La Generalitat canvia la llei perquè els nous abocadors incorporen un espai d'emergència davant futures danas
La idea original era construir un abocador d'emergència en cada província, amb el primer a Bugarra i una inversió prevista de 15 milions d'euros.
Més informació: Mazón anuncia la creació d'abocadors d'emergència per a gestionar els residus de catàstrofes com la dana
La Generalitat Valenciana prepara un canvi legal per a obligar que tots els nous abocadors de la Comunitat reserven un espai per a emergències com la de la dana amb l'objectiu d'evitar el col·lapse del sistema de residus en catàstrofes de gran magnitud.
L'intenció de l'Executiu autonòmic és modificar el Pla Integral de Residus a través de la Llei de Residus i Sòls Contaminats per al Foment de l'Economia Circular després de l'experiència viscuda el 29 d'octubre de 2024.
Fins ara, la xarxa d'abocadors estava dissenyada per a absorbir el flux ordinari de residus urbans i industrials. Però amb la reforma planejada, cada nova instal·lació haurà d'incorporar un espai reservat exclusivament per a situacions extraordinàries, una mena de coixí logístic que només s'activaria davant catàstrofes.
La filosofia, encara que singular, està clara: crear espais per a estar preparats, però amb el desig que no s'hagen d'usar mai. O, almenys, per a no dependre'n en el dia a dia. La finalitat, en definitiva, seria que l'administració tinga ja sòl preparat i capacitat per a absorbir l'impacte de manera immediata.
Per a això, la Generalitat ha reservat una partida de 15 milions d'euros en els pressupostos de 2026 que servirà en tot cas per a adquirir terrenys adjacents als abocadors que els consorcis projecten.
El pla damunt la taula, cal apuntar, difereix de la idea que es va planejar inicialment. A l'abril de 2025, l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón va anunciar la intenció del Govern valencià de crear un abocador d'emergència en cada província.
Sota aquell plantejament, es va proposar fer-ne un a Bugarra, de fet, així figura en els comptes autonòmics. Este no seria convencional, ja que no serviria per a acumular residus com és el cas d'altres com el de Llíria, Dos Aigües, Xixona o Villena.
La Conselleria de Recuperació buscava aprofitar instal·lacions ja operatives en la zona i que ja són utilitzades per algunes empreses de la zona mitjançant la compra de sòl adjacent per a ampliar la seua capacitat i reservar-la per a situacions extremes.
És a dir, que es tractaria d'una infraestructura "mig feta", per la qual cosa reduiria temps, tràmits i costos davant d'alçar un nou recinte des de zero.
Ara, però, el prisma és distint: no es crearà un abocador en cada província i municipi concret -cosa que també podria generar el rebuig de la població-, sinó que la llei obligarà a reservar un espai 'ad hoc' per a catàstrofes en aquells que es creen en un futur.
Més de 800.000 tones
Les inundacions de 2024 deixaren al seu pas més de 800.000 tones de residus i el Consell es va veure obligat a aprovar contractes d'emergència per quasi 179 milions d'euros per a retirar de la via pública tot tipus d'enderrocs i mobles, així com vehicles i fang.
La gestió dels residus es va convertir aleshores en un dels grans reptes de l'Executiu autonòmic. Segons va exposar en el seu moment el president de la Generalitat, el que va ocórrer evidenciava "la importància de disposar d'un sistema àgil" per a poder gestionar "en les primeres setmanes fins a 1.000 camions de distint tonatge simultàniament per a evacuar una mitjana de més de 15.000 tones al dia" als Punts d'Acopi Local.
Més tard, en els Punts de Transferència situats a Quart-Manises, Picassent i Catarroja es va realitzar un primer tractament dels mateixos, que incloïa des de la trituració, fins a separació de metalls, matalassos, coixins, i milers de llits que arrossegaren les aigües pel curs del Magre i el barranc del Poio.
El volum va ser inabastable per a la província de València, on actualment hi ha actius quatre abocadors de residus sòlids urbans i industrials. Estos es troben als municipis d'Algímia, Dos Aigües, Caudete i Pedralba.
![Residuos dana. Rober Solsona / EP](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11031835.jpg?p=w:320\/h:240&h=Wdn1edfE"])
Per això, va haver de derivar-se també a altres situats en diferents punts del territori: Alacant, El Campello, Xixona, Elx, Novelda, Monòver, Villena, Onda i Cervera del Maestrat.
Fins i tot, també van haver de viatjar a Múrcia, si bé el fet de distribuir-se en altres punts de la geografia valenciana no va obeir estricta i tècnicament al fet que no cabera més fem, sinó al procés de tractament que esta rep als abocadors.
Amb tot, el projecte dels abocadors d'emergència es va idear per a no congestionar el sistema davant futures danas.
En total, la barrancada va deixar al seu pas més de 800.000 tones de residus (sense comptar vehicles). Una quantitat que representa el 10% del que genera Espanya al llarg de l'any, i que multiplica per quatre la mitjana anual que sol produir la Comunitat Valenciana, 180.000.
