Daniel Millor, premi Princesa de Girona: "La nostra gran aposta pel mercat lliure no ha servit, no funciona"
Des d'una de les acampades en protesta per la crisi de l'habitatge, l'arquitecte d'Alacant alerta dels efectes de l'estrés habitacional sobre la salut.
Més informació: Valeria Racu: "Als casolans se'ls acaba el xollo, el rendisme és el càncer i el PSOE és molt rendista. A la vaga general"
Es pot superar la crisi de l'habitatge a Espanya? Daniel Millor creu que sí. L'arquitecte d'Alacant, guardonat amb el XV Premi Princesa de Girona Social 2024 per la seua tasca de transformació comunitària en barris vulnerables, posa l'urgència habitacional al centre del debat públic.
Entre més de cinquanta tendes de campanya que s'han alçat a la cèntrica plaça de la Muntanyeta, davant de la Subdelegació d'un Govern que va vore caure este passat divendres els seus decrets sobre l'habitatge, este especialista desgrana les claus del problema i les solucions que ja existixen en altres països.
Millor contraposa la situació espanyola amb els estàndards internacionals d'habitatge protegit. "El que es recomana és un 20 % del parc en lloguer social o assequible; ací no arribem a l'u", denuncia amb fermesa el guardonat a EL ESPAÑOL. Al seu juí, la confiança cega en el mercat lliure per resoldre l'accés a un sostre ha resultat fallida. "La nostra gran aposta pel mercat lliure no ha servit, no funciona", afirma.
Millor, que coordina el Programa Asertos des de les entitats Quatorze i Arquitectura Sense Fronteres, critica la mercantilització i financiarització del sector immobiliari. "Vivim en un món capitalista neoliberal en què es mercantilitza tot, una mercaderia a més financiaritzada en què la gent que compra i ven ni tan sols visita, ja només compra i ven productes financers", assenyala.
Aquesta lògica, adverteix, ignora les necessitats dels residents. "Això ha anat llevant terreny a la vida i ara mateix no tenim lloc per viure", afegix.
"La base social ara mateix està sostenint el que no sosté ni el tercer sector ni el sector públic i molt menys el mercat", destaca sobre l'autoorganització veïnal representada a través de col·lectius com el Sindicat de Carolines i el de la Zona Nord, una àrea en què es troben alguns dels barris més pobres d'Espanya.
![Un cartel de 'Se Alquila', 19 de junio de 2023, en Madrid (España).](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10772177.jpg?p=w:1706\/h:960&h=YumeatV3"])
Com a doctor en Salut Pública amb quinze anys d'experiència investigadora, Millor recalca que la vulnerabilitat urbana constituïx un problema sanitari directe. Defineix la precarietat residencial com "una superposició de violències" sociodemogràfiques i habitacionals que tenen un impacte més enllà del mental.
"L'estrés crònic condiciona l'expressió de l'ADN, estem parlant que potser comencem a generar patologia greu", alerta. I per això qualifica d'injusta la bretxa entre qui hereta un pis i qui no. "Això és injustíssim perquè vol dir que jo per tindre la sort d'haver heretat un habitatge, em voré en una situació radicalment distinta", argumenta.
Per a revertir esta crisi, l'especialista proposa aplicar mesures reguladores ja assajades en altres països europeus. Cita el control de rendes en la capital francesa com a exemple de convivència entre el sector privat i l'interés públic. "Declarar una zona tensionada, això s'està fent a París, i no passa res", detalla Millor. "Almenys no tens la inseguretat de dir 'igual em pugen un 200 % el lloguer'", subratlla.
![El analista inmobiliario Sergio Gutiérrez.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11033075.jpg?p=w:1706\/h:960&h=x_6C4j8Q"])
Millor aposta per fixar límits ètics a la despesa residencial en relació amb els salaris mitjans. "Fins que no aconseguim assegurar que amb un terç dels nostres ingressos podem pagar un lloguer o el cost relatiu d'una hipoteca, continuem tenint un problema", assenyala en cridar a la mobilització ciutadana contínua. "Més manifestacions, més ocupació de via pública, més el que faça falta", emfatitza.
Crear una llei de barris
En l'àmbit normatiu, el guardonat destaca la necessitat de tramitar una Llei de Barris Vulnerables inspirada en marcs vigents a França o Catalunya. Després de la seua recent intervenció en el Congrés, apel·la a l'entesa entre partits i administracions.
"Vaig anar a transmetre un missatge tècnic que si no hi ha barris saludables no hi ha salut", sosté. "Que les administracions entenguen que això no és un tema de vots, les mesures hi són, això no és rocket science", insistix citant avanços a Navarra, País Basc o Catalunya.
Aquesta postura connecta directament amb la filosofia que el mateix arquitecte va defensar en rebre a Cadis el Premi Princesa de Girona de mans del rei Felip VI. En aquella ocasió, va reivindicar el protagonisme de la ciutadania per a transformar els seus entorns. "Les xicotetes Paquis i Manolos, ells són els que han de tindre totes les ferramentes per a canviar el seu entorn i, amb això, canviar el món a xicoteta escala", va concloure aleshores Daniel Millor.
