El exgerente del Hospital General Sergio Blasco, durante el juicio. Rober Solsona / EP
València

Nova condemna al clan dels Blasco: el seu nebot va desviar un milió de la sanitat a 'mossegades', viatges o cotxes

L'Audiència de València imposa 7 anys de presó a Sergio Blasco en una resolució que apunta altra volta a la saga familiar.

Més informació: L'exgerent de l'Hospital General de València, condemnat a 7 anys de presó per manipulació de contractes i cobrament de 'mossegades'

Llegir en Català
València
Publicada
Actualitzada

La sentència de l'Audiència de València que condemna a set anys de presó Sergio Blasco -exgerent de l'Hospital General de València- conté la història d'una saga familiar i d'una trama de corrupció.

La resolució és d'importància per si mateixa perquè no sols imposa penes de presó a sis acusats per manipulació de contractes i cobrament de 'mossegades', sinó que quantifica de manera definitiva els fons públics desviats de la sanitat pública valenciana en el conegut com a cas Osvaldos.

El tribunal conclou que les quantitats que s'han pogut acreditar són més d'un milió d'euros (1.022.628,46) en 'mossegades' que van anar a parar a despeses personals: viatges, cotxes, cursos de formació per a ell i la seua dona, abonaments del València Basket o despeses del seu fill.

Però esta causa, que ara es tanca en part amb una resolució que encara pot ser recorreguda, és l'última de les condemnes judicials que afecten la família Blasco. Primer foren les del matrimoni format per l'exconseller Rafael Blasco i Consuelo Císcar. Anys després ha arribat la del nebot del primer arran d'una denúncia en 2014 d'Esquerra Unida.

Este clan va acumular un gran poder polític a València al llarg de dècades. Rafael Blasco ha sigut el càrrec que més carteres ha ostentat en el Govern valencià. Foren un total de set amb dos partits diferents, primer el PSOE i després el PP. I, per tant, amb fins a quatre presidents de la Generalitat (Joan Lerma, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps).

En juny de 2015, el Tribunal Suprem el va sentenciar a 6 anys i 6 mesos de presó per la primera de les peces del sonrojant cas Cooperació -centrat en el desviament de fons de les ajudes públiques al Tercer Món- i va complir condemna.

En abril de 2020 va ser novament condemnat per altres dos peces de la mateixa causa. Després d'una sentència de cassació, el Tribunal Suprem va fixar la pena en un any de presó, però en febrer de 2024 l'Audiència de València la va ampliar a any i mig. Així que aleshores va ingressar de nou en la presó de Picassent, encara que li va ser concedit directament el tercer grau.

Consuelo Císcar, per la seua banda, va evitar la presó després d'arribar a un acord amb la Fiscalia Anticorrupció en què admetia que va usar fons públics de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) per a promocionar la carrera del seu fill Rafael Blasco Císcar.

Ara arriba una nova condemna familiar. Esta volta per al nebot de Blasco, Sergio. Ell i Francisco José són fills de Francisco Blasco, germà de l'exconseller i un històric del PSOE valencià que va ocupar l'Alcaldia d'Alzira i la presidència de la Diputació de València.

L'única part positiva de la sentència és que Francisco José ha sigut un dels cinc absolts en la sentència per falta de proves.

Quinze mercantils

Sergio Blasco va ser director econòmic de l'Hospital General entre 1996 i 1999 i gerent del Consorci Hospital General Universitari de València (CHGUV) fins a 2014. El tribunal considera acreditat que, amb l'ajuda almenys d'un cap d'àrea del Consorci i d'altres acusats, va teixir una trama societària d'una quinzena de mercantils per a afavorir algunes empreses amb l'adjudicació irregular de contractes sanitaris, cobrar comissions i desviar fons d'unes mercantils a altres en benefici propi i del seu entorn familiar.

Tot això va ocórrer entre 2005 i 2014, d'acord amb la sentència, de quasi 500 pàgines, i després d'un juí celebrat entre setembre i desembre de 2025. La resolució assenyala que Blasco va generar la circulació de diners mitjançant factures falses que no obeïen a operacions reals, a fi d'ocultar la seua procedència il·lícita, i va pagar amb estos fons a empleats.

D'acord amb l'Audiència, va influir en tres empreses que tenien una activitat prèvia perquè resultaren adjudicatàries de diversos contractes a canvi de comissions que es canalitzaven a través d'altres societats sense activitat real mitjançant un sistema de facturació fictícia.

Estes tres firmes adjudicatàries estaven administrades per José María Brotón, Francisco José Escandell i Miguel Sanfélix, als quals la Sala ha imposat sengles condemnes de tres anys i dos mesos de presó, inhabilitació i multes com a autors de delictes de prevaricació administrativa, blanqueig de capitals i suborn i falsedat de document mercantil.

Quantitats d'una empresa a una altra

D'acord amb els magistrats, qui fora gerent de l'Hospital General també va intervindre directament en la constitució d'empreses inactives, també administrades per alguns acusats, amb la intenció que les citades empreses actives eixiren beneficiades en dits concursos.

L'objectiu era de nou utilitzar distintes societats per al cobrament de comissions de societats adjudicatàries de contractació pública que no formaven part de la trama societària i per al desviament de quantitats de les empreses actives adjudicatàries a altres, i d'esta manera enriquir-se i sufragar despeses particulars del mateix i del seu entorn.

El cobrament d'algunes de les comissions, segons assenyala el tribunal, "s'emmascarava amb la subscripció de contractes i facturació fictícia o amb la programació de cursos de formació en l'Hospital General" que no arribaven a impartir-se, després que Sergio Blasco sol·licitara contribucions a empreses farmacèutiques amb les quals subscrivia contractes de patrocini.

Quant a les despeses personals, apareix un contracte de renting d'un vehicle Mercedes Classe M; abonaments VIP del València Basket per a les temporades 2008 a 2011; viatges a Xina -durant els jocs olímpics de Pequín-, Costa Rica, Perú, Las Vegas, Tunísia, Andorra, Istanbul, Panamà, Londres o República Dominicana; o cursos de formació.