Canvi de cicle en la confiança empresarial: Alacant passa de ser la locomotora estival al major desplom autonòmic
La província registra la major caiguda de la Comunitat Valenciana (-3,1%) en dissipar-se l'impacte del sector transport i hostaleria, que en el trimestre anterior va impulsar l'indicador amb una pujada del 9,8%.
Més informació: Les empreses valencianes encaren el tercer trimestre amb més optimisme, però sense impuls en la contractació
L'escenari econòmic de la província d'Alacant ha experimentat una sacsejada dràstica conforme s'acosta el final de l'exercici econòmic, el pròxim mes de desembre. Segons les dades del Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana, si a mitjan juliol els indicadors situaven el territori alacantí com la incontestable locomotora de la Comunitat Valenciana amb un repunt de la confiança empresarial del 6,0%, les dades corresponents al quart trimestre de 2026 confirmen un clar canvi.
Alacant encapçala ara els retrocessos autonòmics amb un descens del 3,1% en el seu Índex de Confiança Empresarial Harmonitzat, liderant l'enfrediment general del teixit productiu valencià, que cau un 1,4% de mitjana.
Ajust sever que es deu, fonamentalment, a l'esgotament de l'estirada estiuenca que van sostindre sectors clau com l'hostaleria i el transport. Durant el tercer trimestre, estes activitats associades al turisme i el consum volaven amb un creixement en la confiança del 9,8%, ocultant les esquerdes d'altres àmbits i contrarestant l'apatia de províncies veïnes.
No obstant això, l'arribada de la tardor ha deixat al descobert la vulnerabilitat d'un creixement massa exposat a l'estacionalitat. En tancar la temporada alta, la confiança no sols no ha aconseguit consolidar-se, sinó que s'ha ressentit amb força en el mercat provincial.
La clau que connecta l'espejisme estiuenc amb el fre actual resideix en el comportament de l'ocupació. Ja en el tercer trimestre, quan les empreses encaren els mesos d'estiu amb optimisme, les dades revelaven una seriosa paradoxa: el saldo d'expectatives de contractació es mantenia en terreny negatiu (-0,7 punts), amb més empresaris preveient retallades de plantilla que augments. Aquella incapacitat per a transformar l'augment de l'activitat en ocupació ferma presagiava la debilitat del cicle.
De cara al quart trimestre, l'estancament laboral s'ha agreujat fins a arribar a un saldo de -1,3 punts a nivell autonòmic, on un 15,5% de les companyies contempla reduccions de personal front a un modest 14,2% que preveu contractar.
![Pérez Llorca. Rober Solsona / EP](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11191208.jpg?p=w:1706\/h:960&h=cR7ldDIe"])
A esta atonia en el mercat de treball se suma el brusc deteriorament de la valoració que els gestors fan sobre els mesos acabats de concloure. El saldo de situació (la diferència entre qui considera que el seu negoci va anar bé i qui denuncia un període desfavorable) s'ha desplomat a menys de la meitat, passant dels 10,0 punts registrats en el tercer trimestre a tan sols 4,5 punts en el quart.
Este frenada és especialment evident en el sector industrial, que patix una caiguda de confiança del 5,8% en el conjunt de la Comunitat, atenallat per la infrautilització de la capacitat productiva i l'escassa tracció de les comandes.
Per si fora poc, l'entorn operatiu de les empreses alacantines es torna a complicar pel costat dels costos. Després d'un període estival en què les expectatives de preus s'havien moderat considerablement situant-se en un saldo de 13,5 punts, la recta final de l'any registra un repunt notable fins als 20,6 punts, amb més d'un 25% dels empresaris anticipant noves pujades en les seues tarifes per intentar protegir els seus marges.
El contrast territorial resulta demolidor en la comparativa trimestral. Castelló i València, que a l'estiu mostraren evolucions contingudes o negatives, han esmorteït el colp en el quart trimestre amb lleus descensos del 0,3%. Alacant, en canvi, ha passat de liderar els guanys a encapçalar les pèrdues en la Comunitat.
El deteriorament de la percepció empresarial no sols es manifesta en el que està per vindre, sinó en el balanç dels mesos que acaben de concloure. La bretxa entre els empresaris que consideren que el seu negoci va anar bé i els que denuncien un període desfavorable s'ha reduït a més de la meitat en la regió, reflectint que l'impuls estival va ser més breu i desigual del que es preveia.
A este enfrediment de l'activitat se suma la reaparició de tensions en els costos de producció. Un percentatge creixent de directius alacantins anticipa noves pujades en els seus preus de venda per a encarar l'últim trimestre, atenallats per l'encariment dels inputs i la necessitat de sostindre uns marges operatius cada vegada més estrets.
