L'aigua com a base insubstituïble per a garantir l'abastiment d'aliments i la sobirania alimentària torna al centre del debat socioeconòmic i ambiental a la Comunitat Valenciana. Els pròxims dies 11 i 12 de setembre de 2026, el Centre de Congressos Ciutat d'Elx acollirà la huitena edició del Congrés Nacional de l'Aigua, una cita de referència que en esta ocasió centrarà totes les seues mirades en un eix clau: la seguretat alimentària.
Organitzat amb accés gratuït prèvia inscripció fins a completar aforament, el fòrum reunirà catedràtics, investigadors, representants del sector agrari, juristes i gestors d'infraestructures per a analitzar com fer front als desafiaments hídrics en un context marcat per la incertesa climàtica i les exigències de regulació.
La jornada inaugural arrancarà el divendres 11 a les 9:00 hores amb l'acte institucional, seguit de la conferència inaugural impartida per Joaquín Melgarejo Moreno, catedràtic de la Universitat d'Alacant (UA) i diputat nacional del PP, baix el títol "Aigua i seguretat alimentària".
Melgarejo insistix en una idea clau: "L'aigua i l'alimentació són dos cares d'una mateixa moneda. No existix seguretat alimentària sense seguretat hídrica. En un context de canvi climàtic, episodis de sequera cada vegada més intensos, i una demanda creixent d'aliments, garantir l'accés a l'aigua per al regadiu és garantir l'accés de la societat a aliments de qualitat, suficients i a preus estables".
Al llarg del matí, la primera taula de ponències desgranarà la estreta relació entre el sector agrari, la distribució alimentària i el turisme rural. Entre els temes més destacats figuren el paper estratègic del transvasament Tajo-Segura com a garant alimentari al Llevant, els desafiaments de l'agricultura davant el comerç exterior plantejats per ASAJA Alacant, i la creixent importància dels recursos hídrics no convencionals —com la dessalació i la reutilització d'aigües residuals— a càrrec de l'Associació Espanyola de Dessalació i Reutilització (AEDyR).
La temàtica del congrés connecta directament amb la estratègia del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) per a blindar la capacitat productiva d'Espanya davant les situacions de sequera estructural. Des del Govern d'Espanya, la secretària d'Estat d'Agricultura i Alimentació, Begoña García, ha defés que "invertir en regadiu és apostar per l'Espanya rural, el relleu generacional al camp i la lluita contra la despoblació". Unes xifres que avalen el debat d'Elx: encara que el regadiu representa el 22,1% de la superfície cultivada a Espanya, genera més del 71% de la producció final agrària.
Per a un país com Espanya, l'ús eficient de l'aigua resulta indispensable per a mantindre el lideratge agroalimentari espanyol. Com assenyalen fonts oficials del Ministeri, estes magnituds posen de manifest "la importància essencial d'este tipus d'agricultura per a aconseguir la sobirania alimentària", la qual cosa posiciona a les comunitats de regants com "una pota fonamental d'esta marca Espanya que ens fa sentir tan orgullosos".
Una teoria que no concorda amb les decisions que s'han pres des del MITECO en contra dels regadius d'Almeria, Múrcia i Alacant i el transvasament Tajo-Segura.
Per això Melgarejo insistix: "No pot haver-hi seguretat alimentària sense seguretat hídrica. La disponibilitat d'aigua condiciona la nostra capacitat per a produir aliments de manera suficient, estable i sostenible. I acaba influint també en el seu cost i en el preu que paga el consumidor. És més, la seguretat alimentària no significa únicament disposar d'aliments. Significa també disposar d'una producció prou estable i competitiva per a contribuir a que eixos aliments continuen sent accessibles. L'aigua destinada a l'agricultura no es transforma únicament en fruites, hortalisses o cereals. Es transforma també en ocupació, activitat econòmica, indústria agroalimentària, transport, logística i exportacions".
Per a concloure: "Mantindre una agricultura pròxima, competitiva i sostenible contribuïx a la nostra seguretat alimentària, reduïx la nostra exposició davant crisis internacionals i fa més resistents les cadenes de subministrament. Però produir aliments i protegir el medi ambient no poden plantejar-se com a objectius enfrontats".
Marc normatiu, PAC i innovació digital
Durant la vesprada del divendres, el congrés girarà cap a l'avaluació socioeconòmica i legal. Experts com Tomás García Azcárate (CEIGRAM-UPM) i Laura Salamero (Universitat de Lleida) abordaran el futur de la Política Agrària Comuna (PAC), l'autonomia estratègica europea i la reducció de residus alimentaris.
Paral·lelament, la vessant jurídica analitzarà qüestions crítiques com la seguretat financera de l'aigua, la seguretat concessional davant el canvi climàtic i la ciberseguretat en les xarxes hídriques.
El bloc tècnic de la jornada del divendres tancarà examinant avanços tecnològics aplicats a l'agricultura, entre els quals destaquen la implantació de sistemes fotovoltaics flotants al Camp de Cartagena, l'ús de la intel·ligència artificial per a reduir les petjades hídriques i de carboni, i la modernització dels regadius tradicionals.
El dissabte 12 de setembre, l'activitat començarà a les 9:30 hores enfocant-se en la gestió de riscos i la planificació hidràulica. Referents d'instituts hidrològics, universitats i empreses de gestió de l'aigua aprofundiran en la seguretat de preses, els Plans de Gestió del Risc de l'Aigua Regenerada i tècniques avançades com la Recàrrega Gestionada d'Aqüífers mitjançant pràctiques agrícoles (Ag-MAR) per a combatre sequeres i inundacions.
En el tram final del congrés es donaran a conéixer projectes locals i ferramentes operatives com la iniciativa Elx OASIS d'Aigües d'Elx, el sistema de predicció WATER4CAST de la Universitat Politècnica de València o l'estat dels aqüífers de l'Alt i Mitjà Vinalopó. A més, s'oferiran ponències orientades a desmitificar l'ús de l'aigua en la ramaderia i a l'anàlisi metabòlica de cultius clau com els cítrics.
Amb un programa multidisciplinari que abasta des de la macroeconomia i el dret fins a la biotecnologia aplicada, el VIII Congrés Nacional de l'Aigua promet convertir Elx en la capital del coneixement hídric, traçant les línies mestres sobre com l'aigua ha d'articular la seguretat alimentària del segle XXI.