Compensa a Vox entrar al Govern valencià? el balanç positiu d’haver-ne sortit fa dos anys alimenta el debat
Membres del partit es mostren partidaris de fer una excepció a la Comunitat per quedar-se’n fora, tot i que tot dependrà d’Abascal.
Més informació: Vox posa les seues condicions per als pressupostos: prohibició del burka i trajectòria de cotització per a ajudes públiques
Compensa a Vox entrar al Govern valencià la pròxima legislatura? La resposta a aquesta pregunta ha obert un debat intern dins d’aquesta formació, que ja ha tornat a formar part de diversos executius autonòmics després del cicle electoral d’Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i (encara que no hi ha acord) Andalusia. I no són poques les veus que consideren que en el cas de la Comunitat Valenciana els convé quedar-se’n fora.
El primer que cal entendre de qualsevol partit nacional a hores d’ara és que la direcció ho decideix tot. De manera que serà Santiago Abascal qui determine l’estratègia pel que fa a la Generalitat. Primer, com no pot ser d’una altra manera, la dreta hauria de guanyar les eleccions. La majoria d’enquestes fins ara –excepte les del PP, que reflecteixen una victòria més folgada– donen un empat tècnic entre blocs.
La Comunitat apareix, així, com una plaça fonamental per a les formacions d’esquerra i dreta (sobretot per al PP i el PSOE), que a més condicionarà el resultat de les generals.
Si tornara a guanyar la dreta, l’estratègia que Vox està duent a terme en altres territoris indica que tornaria al Govern valencià. A més, amb més competències que la passada legislatura. Els propis sondejos del PP els donen fins a 20 escons davant dels 13 que tenen ara a Les Corts. Si això es traduïra en representació dins de l’Executiu, suposa que podrien tenir 4 conselleries i una vicepresidència.
Aquests càlculs ja s’estan fent dins de l’Executiu autonòmic, davant la possibilitat que els càrrecs d’alguns departaments no continuen la pròxima legislatura.
Tanmateix, no sembla que la decisió definitiva estiga presa i hi ha membres de Vox partidaris de no tornar al Govern. De fet, hi ha qui tampoc recorda amb especial estima el pas d’aquest partit pel Consell. Si bé va quedar palès que l’eixida al juliol de 2024 no va ser compartida per molts en aquell moment, ara reconeixen que va ser la decisió correcta. No els ha penalitzat en les enquestes i han continuat condicionant la gestió de la Generalitat.
I aquest últim és, en realitat, l’argument principal per no tornar. Vox ha tingut una elevada capacitat de pressió sobre el PPCV durant els dos últims anys. Ha sabut introduir les qüestions més ideològiques en el seu discurs al Parlament autonòmic i ha condicionat lleis tan rellevants com les de pressupostos.
En aquests processos de negociació, els populars han reconduït també moltes de les expectatives de Vox en alguns assumptes polèmics, però les cessions han estat evidents. Retallades a patronal i sindicats o a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), rebaixa de la perspectiva de gènere o enduriment de requisits per a estrangers a l’hora d’obtenir prestacions públiques com la Renda Valenciana d’Inclusió en són alguns exemples.
Està per veure precisament com queden les esmenes als comptes d’enguany. Vox ja ha posat les seues condicions per a donar-hi suport. Entre elles, vincular l’accés a ajudes, subvencions, prestacions socials i habitatge públic a un període reforçat de residència prolongada, trajectòria de cotització i integració efectiva al territori; o prohibició de l’ús del burka, el nicab i qualsevol altra peça que oculte completament el rostre en espais, edificis i serveis públics autonòmics.
![El portavoz de Vox en Valencia, José María Llanos. Jorge Gil / EP](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2026\/06\/02\/actualidad\/1003744270282_263285801_320x180.jpg"])
Encara que la redacció d’algunes normes quede més abstracta per intervenció del PP o l’execució del que s’ha promés en pressupostos a vegades ni tan sols es complisca, Vox utilitza els èxits de les cessions per dirigir-se al seu electorat i armar el seu discurs. Una cosa que, a més, potencia l’oposició (PSPV i Compromís) per atacar els populars. I tot des de fora del Govern.
Però hi ha, a més, altres factors que influeixen en aquest debat sobre la conveniència o no de tornar a l’Executiu. Un és que la relació entre el PP i Vox és realment bona a la Comunitat Valenciana. Una cosa que no es reprodueix ni de bon tros a la resta de territoris. L’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón, i l’actual cap del Consell, Juanfran Pérez Llorca, van mantenir –i en el cas de Llorca manté– bona sintonia amb els càrrecs de Vox.
Va passar dins del mateix Govern i també passa ara al Parlament. Això suposa que el fet d’entrar a l’Executiu per ‘controlar’ que els populars complisquen amb tot el pactat no siga tan determinant a l’hora de prendre la decisió, ja que existeix confiança en la paraula d’ambdues formacions tot i els interessos contraposats que puguen tenir en alguns moments.
La necessitat de quadres
A això s’afegeix, indiquen algunes fonts, que tampoc és que Vox compte amb molts càrrecs preparats per a la gestió pura i dura. No només es tracta de consellers, sinó de membres per als segons i tercers esglaons dels departaments.
A l’inici de la legislatura, van ser tres els seus representants a l’Executiu: el vicepresident primer i responsable de Cultura, Vicente Barrera; la consellera de Justícia, Elisa Núñez, i el titular d’Agricultura, José Luis Aguirre.
Passat tot aquest temps, Barrera apunta a cap de llista a l’Ajuntament de València, mentre el partit té clar que també recuperarà Aguirre per a un lloc d’importància però no sembla haver decidit quin. Núñez, per la seua banda, es va donar de baixa de Vox i es troba totalment desvinculada.
Si dins de la formació es demana balanç, algunes fonts opinen que la conselleria d’Agricultura sí que va ser un bon exemple de funcionament. No diuen el mateix respecte a Cultura, tot i que admeten que Barrera té un important tiró electoral.
Així doncs, hi ha qui creu que allunyar-se de la gestió continua sent la millor opció. Però tot dependrà d’Abascal.
