El presidente de la Diputación de Valencia, Vicente Mompó, en un pleno junto al secretario, Vicente Boquera.
València

La Diputació informa que ja tramita la revisió de 30 contractes d'aigua: es juga multes de 1.000 € setmanals

La corporació espera l'informe del Consell Jurídic per a decidir sobre els convenis d'Egevasa mentre les competidores veuen incomplida la sentència.

Més informació: Mompó assenyala al secretari de la Diputació per no executar la sentència sobre contractes d'aigua i li dona un ultimàtum

Llegir en Català
València
Publicada

La Diputació de València s'ha dirigit al jutjat per a comunicar la tramitació de l'expedient de revisió de 30 convenis subscrits per l'empresa Egevasa per a la gestió d'aigües o depuradores en distints municipis.

Una resposta que arriba per la tardança en l'execució de la sentència que obliga a prendre esta mesura i que està generant una complicada situació en la corporació provincial a l'espera que ara es pronuncie el Consell Jurídic Consultiu (l'òrgan consultiu de les administracions valencianes).

Com va informar EL ESPAÑOL, la demora en donar compliment a una resolució que ja és ferma ha derivat en un avís del jutjat dirigit tant al president de la Diputació, Vicente Mompó, com al secretari, Vicente Boquera. Tots dos podrien enfrontar-se a una multa que oscil·laria entre els 150 i els 1.000 euros setmanals, segons les fonts consultades per este periòdic.

Des de la corporació confien que no s'arribe a este extrem, però l'embolic polític i jurídic no és menor en este moment. I la solució tampoc resulta fàcil. Mompó haurà de prendre una decisió d'un assumpte que ja arrossega anys -és previ al seu mandat- i que pareix que ha arribat a un punt de no retorn.

Però què és el que ha portat a l'actual embolic amb Egevasa? L'Empresa General Valenciana de l'Aigua era pública inicialment i es va convertir en una empresa mixta en 1999, quan va passar a estar participada al 51% per la Diputació de València i al 49% per Aigües de València (el seu accionista majoritari és Global Omnium).

Molts dels convenis amb municipis es van signar abans d'eixe moment o just després i tenen una duració en alguns casos de fins a 50 anys, dels quals s'han complit 25, i un objecte genèric.

En aquella època en què es van subscriure, la Llei de Contractes permetia a les empreses mixtes encarregar directament prestacions contractuals. Una cosa que no ocorre amb la norma actual.

El recorregut als jutjats

Aqlara, una firma especialitzada en la gestió del cicle integral de l'aigua, va iniciar una ofensiva als tribunals fa temps per la via contenciosa per a demanar la nul·litat dels convenis i aconseguir, en última instància, que les licitacions de contractes siguen obertes per a poder optar a ells les competidores: ella mateixa i Veolia, antiga Hidraqua (empresa del mateix àmbit). També que estiguen subjectes a termini.

Els tribunals li han anat donant la raó en bastants de les qüestions plantejades amb sentències que han esdevingut fermes. En alguns casos, les resolucions han conclòs la nul·litat de la continuació de contractes que ja han acabat. És el cas de la depuradora d'Ontinyent. El jutjat va valorar que la Diputació va permetre la seua continuació "malgrat ser conscient de la il·legalitat".

Eixa sentència va servir de base per a altres de similars relacionades amb contractes de gestió d'aigua potable en més municipis com Canet o Casinos.

En altres casos, els tribunals van ordenar a la corporació provincial la revisió d'ofici dels convenis. Va ocórrer a l'Olleria i Moixent i, especialment, en el procediment sobre el conjunt de 30 convenis per a la gestió de les depuradores de la província de València.

I este últim assumpte és el que ara porta l'embolic, a l'espera de què passarà més avant amb les nul·litats. La Diputació encara no ha executat la sentència que obliga a revisar eixa trentena de convenis en una tardança per a abordar el problema que denota de l'embolic del tema.

La multa

Aqlara s'ha dirigit al jutjat per a demanar celeritat. D'ací que el jutjat, al seu torn, advertira a la corporació del risc d'eixa multa coercitiva i personal per a Mompó i Boquera.

Aqlara ha apel·lat en els seus escrits a la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa-administrativa, que establix que transcorreguts els terminis per al compliment total de la sentència, el jutge o tribunal adoptarà, prèvia audiència de les parts, les mesures necessàries per a aconseguir l'efectivitat del que s'ha manat.

La norma assenyala que, acreditada la seua responsabilitat, previ advertiment, podran imposar les citades multes coercitives de 150 a 1.500 euros "a les autoritats, funcionaris o agents que incomplisquen els requeriments del jutjat o de la Sala, així com reiterar estes multes fins a la completa execució de la sentència judicial, sense perjudici d'altres responsabilitats patrimonials a què hi haja lloc".

Aqlara fa referència al que considera una situació similar a la de la Diputació de València. Es tracta de la multa pecuniària de mil euros setmanals imposada per un jutjat contenciós de Palma de Mallorca a un alcalde per incompliment de sentència. D'ací que s'interprete que seria el que els correspondria a Mompó i Boquera.

En tot cas, fonts de la Diputació consideren que no és una situació equiparable perquè estan executant la sentència en els termes que exigix la resolució del jutjat valencià. És a dir, ha iniciat el procediment de revisió d'ofici mitjançant acord plenari, ha incoat l'expedient i l'està tramitant conforme a la llei. En definitiva, ha iniciat els tràmits oportuns per a determinar la validesa dels contractes.

Això és el que ha traslladat al jutjat i el que creu que els eximix de l'incompliment. Al que afegixen que tot eixe procediment exigix informes jurídics preceptius, especialment el del secretari general.

La qüestió és que este encara no ha resolt de manera definitiva -únicament s'ha pronunciat de manera clara en contra de la nul·litat dels convenis- i ha demanat al Consell Jurídic Consultiu que elabore un informe sobre la fulla de ruta a seguir, com va informar este periòdic. Serà llavors quan farà una proposta formal.

L'anàlisi del Jurídic apareix ara com a clau, ja que la Diputació haurà d'acollir-se al que diga. I existixen milions en joc. Aigües de València podria presentar reclamacions si els contractes es revisaren o es declararen nuls.

A això s'unix que la corporació provincial ha de continuar prestant el servici de gestió d'aigua en tota la província a l'espera de si algunes licitacions de contractes passen a ser obertes.

La tensió entre Mompó i Boquera

Si alguna cosa faltava a tot este embolic, a més ha elevat notablement la tensió entre Vicente Mompó i Vicente Boquera. Després que EL ESPAÑOL publicara l'avís del jutjat, el primer li va enviar un ofici en què li retreia que durant els últims cinc mesos s'haguera instat reiteradament de forma verbal a la secretaria general a l'emissió de l'informe "sense cap resultat, sense que conste causa que justifique tal demora ni s'haja posat de manifest davant esta Presidència impediment o obstacle per a la seua emissió".

"Aquesta inactivitat, mantinguda malgrat els successius requeriments, resulta inacceptable i pot comprometre greument esta corporació", va expressar Mompó. L'emissió de la proposta de resolució, assenyalava, no pot "quedar a l'arbitri" del secretari "ni demorar-se indefinidament".

El president de la corporació li va donar un ultimàtum amb termini, després del qual Boquera va elaborar l'esmentat informe en què condiciona al Jurídic la decisió definitiva alhora que no veia nul·litat.