Mentre la plaça de l'Ajuntament d'Alacant s'omplia este 2 de setembre amb unes 18.000 persones baix el lema “Alacant amb Ceuta”, diversos col·lectius socials organitzaven a penes a uns carrers una contramanifestació baix el missatge "Parem els peus al racisme", "Parem els peus al racisme", en castellà.
La iniciativa, convocada d'urgència per col·lectius del barri com el Sindicat d'Habitatge de Carolines, el Sindicat d'Habitatge de la Zona Nord i Organització Juvenil Socialista, buscava oferir un relat alternatiu al de la mobilització oficial i visibilitzar la realitat de les persones migrants a la ciutat.
Dos relats
La manifestació principal, impulsada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i secundada per l'Ajuntament d'Alacant, va reunir milers de persones entorn de consignes com “Ceuta és Espanya” i “Jo sóc espanyol, espanyol, espanyol”, en un acte al qual van assistir també càrrecs del PP i de Vox.
Segons fonts municipals, la concentració va arribar a les 18.000 persones, mentre que la Subdelegació del Govern va parlar de 15.000.
En paral·lel, a les 20.00 hores, un altre grup es concentrava a la zona de Carolines/Plaça Castelló amb una pancarta diferent: “Contra el racisme, unitat de classe”.
La convocatòria va sorgir “d'un dia per a un altre”, segons explica a EL ESPAÑOL Javier González, col·laborador del sindicat d'habitatge de Carolines, davant la percepció que la mobilització majoritària “deshumanitza les persones que estan venint ací” i posa el focus en els migrants com a origen del problema.
En l'entrevista, González argumenta que el discurs de la manifestació de la plaça de l'Ajuntament “parla únicament en nom de les persones que viuen allí, però que viuen amb beneficis” i obvia la realitat de qui arriba a Espanya fugint de condicions “nefastes”.
“Tots estem a dos telenotícies d'acabar en la situació més precària del món”, diu, per a subratllar que la classe treballadora local té "més en comú amb qui migra per necessitat que amb sectors privilegiats que instrumentalitzen el descontentament".
Per a recolzar el seu punt de vista, el col·laborador del sindicat d'habitatge recorre a fets històrics: “Ací a Alacant va eixir un vaixell del Stanbrook, amb centenars de persones que fugien de la guerra i es van refugiar a Algèria”, apunta, en referència als exiliats de la postguerra.
Per a ell, posar l'èmfasi en la nacionalitat o l'origen és una forma de “deshumanització” que arriba fins a l'expulsió i la retirada d'ajudes, en un context en el qual ja s'han registrat més de 140 morts vinculades a la crisi migratòria.
Eix de la protesta
L'eix central de la contramanifestació és la connexió entre racisme, classe i accés a drets bàsics, especialment l'habitatge. Des del sindicat de Carolines expliquen que “les persones més afectades pel problema d'habitatge són, sense cap dubte, les persones migrants, i especialment les dones migrants, que són qui menys recursos tenen”.
González detalla que la discriminació comença en el primer contacte: "En molts casos, només per l'accent directament et diuen que l'habitatge ja no està disponible”. El sindicat compta amb experiència en l'atenció a famílies i persones en situació de carrer, migrants i locals, i assenyala que moltes de les persones amb les quals treballen “volen aprendre espanyol, trobar un treball i col·laborar”, però que el dret a una vida digna "no hauria de dependre d'eixa disposició".
Una mobilització "invisible"
Els organitzadors reconeixen que la seua convocatòria partia amb una desigualtat de recursos evident, ja que es va decidir “a última hora”, en un dia laborable, i sense el suport institucional ni la cobertura mediàtica de la manifestació de l'Ajuntament.
“La premsa en general no sol donar veu a estes mobilitzacions”, assenyala González, qui contrasta eixa falta d'eco amb l'àmplia difusió d'una protesta “amb tinta racista”.
Així i tot, els col·lectius implicats, d'habitatge, dissidències de gènere, cultura alternativa i suport a persones sense sostre, confien a haver aconseguit “gent suficient com per a fer-nos escoltar i notar”, gràcies a la xarxa de contactes entre barris i a la ràpida difusió entre organitzacions socials.