"Els que acaben d'arribar, apunteu-vos en la llista". El rellotge marca les 10 quan una desena de persones es reuneixen a la plaça Castelló, en ple barri de Carolines d'Alacant.
Lluny de ser una reunió casual o una trobada entre amics, els veïns acudeixen amb l'esperança de millorar la seua situació econòmica mitjançant la sol·licitud d'ajudes municipals, autonòmiques i estatals.
"Tot va començar amb el 15M, vam voler lluitar contra les injustícies socials i estar on la burocràcia no arriba, o on arriba tard", assegura Patchi, membre de Marea Roja, la plataforma que ha creat junt amb altres veïns d'Alacant com José Maria ("'Tintín' per als amics"), Mercedes, Fernando i Enrique.
Patchi va cridant un per un a les persones apuntades en la llista.
El treball diari de la plataforma comença cada dimecres a les 10 a la plaça Castelló en una dinàmica d'atenció que sovint desborda la capacitat dels seus voluntaris. Un equip que atén setmanalment unes 30 persones que busquen orientació davant la complexitat del sistema social.
Lluny de funcionar com una gestoria convencional, el col·lectiu aplica principis de suport mutu i intenta que els propis usuaris aprenguen a autogestionar els seus tràmits i processos.
La supervivència de la iniciativa depén exclusivament del temps lliure dels seus voluntaris i d'un pot simbòlic que cada dimecres deixen a terra de la plaça per a recollir "algunes monedes" per a finançar xicotetes despeses com la impressió de papers.
José María (Tintín), subjecta el formulari per a sol·licitar l'Ingrés Mínim Vital.
El nucli de l'activitat assistencial, un 80% del total es concentra en la tramitació de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Valenciana d'Inclusió, a més de sol·licituds de prestacions per a famílies monoparentals, jubilacions i altres recursos d'emergència.
"Encara que no tenim molts mitjans, aconseguim que el 70% de les sol·licituds que tramiten siguen finalment acceptades per l'administració", assegura amb orgull Tintín.
"Això és una cosa que hauria de fer l'administració, però els Serveis Socials no arriben o estan col·lapsats. Quan els treballadors socials no donen l'abast, ens redirigeixen la gent directament a nosaltres", afegeix Patchi.
La barrera invisible
El principal obstacle que motiva la denegació de les ajudes socials és la impossibilitat d'obtindre l'empadronament municipal. Sense la inscripció en el padró, les persones queden excloses de manera automàtica del sistema públic de protecció i se'ls impedeix sol·licitar ajudes d'emergència i fins i tot es dificulta l'escolarització regular dels menors en la seua zona de residència.
Però hi ha qui veu oportunitats de negoci en les desgràcies dels altres. En este sentit, els integrants del col·lectiu denuncien la proliferació d'un mercat negre d'empadronaments a Alacant, on s'arriba a cobrar des de 250 euros per registrar una persona en un habitatge.
Així mateix, alerten sobre l'augment de contractes de lloguer que prohibixen explícitament l'empadronament dels llogaters a canvi de rendes lleugerament més baixes, una pràctica que titlen d'exclusió directa: "Algunes persones es veuen submergides en un bucle sense saber com eixir-ne", assegura Tintín.
Racisme estructural
El perfil de les persones que acudixen al punt d'informació reflectix les dinàmiques migratòries i la vulnerabilitat econòmica de la ciutat. Aproximadament el 80% dels usuaris són d'origen magribí (fonamentalment marroquí) i sud-americà, junt amb un percentatge menor de població espanyola.
José Maria (Tintín), ensenya la descripció del grup de Whatsapp.
Els membres del col·lectiu advertixen sobre el repunt d'actituds xenòfobes i critiquen els discursos polítics que defenen l'anomenada "prioritat nacional" en la concessió d'ajudes públiques.
"Portem ja 15 anys en això. Vam nàixer de la lluita dels desnonaments i el carrer, i quan detectem injustícies socials ens involucrem per a combatre-les, i així seguirem", conclouen.