Mentre el món avança i mira cap a catàstrofes recents com la de Nepal o crisis humanitàries com la de Ceuta, hi ha voluntaris que han parat les seues vides per tractar d'accelerar la reconstrucció de Veneçuela després dels dos terratrèmols que van assolar el país el passat 24 de juny amb més de 6.500 víctimes mortals.

Durant un mes, un camp de beisbol reconvertit en un hospital de campanya en l'estat de La Guaira va ser la zona d'actuació de dos voluntaris alacantins durant una missió humanitària de Creu Roja.

Allí, en una de les poblacions més afectades pels sismes, van brindar atenció mèdica i suport psicosocial a centenars de persones diàriament, tant víctimes com a pacients de la zona que necessitaven assistència o a membres d'equips de rescat que havien vist massa baix les ruïnes dels edificis caiguts.

Salva Ramírez i Adelaida Plaza van ser dos d'estos voluntaris que van canviar les seues vacances per acompanyar els seus companys de la Creu Roja de Veneçuela.

Salva, enginyer tècnic en informàtica de sistemes i professor d'Informàtica en un institut, i Adelaida, matrona amb més de 40 anys d'experiència i amb formació en aigua i sanejament, van tornar a finals d'agost de la missió després de haver contribuït a la reconstrucció de la comunitat, escoltar les històries de les víctimes i patir les difícils condicions de l'entorn.

"Hem estat en una zona del nord de Veneçuela, en l'estat de La Guaira, que és un estat molt gran amb quasi mig milió d'habitants. Nosaltres vam estar en mig dels espais on van ocórrer els terratrèmols", explica Adelaida en la seu de Creu Roja Alacant, encara assimilant la seua tornada.

Ambdós compten amb formació per a ser part d'Unitats de Resposta a Emergències de Creu Roja, equips que es despleguen sobre llocs a penes uns dies després de les tragèdies. Si bé van formar part d'un equip de 14 persones que va acudir en una tanda posterior per continuar els primers treballs dels voluntaris que van desplegar l'hospital de campanya.

Adelaida conta que "un dona disponibilitat i no saps si finalment et van a cridar... per un costat agrada que pensen en tu, però per un altre dius, '¿quina necessitat tinc jo de ficar-me en este embolic?'", reconeix.

La cruesa de l'escenari, amb quilòmetres d'enderrocs que fins fa poc més de dos mesos eren restaurants, hotels i comerços, va ser més digerible per als experimentats voluntaris pel seu bagatge en zones de crisi.

Salva ha vist quasi de tot des que es va unir a Creu Roja en l'any 2000. Des del tsunami de 2004 a Sri Lanka ha passat per Guatemala, Panamà, Grècia... I encara així reconeix que el que va veure li va sorprendre.

"Pensava que no era tan gran realment com va ser, hi havia zones molt afectades... Hi havia edificis fets un entrepà. També he estat a Haití o al Nepal i allí no hi ha edificis tan grans. Però a Veneçuela hi havia moltíssima població en una zona reduïda i hi va haver moltes víctimes en relació a l'espai", compara.

"És com si s'hagueren caigut tots els edificis de la platja de Sant Joan a Urbanova. La Guaira era el lloc d'estiueig de la gent de Caracas, per això la magnitud dels edificis i els hotels", explica Adelaida.

Centenars d'assistències al dia

Aquesta destrossa, sumada als ja de per si precaris serveis sanitaris del país, va crear una demanda d'assistència enorme que els voluntaris van tractar de pal·liar" atenent entre 100 i 200 persones al dia", indiquen.

Fins al centre de salut improvisat en el camp de beisbol arribaven i continuen acudint malalts crònics, amb traumatismes, persones que necessitaven medicaments i gent que necessitava suport psicosocial.

"Moltes vegades s'adonaven que, a part del dany físic, necessitaven també suport psicològic", assenyala Salva. Era el cas de les 300 persones de Protecció Civil que es dedicaven a netejar els enderrocs.

"Ells moltes vesprades i nits es passaven per l'hospital de campanya perquè volien parlar amb el psicòleg després d'haver vist de tot", comenta.

Després d'un mes sobre el terreny, ambdós coincideixen que "s'estableix una relació humana brutal... Necessites també un equip que et continga i el líder d'equip té un paper molt important. En este cas, Salva va ser el líder que va cohesionar l'equip", apunta Adelaida.

Amb tot el que s'ha vist i el que es deixa arrere, la tornada a la normalitat sempre és una de les parts més difícils. "Existeix una forta nostàlgia i el desig d'haver-se quedat més temps donant suport als companys i el que ha quedat per fer, però per un altre tens ganes de tornar", diu Adelaida.

Així, asseguren que ajudar els altres "enganxa. Comences sent voluntari del que siga i després et van sorgint oportunitats", destaca Salva.

"Creu Roja és una organització que et permet formar-te, créixer com a persona i ajudar els altres. I vore que has millorat un poc la vida d'unes quantes persones et servix molt i et trau de l'anodí del treball", conclou.