Sota la cúpula de l'Auditori Internacional de Torrevella, allà on la llum de la Vega Baixa brilla reflectida en la sal, la província d'Alacant escenifica una vegada més el seu major actiu, el del sector empresarial.
En un territori que extrau 500.000 tones de sal a l'any, la XXXI Gala de l'Associació de l'Empresa Familiar d'Alacant (AEFA) va demostrar que la vertadera riquesa resideix en eixa "alquímia" capaç de transformar l'esforç individual en benestar col·lectiu.
Entre Havaneres i Memòria
Torrevella, gresol multicultural on conviuen 120 nacionalitats, ha servit d'amfitriona per a una cita que transcendeix allò mercantil.
L'Auditori, asomat a la majestuositat de les Llacunes de la Mata, es va omplir amb el murmuri de 200 famílies que són, en si mateixes, la biografia econòmica de la província. L'obertura, a càrrec de l'Escola Coral Municipal, va portar l'eco de les havaneres per a recordar l'origen mariner d'una ciutat que hui lidera el turisme residencial.
Maite Antón, presidenta d'AEFA.
Després de la introducció musical, Maite Antón, presidenta d'AEFA, va imposar un silenci dens i necessari amb un minut de respecte per la dona assassinada a Benidorm i en solidaritat amb la situació a Ceuta.
Dissecció d'una orfandat
Quan Maite Antón va prendre la paraula, ho va fer amb l'autoritat que atorguen les xifres, ja que l'empresa familiar constitueix el 94% del teixit empresarial alacantí, sosté el 85% de l'ocupació privada i genera el 80% del Valor Afegit Brut (VAB).
A més, el seu discurs s'ha convertit en una dissecció analítica de la vulnerabilitat i la resiliència.
Antón va reivindicar la humanització de la figura de l'empresari, denunciant l'"orfandat" i la soledat que sovint acompanya qui pren decisions crítiques.
Amb verbs afilats, va avaluar la necessitat que la societat deixe de vore el "cap" com un antagonista per a reconéixer el creador de benestar. En la seua vessant més reivindicativa, va traçar una fulla de ruta d'exigències innegociables com:
- Suficiència Hídrica: Aigua en quantitat, qualitat i preu assequible per a blindar la competitivitat de l'horta de la Vega Baixa.
- Infraestructures: El desdoblament "urgent" de la N-332 i l'eliminació del peatge de l'AP-7, assenyalant un dèficit inversor que ofega la província des de fa 17 anys.
- Seguretat Jurídica: L'impuls d'una Llei d'Empresa Familiar que protegisca el relleu generacional i evite que els empresaris siguen tractats com a "presumptes culpables" per la voracitat inspectora.
L'eco institucional
La resposta institucional va oscil·lar entre el compromís i la nostàlgia. L'alcalde Eduardo Dolón va recordar com Torrevella va passar de ser el premi cobejat en forma d'apartament en el programa ‘Un, dos, tres’ a convertir-se en una potència internacional.
L'alcalde de Torrevella, Eduardo Dolón.
Dolón, recollint el guant de la presidenta, va proposar que el nom de les famílies empresàries bategen els fites urbans de la ciutat, reconeixent que "sou territori i sou ciutat".
Per la seua banda, la Consellera Marian Cano va apel·lar a l'essència mateixa del sistema social citant Pérez Llorca: "No hi ha millor prestació social que un lloc de treball".
la Consellera d'Indústria, turisme i comerç, Marian Cano.
En esta mateixa línia de vertebració, el president de la Diputació, Toni Pérez, va destacar el valor de qui ha "perdut la por a l'altura" per a liderar des de la província, revelant fins i tot la seua proximitat personal amb els premiats, amb qui manté un diàleg constant que transcendeix allò oficial.
El president de la Diputació d'Alacant, Toni Pérez.
Cròniques de l'èxit
L'entrega de guardons es va allunyar de la fredor protocol·lària per a convertir-se en una sèrie de vinyetes humanes que conten l'evolució d'Alacant.
Coral Erum Gregorio, CEO d'Erum Corporation.
El Premi Jove Ànima Empresarial va recaure en Coral Erum Gregorio, CEO d'Erum Corporation. Representant de la quarta generació d'un grup amb 85 anys d'història, Coral simbolitza la transició cap a l'economia circular. En la seua intervenció es va centrar en la capacitat de mirar "un poc més enllà" per a assegurar que el llegat de quasi un segle continue sent avantguarda.
La trajectòria de Tabisam, reconeguda amb el Premi CaixaBank, va ser narrada per José Manuel i María Isabel Martínez. Amb quasi 50 anys d'història, la segona generació va emfatitzar un contracte moral inquebrantable: "Esta empresa és de la família i per a la família a parts iguals".
José Manuel i María Isabel Martínez de Tabisam.
Un dels moments de major calat emocional el va protagonitzar Congelats Freimar (Premi Diputació). L'abraçada damunt l'escenari entre el fundador, Vicente Martínez Cazón, i el seu fill Marcos, va omplir l'Auditori d'emoció.
Vicente Martínez Cazón, i el seu fill Marcos, de Congelats Freimar.
Vicente, que va arribar a Benidorm als 60 amb "escassos recursos i moltes il·lusions", va dedicar el triomf als hostalers, a qui va qualificar com "autèntics herois". La complicitat d'anys es va segellar en eixe gest d'agraïment generacional.
L'epopeia de Vicente Berbegal (Premi Honorífic Manuel Peláez) ja és llegenda industrial. Berbegal va recordar els seus inicis en 1968, quan amb a penes 20 anys fabricava peces domèstiques, abans que el boom de la televisió en 1973 l'impulsara a crear el que hui és Actiu.
Vicente Berbegal, Premi Honorífic Manuel Peláez.
El seu discurs va ser una lliçó de filosofia empresarial: "L'empresari no és només coneixement, és actitud i olfacte".
Finalment, Bonnysa (Premi Generalitat) va tancar el cercle de l'orgull. Jorge, Teresa i Jorge Ignacio Brotons van recordar els 70 anys d'una empresa que va nàixer entre "tomateres de canya i pal" i que hui, gràcies a la innovació en quarta i quinta gamma, és un gegant tecnològic.
Marián Cano entrega el premi Generalitat Valenciana a Jorge, Teresa i Jorge Ignacio Brotons de Bonnysa.
La seua història és la de les famílies migrants que van alçar l'agricultura alacantina amb amor i valors, cosa que, segons van afirmar, "hui falta molt en la societat".
La gala va concloure a càrrec de Francisco Reyes amb la tradicional foto de família, una imatge que va projectar una unitat granítica entre institucions i teixit productiu.