Del 4 al 9 de setembre, el poble de Villena es convertix en la capital de les festes de Moros i Cristians. Estos són dies de goig, música al carrer, esclat de colors, vestits, sensacions i emocions que es complementen amb una gastronomia tradicional pròpia d'unes festes de per si úniques.
Un dels plats estrela dels Moros i Cristians més multitudinaris d'Espanya, festa que arriba a reunir 12.000 persones i més de 140 bandes, és el gaspatxo de Villena.
Es tracta d'un plat calent, amb coques de gaspatxo, conill, pollastre, bolets i caragols, i amb la pebrella com un dels aromes característics d'una recepta lligada durant generacions a la cuina de camp.
El gaspatxo de Villena forma part de la gastronomia tradicional d'una ciutat marcada per l'encontre entre les cultures culinàries valenciana i manxega.
Una mescla que també s'explica per la seua situació geogràfica, entre la Mediterrània i la meseta, i que ha deixat una cuina basada en productes senzills, però contundents i capaços de combatre els freds de l'interior de la província d'Alacant. A més, el convertix en un plat ideal per a mantindre als participants de la festa amb energia durant la setmana gran de Villena.
Elaboració
L'elaboració comença amb les coques de gaspatxo, que es desfan abans d'incorporar-les al guisat. Per a quatre persones es necessita aproximadament mig quilo de conill i un altre mig quilo de pollastre, a més d'uns 250 grams de rovellons, dos tomàquets madurs, una ceba i una dotzena de caragols serrans.
La pebrella, una herba aromàtica especialment vinculada a la cuina valenciana, aporta bona part de la seua personalitat al plat.
Primer es sofregixen els rovellons en una paella i es reserven. Després es fa el mateix amb el conill i el pollastre, que també es retiren. En eixe mateix fons es cuina la ceba i s'afig posteriorment el tomàquet. El sofregit servix llavors de base per al caldo on acabaran de cuinar-se les carns, els bolets i els caragols.
Segons la recepta tradicional, tots els ingredients han de coure junts abans d'incorporar les coques, que s'afigen aproximadament deu minuts abans de servir.
A partir d'eixe moment cal remoure per a evitar que s'apeguen i aconseguir que absorbisquen el sabor del caldo. El resultat és un plat espés, intens i reconfortant que tradicionalment s'acompanya amb allioli.
Més receptes de Villena
La cuina villenera no s'acaba en el gaspatxo. La gachamiga, elaborada amb farina, oli, aigua i alls, representa una altra de les receptes més populars de la ciutat i manté el seu vincle amb la cuina dels treballadors del camp.
També formen part del receptari local el triguico villener, les pilotes de farcit, l'arròs i pota, els caragols i les faves, a més dels embotits i els productes d'una horta especialment fèrtil.
El vi i l'oli són altres dos pilars d'esta tradició, ja que Villena concentra bona part de la producció vitivinícola de la província d'Alacant i compta amb cellers que treballen varietats com la Monastrell i la Merseguera, junt a altres com Cabernet Sauvignon o Merlot.
D'entre els seus vins més singulars destaca el Fondilló, elaborat amb Monastrell i convertit durant segles en un dels grans vins històrics d'Alacant.