Quan multaven amb cinc mil florins per dir que Alacant era una vila
La ciutat celebra cada estiu el títol que va concedir fa més de cinc segles Ferran el Catòlic i que va suposar l'entrada en l'edat moderna.
Notícies relacionades
El trànsit entre juliol i agost sempre és especial en l'Arxiu Municipal d'Alacant. En eixa setmana es recorda una data molt especial en la història de la ciutat, quan el rei Ferran el Catòlic li va concedir el títol pel qual deixava de ser una vila. Susana Llorens, la directora del centre, repassa els detalls amb què ho celebren en una exposició que mantenen este estiu.
Li brillen els ulls a Llorens en destacar que els fons triats perquè lluïsquen enguany en els finestrals, després de la reforma de 2020, "són més atractius". També influïx que en esta ocasió la mostra repassa les diferents seus que ha tingut l'AMA fins a arribar al palau de Llauradors on ja porta trenta anys.
Els panells que han distribuït reflectixen també els variats fons amb què conten. No sols el preadíssim pergamí de 1490 en el qual Ferran el Catòlic de puny i lletra firmava el títol, "també un altre tipus de fons molt importants, com els cartells, la cartografia i les col·leccions fotogràfiques".
L'altra part de l'exposició convida a entrar en el mateix palau Llorca, on en la sala dels investigadors tenen una vitrina dedicada. Mitjançant les fidels reproduccions dels originals i els textos traduïts apareixen els curiosos detalls de l'entrada d'Alacant en l'edat moderna.
Els paperams del rei
Un d'ells ja té el seu propi bagatge, la traducció que en 1990 va realitzar Maria Luisa Cabanes del document original. Aquell va ser l'any en què Alacant commemorava els cinc segles transcorreguts i la catedràtica de la Universitat d'Alacant proporcionava un text que simplifica l'estil recarregat en llatí de l'època.
Aquell 26 de juliol de 1490 va ser un dia de molt de paperam burocràtic per a Ferran el Catòlic. En la seua campanya de conquesta de Granada, el monarca es trobava a Còrdova, on va firmar de la seua pròpia mà diferents privilegis. Entre ells, el que convertia Alacant en ciutat.
Què significava això? Com explicava el ja desaparegut membre de la Reial Acadèmia d'Història Juan Manuel del Estal, l'economia era una de les claus en eixe nou títol administratiu. El comerç en el port ja suposava una activitat molt important per a la llavors vila.
L'economia
Cabanes així ho recollia també en la traducció en destacar que "disposaven d'un notable moll en la badia de la mar". Açò permetia que es generara al seu voltant una classe floreixent de "mercaders, agricultors, artífexs i artesans, així com hòmens d'armes i altres que podien custodiar-la i governar-la amb equitat".
Entre estos, hi havia dos noms significatius, els que van aconseguir que Ferran es decidira a atorgar este títol, "els nuncis, síndics i procuradors Jaume Pascual, noble, i Joan Torró".
El pas a ciutat implicava la derogació de "ordenances, estatuts, manaments, cartes, capítols i actes", com assenyala el document. I eixa és la raó per la qual s'imposava una multa. "Que s'exigiren cinc mil florins d'or a aquells que no l'anomenaren, nomenaren, i titularen ciutat d'Alacant". Un reconeixement amb el qual podien "gaudir dels honors, gràcies, llibertats i privilegis que la resta de ciutats de València tenien".
