L'Ajuntament de València ultima l'actualització de les normes urbanístiques del PGOU després de 35 anys per a donar encaix legal a les noves fórmules habitacionals, com l'habitatge col·laboratiu o els allotjaments temporals d'ús no turístic.
El document, que s'ha obert per segona vegada a la participació ciutadana i al·legacions, busca simplificar la burocràcia i adaptar la ciutat a la nova realitat del segle XXI.
No obstant això, amb les noves regles del joc no hi haurà barra lliure per al cohousing o el coliving, regulats baix la categoria formal d'ús residencial col·lectiu.
Aquesta nova figura empara els projectes basats en unitats habitacionals privatives complementades amb espais i servicis comuns compartits.
Afecta els nous models de cohousing (habitatge col·laboratiu autogestionat a llarg termini pels propis residents), coliving (servici de lloguer flexible gestionat per una empresa), flex living (pensat per a nòmades digitals) i senior living (per a persones majors de 65 anys).
No obstant això, el nou text establix condicions urbanístiques i arquitectòniques per a la seua implantació en blocs de veïns tradicionals.
Així, es permetrà als edificis residencials només en la planta baixa o en la primera planta i han de comptar obligatòriament amb zaguà exterior o accés directe independent des del carrer.
També s'exigix que tinga escales i ascensors totalment separats dels que utilitzen els veïns dels habitatges tradicionals.
La norma fixa que les unitats de residencial col·lectiu no podran situar-se mai en la mateixa planta ni per damunt d'habitatges plurifamiliars ordinaris.
Totes estes restriccions, no obstant això, no s'aplicaran quan el projecte es desenvolupe en un edifici destinat íntegrament a este tipus d'habitatges col·laboratius.
Residències
D'altra banda, el nou text introduïx el concepte d'allotjament comunitari com un ús terciari. Aquesta figura respon a la necessitat de dotar d'un marc regulador les modalitats d'estada prolongada no permanent que queden fora de l'àmbit de la legislació de turisme.
Comprén les edificacions destinades a l'allotjament estable o prolongat de persones amb servicis comuns inclosos, com consergeria, manteniment o hostaleria.
D'esta manera, dona empara legal explícita a residències d'estudiants, col·legis majors, residències d'ancians, residències de comunitats cíviques i formats de flex-living comercial. Exclou les que estan gestionades per entitats sense ànim de lucre.
Interior de la futura residència d'estudiants.
Este tipus d'habitatges únicament s'autoritzen en edificis d'ús exclusiu terciari, per la qual cosa no poden compartir espai amb habitatges familiars.
En l'interior dels immobles terciaris, les plantes destinades a allotjament comunitari han de situar-se per damunt dels usos comercials i recreatius, podent compartir planta només amb locals d'oficines.
En defecte de reglamentació sectorial específica, el PGOU imposa una superfície mínima de 10 metres quadrats (inclòs el bany) per a les habitacions individuals i de 15 m² per a les dobles.
La modificació del PGOU també estén el concepte col·laboratiu a altres sectors econòmics, com els locals comercials compartits o els coworking.
Revisió del PGOU
La revisió de les normes urbanístiques de la ciutat respon a la necessitat d'adaptar un text aprovat en 1988 a la nova realitat urbana i a la legislació vigent.
Així, pretén refundir en un únic text les successives modificacions i simplificar la tramitació de llicències i autoritzacions oferint conceptes més clars i homogenis.
Un dels principals canvis és la clarificació de definicions i paràmetres que, per la seua complexitat, han generat interpretacions distintes.
En la pràctica, precisar l'abast de conceptes com el pati de poma evita discrepàncies sobre si determinats espais interiors computen com a pati a efectes de condicions d'edificació.
De la mateixa manera, concretar el concepte i el règim del pati anglés permet encaixar amb més seguretat solucions semienterrades habituals en edificació, acotant la seua admissibilitat i les seues condicions.
L'actualització incorpora a més, de manera genèrica, aspectes vinculats a sostenibilitat, accessibilitat i eficiència energètica, incloent-hi referències a la ubicació de panells solars fotovoltaics en edificis.
L'objectiu pràctic d'esta inclusió transversal és facilitar un encaix normatiu més clar quan es projecten i es tramiten este tipus d'instal·lacions.
Junt amb això, el document incorpora novetats legislatives sobre diferents títols habilitants (llicències, declaració responsable i comunicació), i actualitza el règim aplicable a situacions urbanístiques preexistents per a aportar més claredat i seguretat jurídica.