El Port d'Alacant commemora un fet fonamental en la seua vertebració moderna: el 125 aniversari de la constitució de la Junta d'Obres del Port en 1901, organisme precedent de l'actual Autoritat Portuària. Per a celebrar-ho, els comissaris David Beltrá, Martín Alía i Verónica Quiles han dissenyat una ambiciosa proposta expositiva dividida en dos seus emblemàtiques.
D'una banda, la Casa de la Concòrdia acull la mostra documental i històrica Quan la mar es fa port, visitable fins al 28 de febrer de 2027. D'altra banda, la Sala Luceros de la Llotja de Peix exhibix fins al 8 de novembre la memòria artística i patrimonial del recinte.
"Hem volgut fer una visió històrica i humana, de lo local a lo global, que parla d'Alacant en la relació port-ciutat i amb tota la seua província", subratlla el col·leccionista i investigador David Beltrá.
La mostra documental aprofunda en la consolidació d'Alacant com el gran canal marítim de l'interior peninsular, especialment després de la inauguració de la línia fèrria Madrid-Saragossa-Alacant en 1858. "Alacant era el port de la Cort perquè va jugar eixe paper durant el segle XIX d'una manera molt important", explica Beltrá.
En eixe context socioeconòmic sorgiren institucions clau com la Cambra de Comerç (1887) i la pròpia Junta d'Obres (1901), entrellaçades amb els espais de sociabilitat del Real Club de Regates i el Real Casino.
"Com li deia el poble d'Alacant a la gent que feia diners amb la importació? L'aristocràcia del bacallà", detalla Beltrá amb simpatia sobre la rellevància del bacallà anglés, el carbó o la fusta en l'economia local.
Entre els documents exposats destaquen factures comercials de famílies consignatàries com els Campos o els Romeu, junt amb carnets de ball de 1911. En ells, les joves anotaven amb llapis els balls acordats com el rigodó o el vals. "És com tancar el cercle d'eixa aristocràcia econòmica", apostilla el comissari.
Les 4 maletes de la memòria
L'exposició mostra com el port no sols importava tabac, petroli per a les refineries o els famosos plàtans de Canàries, sinó que servia de llançadora per als productes Made in Alacant. Caixes de torró de Xixona amb destí a Santiago de Cuba (1875), pebre roig de Novelda per a Buenos Aires o safrà baix marques com Port de Bombai testimonien eixe impacte global.
Per a reflectir el factor humà, Beltrá ha disposat quatre maletes i baüls de tipus històric que simbolitzen perfils sociològics concrets. En la primera està la viatgera del segle XIX: Un baül amb indumentària femenina que evoca les cròniques de pioneres com la Comtessa de Gasparín.
L'emigrant és el següent. Una maleta de qui partia al nord d'Àfrica o Argentina portant amb si el llibre de Gastronomia alacantina de José Guardiola i Ortiz, una navalla o paper de fumar.
El turista del segle XX, abans de l'arribada dels creueristes del XXI, té també el seu lloc. El representa amb bitllets de passatge, jocs de taula i barrets d'època.
El comerciant global tanca este apartat. És la maleta de l'emprenedor alacantí que creuava el canal de Suez o Panamà per a vendre els productes de la terra.
La Casa de la Concòrdia, que va ser antic edifici de sanitat marítima, exhibix patents de sanitat i passaports de 1840 sense fotografia. "Eren com els passaports COVID de l'època; descrivien el viatger amb detall: edat, cabell castany, ulls marrons i color sa", apunta Beltrá.
Retrobar-se amb Gastón
En l'apartat artístic, coordinat per Martín Alía en la Llotja de Peix, el públic assistix a un fet inèdit: la reunió simultània d'un llenç de 1945 i dos mosaics de 1961 del cèlebre pintor Gastón Castelló.
"El quadre Els treballs al port pertany sens dubte a l'obra més fecunda de Gastón Castelló", ressalta Alía sobre el llenç al·legòric amb operaris portuaris i una mare acomiadant un treballador.
Alía recorda amb emoció com en 1994, sent un jove catedràtic de dibuix, va rescatar personalment eixos dos mosaics de la paret exterior de l'antic dispensari mèdic en ruïnes.
El primer camió cuba
"Mentre els traguérem de la paret, s'acostà una senyora i em digué que era filla d'un gran amic de Gastón Castelló. Va resultar que de jove ella mateixa havia posat com a model per a les figures femenines dels llenços originals", revela Alía sobre aquella coincidència.
L'exposició artística destaca per estar impregnada d'històries vives contades pels propis treballadors portuaris. Entre els objectes exhibits figura el primer camió cuba que va arribar a Alacant a principis del segle XX.
"Este camió va estar actiu fins a 1970. El mateix últim conductor que el va portar va vindre a visitar l'exposició pel matí per a contar-nos les seues vivències", compartix Martín Alía.
La llum del faroner
Va ocórrer una cosa semblant amb una campana naval de 1860 que presenta una esquerda. Els veterans del port explicaren al comissari que va estar penjada en la cantonada del recinte per a donar les senyals horàries de treball fins que va caure i es va trencar.
La mostra es completa amb obres de Pérez Gil, Dolores Balsalobre amb set llenços dedicats als fars de la província i del mateix Martín Alía, a més d'una peça patrimonial estel·lar: la llanterna de vidre fabricada a mà de l'antic far de la bocana del port, muntada sobre la base restaurada del far del Cap de Sant Antoni.
"És el reflex que esta doble exposició parla d'una cosa molt viva que forma part indiscutible de la identitat d'Alacant", conclou Alía.