El Defensor del Poble retreu a Catalá no haver donat una solució d'habitatge a una dona vulnerable després de dos anys
La veïna va reclamar la concessió d'un habitatge públic en juny de 2024 a l'Ajuntament de València, encara que no va demanar ajudes al lloguer.
Més informació: Sis nous hotels, 48 pisos turístics i una pensió: València accelera les llicències després del final de la moratòria
El Síndic de Greuges -Defensor del Poble valencià- ha retret a l'Ajuntament de València no haver oferit cap alternativa habitacional a una dona en situació de vulnerabilitat que va sol·licitar un habitatge públic en juny de 2024 i que, quasi dos anys després, continua sense una resposta efectiva a la seua demanda.
La institució que dirigix Ángel Luna considera que el consistori no va desenvolupar totes les actuacions addicionals que podia per a atendre les necessitats d'esta veïna de València i recorda al consistori que lidera María José Catalá que l'administració no pot limitar-se a demanar als sol·licitants que esperen una adjudicació.
La resolució, signada el passat 8 de juliol, té el seu origen en una queixa presentada per l'afectada davant la institució que dirigix Ángel Luna en febrer de 2026.
En ella, la dona denunciava la demora de l'Ajuntament de València per a resoldre la seua sol·licitud d'habitatge públic i reclamava la "adjudicació d'un allotjament o qualsevol mecanisme alternatiu" per a garantir el seu dret a gaudir d'un habitatge digne.
Després d'admetre la queixa, el Síndic va sol·licitar informació al Cap i Casal sobre quines havien sigut les actuacions desenvolupades des dels departaments de Habitatge i Serveis Socials per a atendre la situació de la demandant.
Segons va explicar el consistori, la dona portava sent atesa des de 2004 pel Centre Municipal de Serveis Socials de Ciutat Vella. Quasi dues dècades després, en maig de 2023, els serveis municipals li van recomanar dirigir-se a la Entitat Valenciana d'Habitatge i Sòl (EVHA) per a sol·licitar un habitatge.
L'any següent, en juny de 2024, la interessada va formalitzar la seua inscripció en el Registre de Demandants d'Habitatge. Però una vegada baremada la seua sol·licitud, va ser enquadrada en el "Grup de Demanda 1", corresponent a la demanda general, en no haver al·legat "cap circumstància personal específica".
Amb tot, la dona no va resultar beneficiària de cap habitatge en la primera tanda d'adjudicacions que es van celebrar en setembre d'eixe any. No debades, estes estaven reservades a menors de 35 anys i majors de 65 anys, integrats en el denominat Grup 2.
Així mateix, l'Ajuntament també va fer constar que l'afectada no havia sol·licitat les ajudes municipals al lloguer corresponents al període 2025-2026.
Davant estes al·legacions, el Síndic va considerar en maig insuficients les explicacions oferides pel consistori i va posar el focus en la falta d'actuacions posades en marxa durant el temps transcorregut des que la dona va sol·licitar l'habitatge.
"Més enllà de formalitzar la seua inscripció en el citat registre, l'administració local no ha desenvolupat cap altra actuació per a atendre la necessitat d'habitatge que patix la persona interessada i que, d'una manera clara, ja va exposar a l'Ajuntament", va descriure Luna en la primera resolució.
"Les obligacions que la legislació imposa en matèria d'habitatge constituïxen unes obligacions de resultat que han de desembocar en la concessió d'una solució que materialitze i faça real i efectiu el gaudi del seu dret a un habitatge digne i adequat", afegia.
"No es tracta, en conseqüència, d'una obligació d'arbitrar mitjans o assentar les bases que faciliten l'assoliment d'un objectiu, sinó d'una obligació que imposa als seus destinataris (les administracions públiques amb competències en matèria d'habitatge) el deure de proporcionar al titular del dret a l'habitatge un recurs concret", va concloure.
En definitiva, va recordar a Catalá que les administracions públiques tenen l'obligació d'oferir una solució transitòria a les persones vulnerables mentre esperen l'adjudicació d'un habitatge públic.
Amb tot, va instar l'Ajuntament a adoptar totes les mesures al seu abast per a atendre de manera integral el cas i a adreçar-se a la Generalitat Valenciana en cas de no disposar de recursos suficients per a oferir una solució.
Exposar l'incompliment
De nou, en la seua resposta al Síndic, la corporació local va defendre la reorganització impulsada durant l'últim any per a millorar la gestió de l'habitatge social.
Entre les mesures adoptades, va explicar que la competència sobre la demanda d'habitatge públic havia passat a dependre de la Delegació de Serveis Socials, que va assumir les funcions d'assistència, valoració de la vulnerabilitat i determinació de les necessitats habitacionals.
Així mateix, van reiterar que l'afectada no complia els requisits per a accedir a un habitatge de lloguer assequible i que entre 2016 i 2026, tot i que s'havien convocat ajudes al lloguer, la interessada no havia presentat sol·licitud per a cap d'elles.
Malgrat que el consistori va acceptar formalment totes les recomanacions emeses per la institució de Luna, el defensor del poble valencià conclou ara en una última resolució que estes no s'han traduït en mesures concretes.
"La persona interessada no ha obtingut, a conseqüència de la intervenció de l'administració municipal, la concessió d'un recurs concret amb el qual vore resolta la necessitat d'habitatge que li ha manifestat", assenyala la resolució. Per això, el Síndic considera que no es pot donar per complit la seua recomanació.
"En resum, la situació de la persona interessada continua sent la mateixa que quan va acudir a esta institució sol·licitant la intervenció del Síndic de Greuges", conclou l'organisme, que ha decidit fer pública la resolució per a evidenciar l'incompliment material de les seues recomanacions.
