Raúl Mérida: "Els terminis dels impostos s'han de suspendre després d'una catàstrofe sense haver de demanar-ho al Govern"
-"Els terminis dels impostos s'han de suspendre per llei automàticament després d'una catàstrofe, sense haver de demanar-ho de manera expressa al Govern".
-"El Mediterrani ha registrat temperatures històriques. No sabem on serà la pròxima dana, però sabem que passarà".
-"No pot tornar a passar que una comissió mixta tarde més de 470 dies a constituir-se després d'una catàstrofe"
Més informació: La Generalitat calcula 75M€ en indemnitzacions per les primeres expropiacions del parc inundable de la dana
Raúl Mérida ocupa des de principis de desembre el càrrec de comissionat del Govern valencià per a la Recuperació després de la dana del 29 d'octubre de 2024, una catàstrofe que va assolar més d'un centenar de municipis valencians i va deixar 231 víctimes mortals.
Una tasca que li va encomanar el llavors recentment investit president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, i que va assumir després d'haver ocupat prèviament el càrrec de director general de Medi Natural i Animal, així com el de secretari autonòmic de Medi Ambient i Territori durant el mandat de Carlos Mazón.
Al llarg d'esta entrevista, Mérida repassa l'estat de la reconstrucció i la recuperació de les zones afectades, analitza la relació entre la Generalitat i el Govern d'Espanya, les lliçons que deixa la dana, canvis normatius que pretén promoure a Madrid el Consell després de la catàstrofe, així com les últimes novetats del futur parc inundable metropolità.
El seu càrrec es va crear fa tot just 8 mesos amb la intenció de coordinar la tasca de la reconstrucció junt al vicepresident Vicente Martínez Mus. Quin balanç fa i com avança la reconstrucció dels municipis afectats?
S'ha fet un treball enorme. La Generalitat Valenciana assumim en les diferents infraestructures una sèrie d'obres. Per exemple, en carreteres vam acordar amb el Ministeri de Transports encarregar-nos del 60% de les obres municipals, a més de les pròpies de la Generalitat. En este sentit, ja estem per damunt del 95% d'execució.
Davant d'una catàstrofe d'esta magnitud, la resposta s'articula en tres eixos principals. El primer és la resposta humanitària i d'emergència: obrir les vies de circulació, retirar llots i residus, i coordinar amb la Conselleria d'Educació l'escolarització dels xiquets. El gran esforç d'eixa primera fase va evitar que tinguérem un problema de salut pública, cosa que hui hem de posar en valor donada la situació catastròfica inicial.
La segona fase és la reconstrucció, que consistix a rehabilitar les infraestructures i restituir el que l'aigua es va endur. No obstant això, existix un tercer eix que és fàcil de confondre amb la reconstrucció, que és la recuperació, que consistix a tornar als ciutadans la seguretat, la confiança i la fe en el futur, mostrant que les administracions treballem unides pel bé comú.
Quin grau de participació ha d'assumir el Govern central en esta recuperació i també la Generalitat?
Ha de ser un treball conjunt. Una de les coses que més inseguretat genera en la ciutadania és vore que les administracions públiques no es posen d'acord o estan enfrontades. Per este motiu, considerem prioritària la creació de la comissió mixta intergovernamental.
"Cal garantir per llei que, governe qui governe, les comissions mixtes després d'una catàstrofe es posen en marxa des del minut zero"
Defenem la seua constitució des del primer dia i, de fet, estem promovent un canvi normatiu per garantir per llei que, governe qui governe, esta comissió mixta es pose en marxa des del minut zero. El que no pot tornar a passar és el que va ocórrer a la Comunitat Valenciana, on esta comissió va tardar més de 470 dies a constituir-se, enfront dels tot just 9 dies que va costar activar-la a l'illa de La Palma després de l'erupció del volcà.
Cap catàstrofe ha de ser objecte de debat polític ni de distincions en la coordinació de les administracions.
Raúl Mérida en el seu despatx de la Ciutat Administrativa del 9 d'Octubre.
Com s'està articulant i quins objectius concrets persegueix este canvi normatiu que proposeu?
Considerem fonamental extraure lliçons apreses d'una tragèdia com la de la dana. El primer canvi ha d'assegurar la constitució immediata de la comissió mixta i l'activació del mecanisme de protecció civil europeu des del primer moment. En esta ocasió, la protecció civil europea va tardar 15 dies a activar-se.
També plantegem reformes urgents en la contractació pública. La Llei de Contractes del Sector Públic ha de flexibilitzar-se perquè qualsevol seqüela d'una catàstrofe, sense importar el temps transcorregut, puga tramitar-se mitjançant contractació d'emergència. Hi ha danys estructurals en ponts o edificis que no es manifesten fins anys després, i els ajuntaments han de poder afrontar-los de manera àgil.
"No pot tornar a passar el que va ocórrer a la Comunitat Valenciana, on la comissió mixta va tardar més de 470 dies a constituir-se després d'una catàstrofe"
A més, la normativa actual d'emergència només permet restituir la infraestructura prèvia, però s'ha demostrat que moltes d'elles van agreujar la catàstrofe en lloc de mitigar-la. Cal poder reconstruir amb millores de disseny, no només restituir l'anterior.
D'altra banda, els terminis de tràmits administratius i impostos s'han de suspendre de manera automàtica per llei davant d'una catàstrofe, sense dependre que es demane de manera expressa al Govern. De la mateixa manera, hem d'agilitzar la contractació temporal de personal tècnic per part dels ajuntaments, que ara troben enormes dificultats administratives.
Estem mantenint reunions amb diversos col·lectius, com associacions empresarials i la Cambra de Comerç, per recollir el màxim consens entorn d'estes reformes, que competixen a la legislació estatal.
Els empresaris es queixen especialment de la inflació i la desactualització de preus en les licitacions públiques. Com els afecta esta situació?
És una de les seues principals queixes, ja que la desactualització dels preus de licitació està provocant que alguns concursos queden deserts. Sol·licitem que s'apliquen mecanismes d'actualització europeus que actualment no s'estan utilitzant, tot i que la Comunitat Valenciana ha patit un impacte major que altres regions, amb increments de costos que superen el 20%.
No podem permetre que les obres necessàries es queden sense fer. Per exemple, en l'àmbit educatiu, la Conselleria va prioritzar l'escolarització ràpida construint aules provisionals i prefabricades. No seria admissible que ara se'ns denegara el finançament per construir els col·legis definitius sota el pretext que ja es compta amb estes infraestructures, que al final no deixen de ser provisionals.
Raúl Mérida durant l'entrevista.
En tractar-se de modificacions de lleis estatals, com preteneu que tiren avant?
No podem predir on colpejarà la pròxima catàstrofe. Per tant, quan parlem de consens parlem de consens de tots els grups. Des de forces del País Basc fins a Catalunya o qualsevol altre lloc. Anem a tindre reunions a Madrid, estem mobilitzant-nos ací també a la Comunitat Valenciana i ja ens hem reunit amb la Fundació Conexus.
"Els terminis de tràmits administratius i impostos s'han de suspendre de manera automàtica per llei davant d'una catàstrofe, sense dependre que es demane de manera expressa al Govern"
Anem a anar a Madrid per portar-ho al Congrés dels Diputats i demanarem un consens. Volem ajudar la gent o no? Eixa és la pregunta que hem de contestar. Des d'eixe punt de vista, no es tracta d'una normativa que vaja contra ningú, sinó que va a favor de tots.
Cal vore en quina situació estem: els ajuntaments van rebre 1.745 milions però no han pogut executar més d'un 5%. Per què? Perquè no volen? No, perquè no poden. Hem de dotar-los de personal i mecanismes perquè puguen fer-ho. Per tant, és una obligació escoltar per poder donar resposta.
Hi ha alcaldes que ens han traslladat traves. Per exemple, a un ajuntament se li va denegar la construcció d'una escola infantil de 0 a 3 anys per la via d'emergència perquè el tècnic municipal va interpretar que l'educació infantil no és obligatòria a Espanya.
Això demostra la tremenda indefinició de la contractació d'emergència actual. Volem consensuar amb el Govern una regulació clara que done seguretat jurídica, permeta demanar pressupostos de manera ràpida i evite la paràlisi dels ajuntaments. L'únic inacceptable és no fer res.
Compten ja amb un esborrany o algun text inicial?
Comptem amb un esborrany que detalla les normes i articles concrets que s'han de modificar o crear. Serà una combinació d'una llei nova i modificacions puntuals de textos vigents. I per garantir la màxima solidesa jurídica i tècnica, hem recollit el suport extern de dos càtedres de Dret Administratiu i sumarem una càtedra de Dret Tributari.
Nosaltres volem recuperar la confiança de la ciutadania. Com ho fem? A partir de tres eixos: el primer, un canvi normatiu perquè la gent sàpia que si torna a passar el del 29 d'octubre la resposta la podrem fer més adaptada al que passe.
Estem també treballant en la creació del Centre Mediterrani d'Intel·ligència Climàtica (Cemic). Serà el primer centre d'estes característiques a Europa. Utilitzarà intel·ligència artificial per processar informació oficial i monitorar en temps real la mar Mediterrània, permetent-nos anticipar fenòmens extrems.
I tot això es pot traduir en una sèrie d'accions i mesures de prevenció, ja que pots crear una sèrie d'infraestructures per millorar la resiliència i estar més preparats. Actualment, les boies en el Mediterrani registren temperatures històriques d'entre 4 i 6 graus per damunt de la mitjana.
Científicament, cada grau d'increment de la temperatura de la mar es tradueix en un 7% més de condensació en l'atmosfera, la qual cosa multiplica la torrencialitat de les pluges, el risc d'inundacions i la gravetat dels incendis.
No sabem on colpejarà la pròxima dana, però sí que tornarà a passar, ja que en els últims cinc anys s'han registrat inundacions anuals en alguna zona de l'arc mediterrani europeu. Per això quan presentàrem este projecte davant del Comitè de les Regions va despertar un enorme interés, amb ajuntaments interessats a participar.
Estarà ubicat estratègicament a València, concretament a l'Institut d'Investigació Príncep Felip, la qual cosa permetrà vincular la monitorització climàtica amb investigacions sobre l'impacte de les temperatures extremes en la salut humana.
Raúl Mérida atén a EL ESPAÑOL en el seu despatx del CA90.
D'entre les actuacions que contempla la Generalitat baix l'estratègia d'infraestructures verdes la principal és la del parc inundable metropolità...
Estem treballant perquè es publique el concurs internacional de paisatgisme amb l'execució dels dos primers projectes en l'eix Paiporta-Alfafar i Quart de Poblet.
"No sabem on colpejarà la pròxima dana, però sí que tornarà a passar"
Defenem que davant de la natura s'ha de respondre amb la pròpia natura, aplicant una gestió extraordinària per a situacions extraordinàries. I per això estem treballant en una xarxa de parcs metropolitans agroforestals inundables.
Però encara així vull deixar clar que estes infraestructures verdes no substituïxen, en cap cas, les grans obres d'encauzament hidràulic que són competència del Govern d'Espanya.
Des de la lleialtat institucional, però amb absoluta fermesa, exigirem que s'executen estes obres d'enginyeria civil, en les quals coincidix de manera unànime tota la comunitat científica per protegir els valencians davant de futures riuades.
Quins elements seran irrenunciables en el projecte del parc inundable? Al principi es va mencionar que comptaria amb un auditori, però continua en peu eixe projecte?
Estem en una fase d'escolta activa i oberts a les propostes que ens traslladen els ajuntaments per definir quins espais i necessitats concretes volen integrar en cadascun dels seus sectors. No descartem res, però vull deixar clar que si finalment es projecta un espai per a concerts o esdeveniments, es construirà exclusivament mitjançant desnivells de terra, vegetació i grades completament naturalitzades.
Qualsevol equipament es basarà en espais oberts integrats en la natura. La dana del 29 d'octubre ens va ensenyar amb cruesa el camí a seguir, i eixe camí passa obligatòriament per un urbanisme basat en la natura.
Quan es convocarà finalment el concurs internacional d'idees i quin pressupost contempla?
Comptarà amb un pressupost de 7,5 milions d'euros i la seua publicació és imminent. Volem que siga el gran parc del segle XXI i per això hem col·laborat amb els col·legis oficials d'Arquitectes, d'Enginyers de Camins i d'Enginyers Agrònoms per articular un concurs summament rigorós.
Comptarà amb un jurat internacional de màxim renom compost per 12 experts i s'estructurarà en dos fases per seleccionar la proposta guanyadora. Hi ha una expectació enorme a tota Europa i sabem que es presentarà un nombre molt important de firmes internacionals de primer nivell.
Recentment, els alcaldes van sol·licitar en la comissió mixta que la Generalitat assumira directament les obres municipals davant de l'embós administratiu que patix Tragsa i la falta de personal tècnic local. S'ha acceptat esta petició?
Ens oferim a ajudar-los en tot el que necessiten. No obstant això, atés que estos fons van ser assignats directament per l'Estat als municipis, és el Govern d'Espanya qui ha d'autoritzar legalment esta fórmula de delegació de les obres.
"No ens consta que el Govern haja autoritzat que la Generalitat assumisca les obres de la dana dels municipis, i no Tragsa"
En el seu moment, ja vam assumir de manera voluntària l'execució d'un 60% de les obres municipals que no eren de la nostra competència directa per alleujar els ajuntaments, i ja les hem finalitzat amb èxit. Estem a la seua total disposició, però depenem que el Govern central emeta eixa autorització. I de moment, no ens consta que s'hagen pronunciat al respecte.
El comissionat per a la recuperació després de la dana del Govern valencià.
L'alcaldessa de Catarroja va denunciar que, amb el ritme actual d'execució de Tragsa, tardaran 14 anys a concloure les obres municipals, havent executat tot just un 1% dels dos milions d'euros rebuts. Com valora esta situació?
Mantinc una relació magnífica i una comunicació constant amb Zulima Pérez i amb Lorena Silvent, l'alcaldessa de Catarroja. I entenc perfectament la seua desesperació. La situació és enormement complexa: reconstruir completament el clavegueram de municipis sencers mentre la població continua residint en ells.
No pots ficar màquines i alçar canonades, perquè aleshores la gent no pot viure allí. Cal tindre un pla. La situació exigix una planificació progressiva i anar fent infraestructures al llarg dels anys, però això s'allargarà molt de temps.
Per agilitzar-ho, és vital comptar amb el canvi normatiu que proposem i dotar de múscul tècnic els consistoris. No és raonable que un ajuntament com Paiporta passe de gestionar un pressupost ordinari de 20 milions d'euros a un d'emergència de 200 milions sense capacitat legal per incorporar personal tècnic de manera immediata a causa de les traves de contractació.
Els ministres Ángel Víctor Torres i Diana Morant coneixen perfectament el problema, esta realitat, perquè la vam exposar directament en les reunions de la comissió mixta, i és imperatiu actuar. Cal fer un pas avant i posar-se a treballar.
De la mateixa manera, la nova normativa ha de resoldre algunes disfuncions administratives. I em referisc a, per exemple, quan un ciutadà rep pel mateix concepte dos ajudes perquè resulta que el Govern central trau una ajuda i la Generalitat una altra. I si rep les dos, una l'ha de tornar.
D'acord, ha de ser així. Però no pot ser que l'haja de tornar amb interessos, perquè no hi ha hagut ànim de res, ni es fa amb mala fe. Sinó que ho fa intentant buscar ajuda desesperadament després d'una catàstrofe. Quan torna eixa ajuda, s'ha de tornar sense interessos.
"Quan un ciutadà torna una ajuda perquè ha rebut una altra d'una altra administració pel mateix concepte ha de fer-ho sense interessos. És normal que una cosa així s'haja de demanar? Això ha de blindar-se en una llei"
Però això és normal que una cosa així s'haja de demanar? Quan ho parles amb qualsevol representant et dona la raó i et diuen "ho anem a vore". Però això ha de quedar clar en una normativa, blindat per llei, perquè és el que dona seguretat al ciutadà. Perquè en cas d'una catàstrofe sap que està coberta la seua seguretat. I al final tot això també té a vore amb la salut mental de les persones després d'una catàstrofe.
Una de les àrees més sensibles creades baix el seu comissionat és la Direcció General d'Atenció a Víctimes. Quin balanç fa de la seua gestió en estos mesos?
Vam posar al capdavant d'esta àrea una psicòloga de reconegudíssim prestigi dedicada tota la seua vida a la salut mental, sota la premissa que els familiars de les víctimes havien de sentir-nos al seu costat, amb les portes del despatx sempre obertes.
Fins a la data, s'han emés 469 resolucions aprovant ajudes per un import global de 17,28 milions d'euros. Açò representa el 100% de les sol·licituds que hem rebut.
Durant la recepció de peticions, vèiem que hi havia alguns difunts que ningú demanava l'ajuda. Així que vam posar en marxa un grup de treball perquè es buscara a cadascun dels familiars de les víctimes, dels difunts, per comprovar si havien sol·licitat la indemnització.
Vam trobar casos de persones que vivien ací de manera temporal i els familiars de les quals residien en altres països i no sabien com procedir. Els vam localitzar i els vam ajudar a tramitar la sol·licitud.
Recorde especialment el cas de dos treballadors desplaçats des del Marroc que van morir en la catàstrofe. Ells enviaven mensualment el seu sou a les seues famílies, que depenien totalment d'ells i que no havien sol·licitat cap ajuda. Vam aconseguir localitzar-los al seu país d'origen i tramitar-los els diners.
És la primera vegada que la Generalitat Valenciana gestiona una línia d'ajudes amb este nivell de cerca activa i empatia. I crec que això marca el com hem creat eixa Direcció General.
El comissionat del Consell per a la recuperació després de la dana, Raúl Mérida.
El seu comissionat es va crear també amb l'objectiu de canalitzar la comunicació de la Generalitat amb les víctimes. Com va eixa relació? Hi ha contacte amb totes les associacions?
És cert que algunes associacions conegudes han decidit no assistir a les reunions. Respectem plenament la seua postura i mai fem distincions entre unes i altres.
Saben que, quan coincidisc amb els seus representants en qualsevol acte públic, sempre m'acoste a parlar amb elles. Les del meu despatx estan i estaran sempre obertes, sempre des de l'empatia i la solidaritat.
Finalment la Generalitat ha descartat posar en marxa el pla de xoc d'ascensors. Però quasi 21 mesos després de la tragèdia, encara en queden 150 per reparar...
Des del Comissionat vam dissenyar una línia d'ajudes que vam passar a les conselleries competents per a tres matèries que són essencials. El primer estava destinat a l'arranjament de façanes, una mesura que considerem clau per a la salut mental, ja que vore el teu carrer rehabilitat ajuda a que la teua ment no torne constantment al desastre.
Els altres dos s'enfocaven en els ascensors: un per a Indústria perquè sufragara les despeses de desplaçament dels tècnics que vingueren de tota Espanya, i un altre dirigit a les comunitats de propietaris per finançar la reparació.
Els vam passar a les conselleries, Habitatge i Indústria, perquè tingueren el suport de la part administrativa per tramitar les ajudes. Després les diferents conselleries tenen el seu personal tècnic, que tenen el contacte directe amb la patronal d'ascensors, i van valorant i monitoritzen si són necessàries o no.
Nosaltres des del comissionat sí emprenem les mesures a dur, però després són les diferents conselleries les que tenen informació per saber si realment hi ha una demanda o no. Després ja caldria preguntar a eixes conselleries la situació que manegen amb les diferents empreses i treballadors.
Sí que puc dir que el que ens traslladen és que els 150 ascensors que queden pendents corresponen a casuístiques privades molt complexes: comunitats de propietaris que no es posen d'acord o que decidixen no restituir-los per diversos motius.
A nou mesos que concloga la legislatura, considera necessari que la figura del Comissionat per a la Reconstrucció tinga continuïtat en el pròxim Govern autonòmic?
Crec que és molt important que esta figura continue i seguisca desenvolupant la tasca que hem dissenyat. La recuperació emocional i la devolució de la seguretat als ciutadans és un procés que va a perdurar molt de temps a la Comunitat Valenciana. A més, la vulnerabilitat climàtica extrema que compartim totes les regions de l'arc mediterrani exigix un organisme amb planificació.
