Alacant
Publicada
Actualitzada

Una empresa no pot decidir pel seu compte que les pagues extraordinàries dels seus treballadors es cobren repartides entre les 12 nòmines de l'any si el conveni col·lectiu aplicable no contempla esta possibilitat.

L'Estatut dels Treballadors establix que els empleats tenen dret a dos gratificacions extraordinàries a l'any i deixa en mans del conveni col·lectiu la possibilitat d'acordar que estes quantitats es prorrategen mensualment.

Esta qüestió genera dubtes entre molts treballadors, especialment quan comproven que no reben una paga extra a l'estiu o Nadal i, en el seu lloc, perceben una quantitat lleugerament superior tots els mesos. La primera pregunta sol ser si l'empresa pot establir este sistema lliurement o si necessita algun tipus d'acord.

La resposta depén del que establixca el conveni col·lectiu corresponent. També és habitual preguntar-se què passa si el contracte de treball arreplega el prorrateig de les pagues extra, però el conveni no ho permet, o si l'empresa decidix modificar la forma de pagament sense consultar els treballadors.

La norma que regula esta qüestió és l'Estatut dels Treballadors. En concret, el seu article 31 reconeix expressament el dret dels treballadors a percebre dos gratificacions extraordinàries cada any.

El text legal assenyala que "el treballador té dret a dos gratificacions extraordinàries a l'any", una d'elles amb motiu de les festes de Nadal. La segona s'ha d'abonar en el mes que es determine mitjançant el conveni col·lectiu o, si és el cas, mitjançant un acord entre l'empresa i els representants legals dels treballadors.

Per tant, la regla general és que les pagues extraordinàries s'abonen de manera diferenciada de les 12 mensualitats ordinàries. La pròpia llei establix a més que la quantia d'estes gratificacions també ha de fixar-se mitjançant conveni col·lectiu.

Es poden repartir?

L'Estatut dels Treballadors contempla una excepció a esta regla. L'article 31 permet que les pagues extraordinàries es prorrategen durant tot l'any, però establix una condició concreta, i és que ha d'existir un acord en el conveni col·lectiu.

La norma indica literalment que "podrà acordar-se en conveni col·lectiu que les gratificacions extraordinàries es prorrategen en les dotze mensualitats". Açò significa que el prorrateig no queda, amb caràcter general, a disposició unilateral de l'empresa.

En conseqüència, si el conveni col·lectiu aplicable no autoritza el prorrateig, l'empresa no pot imposar simplement que les pagues extraordinàries deixen d'abonar-se en els mesos corresponents per repartir el seu import entre les nòmines de l'any.

Davant d'una situació d'este tipus, el primer és consultar el conveni col·lectiu que regula la relació laboral. En ell han d'aparéixer les condicions relatives a les pagues extraordinàries i, en particular, si permet o establix el seu prorrateig.

També convé revisar el contracte i les nòmines per comprovar com s'està abonant el salari. Si existix una discrepància entre el que establix el conveni i la forma en què l'empresa està pagant les gratificacions, el treballador pot sol·licitar assessorament laboral per conéixer els seus drets i les possibles vies de reclamació.