaris esmentats.
Encara que estos 5 funcionaris són contra els quals la jutgessa ha decidit seguir el procediment, al llarg de la instrucció d'Azud n'han aparegut més. No obstant això i malgrat les sospites, la magistrada no ha aconseguit provar la seua participació en els fets amb suficient solidesa.
