El comisario de Villajoyosa con el comandante en jefe de las Fuerzas Armadas de Colombia.
Benidorm

Nova sacsejada en la Policia Local de la Vila: l'alcalde consuma la retirada de funcions del comissari

Una resolució municipal posa fi a l'assignació temporal que mantenia J.A.I. com a responsable formal de la prefectura, després que ja se l'haguera apartat del comandament operatiu.

Més informació: Revelació de secrets i assetjament laboral en la Policia Local de la Vila Joiosa: l'elecció 'a dit' d'un inspector genera la crisi

Llegir en Català
Publicada

La Policia Local de la Vila Joiosa entra en una nova fase de tensió institucional després de la notificació signada el 23 de juny de 2026 pel regidor delegat de Personal, que acorda la finalització de l'assignació temporal de funcions de comissari conferida a J.A.I. La resolució no sols formalitza un canvi administratiu. Consuma una operació que en la pràctica portava mesos gestant-se i que havia anat retallant el pes efectiu del comissari en l'organització del cos, fins a deixar-lo reduït a un paper de representació institucional mentre altres comandaments assumien la direcció operativa.

Com ha vingut informant este diari, la major part dels comandaments de la Policia Local de la Vila Joiosa ho són de manera interina, i existixen dubtes que alguns d'ells tinguen la titulació suficient per al càrrec. Una cosa que no és el cas del comissari J.A.I., que compta amb el major rang i categoria del cos i exercix des de 2019.

La novetat d'esta notificació és precisament que tanca el cercle de reorganització policial. Fins ara, el disseny imposat pel decret d'octubre de 2024 havia deixat J.A.I. amb funcions protocol·làries, d'enllaç i acompanyament a autoritats, però encara conservava el paraigua formal de la prefectura temporal.

L'alcalde Marcos Zaragoza (PP) l'havia rellevat operativament, però continuava sent la peça que sostenia la continuïtat jurídica i jeràrquica del lloc, amb capacitat per a signar i respondre com a referència orgànica del servici. Amb la resolució ara notificada, este últim vincle queda tallat i l'Ajuntament dona per acabada l'atribució temporal que havia mantingut durant més de sis anys.

La resolució s'apoya en un informe tècnic de Personal i Recursos Humans de 23 de maig de 2026, que sosté que l'assignació temporal de funcions no pot prolongar-se indefinidament i que ha d'adaptar-se al nou marc legal.

El text invoca la Llei 4/2021 de la Funció Pública Valenciana, el reglament municipal aprovat definitivament el 21 de maig i ja en vigor des del 18 de juny, i l'article 42.3 de la Llei de Coordinació de Policies Locals de la Comunitat Valenciana, per a justificar que existixen mecanismes específics per a cobrir les funcions de prefectura quan hi ha vacant o absència. La resolució, per tant, intenta revestir de regularitat jurídica una decisió que, políticament a tenor de tots els problemes de la Policia Local de la Vila Joiosa que ha anat publicant este diari, s'interpreta com una desautorització completa del comissari en funcions.

Ja no es tracta només que l'Ajuntament haja retirat el comissari de la gestió diària i haja confiat l'organització del servici a dos inspectors. Ara el que es fa és posar fi a la pròpia situació administrativa que mantenia J.A.I. com a titular temporal de la prefectura. La notificació no li canvia una funció concreta. Li retira la base mateixa que el mantenia com a referència formal del càrrec. Per això la mesura pot llegir-se com la culminació d'una estratègia de buidatge de funcions que va començar amb la reorganització de 2024 i que ara es traduïx en una eixida definitiva de l'esquema de comandament.

Eixe moviment arriba, a més, en el pitjor moment possible per a la convivència interna en el cos. La Policia Local de la Vila Joiosa arrossega des de fa mesos un clima de fricció que ha transcendit fins i tot a l'esfera pública, amb queixes sindicals, crítiques a decisions organitzatives, polèmiques sobre instal·lacions i vigilància en dependències policials, tensions per la falta d'efectius i malestar per la manera en què el govern local està gestionant la seguretat ciutadana. En eixe context, la decisió de donar per finalitzada l'assignació temporal del comissari no es llig com una simple regularització administrativa, sinó com un nou gest de confrontació dins d'una estructura ja molt erosionada.

Crisi en el cos policial

L'escrit de revocació presentat pel comissari en març de 2026 advertia que aquell model s'havia tornat inviable perquè un dels inspectors havia passat a jubilació i l'altre anava a absentar-se durant mesos per un curs de formació en l'IVASPE. Aquella petició ja apuntava a una paradoxa evident: l'Ajuntament havia separat la prefectura formal de l'operativa, però l'estructura dissenyada per a sostindre-la s'estava desfent completament.

Amb la notificació ara coneguda, l'Ajuntament opta per no restaurar les funcions plenes del comissari, sinó per extingir l'assignació temporal i obrir la porta a una altra fórmula de cobertura que encara haurà de concretar-se.

La resolució afirma que la finalització no compromet la continuïtat del servici perquè la llei preveu mecanismes específics per als supòsits de vacant o absència, però no explica encara com quedarà resolta la cadena efectiva de comandament en el dia a dia.

Des del punt de vista polític, la decisió també té un efecte simbòlic clar. L'alcalde Marcos Zaragoza ja no sols ha reconfigurat l'organigrama: ha culminat la retirada de poder del comissari en funcions i ha consolidat un nou esquema d'autoritat en què la figura de J.A.I. queda definitivament apartada de la prefectura temporal que venia exercint des de 2020.

Això obri un nou front amb el propi afectat i, previsiblement, amb part de la plantilla i de la representació sindical, que venien observant amb recel el deteriorament de la relació entre el govern municipal i el cos policial.

La decisió arriba després d'un llarg pols intern en la Policia Local de la Vila Joiosa que ve arrossegant-se des de fa anys i que ha anat erosionant la convivència dins del cos. En eixe temps s'han acumulat xocs per la reorganització de comandaments, tensions amb la representació sindical i un clima de desconfiança creixent entre el govern municipal i part de la plantilla, fins al punt que cada moviment organitzatiu s'ha llegit ja com un nou capítol d'una crisi més profunda.

A eixe malestar s'han sumat altres episodis que han agreujat la sensació d'inestabilitat: la polèmica per la falta d'efectius, les crítiques a la gestió de les places, la controvèrsia per les càmeres i micròfons en dependències policials, el conflicte al voltant dels protocols sobre ocupació d'habitatges i les friccions amb Protecció Civil.