Cada 9 d’Octubre, els valencians celebrem el que som: la nostra història, les nostres tradicions, la nostra llengua, la nostra cultura i eixe sentiment de pertinença que ens unix de nord a sud de la Comunitat Valenciana.
És un dia per a mirar amb orgull la nostra Senyera i recordar que formem part d’una terra que sempre ha sabut alçar-se, treballar i tirar avant, fins i tot davant de les majors adversitats.
Enguany, a més, commemorem el 750 aniversari de la mort de Jaume I, una figura fonamental dels nostres orígens i un llegat que continua viu en les nostres institucions i en la nostra manera d’entendre’ns com a poble.
Però honrar la nostra història exigix alguna cosa més que recordar-la: implica assumir la responsabilitat de decidir quina Comunitat Valenciana volem deixar a qui ve darrere.
L’orgull de ser valencians no pot quedar-se únicament en una celebració. Estimar la nostra terra també significa defendre-la, com feren els nostres avantpassats, amb coratge i dignitat.
Significa alçar la veu quan no se’ns escolta, exigir el que ens correspon i no acceptar que els nostres drets i oportunitats queden supeditats als interessos polítics de qui governa des de Madrid. Una posició que ha defés Juanfran Pérez Llorca: una identitat valenciana que no necessita construir-se contra ningú, però que tampoc descansa.
La nostra personalitat, la nostra història i les nostres senyes d’identitat pertanyen al conjunt dels valencians, no a cap moviment partidista. La Senyera, les nostres institucions, les nostres tradicions i la nostra llengua han de ser espais de trobada i mai instruments de divisió.
Perquè podem sentir-nos profundament valencians i plenament espanyols, sense renunciar al que som ni a la nostra voluntat de formar part d’un projecte comú.
Demà, 12 d’octubre, celebrarem el Dia de la Festa Nacional. Dos dates, el 9 d’Octubre i el 12 d’octubre, que ens recorden que les nostres arrels i la nostra pertinença a Espanya no es contradiuen, sinó que s’enriquixen mútuament.
Així ho expressa el nostre Himne quan ens invita a "oferir noves glòries a Espanya". Una declaració que reflectix la nostra voluntat de formar part d’un projecte compartit des de la nostra pròpia personalitat. Però eixa pertinença també ha de traduir-se en un tracte just i en el reconeixement de les necessitats de la nostra autonomia.
I eixa igualtat ha de traduir-se en fets: en una finançació autonòmica justa, en inversions d’acord amb les nostres necessitats, en aigua per als nostres agricultors, en infraestructures que impulsen la nostra competitivitat i en servicis públics capaços de respondre a les demandes dels nostres ciutadans. No parlem de privilegis ni de concessions, sinó de justícia.
La Comunitat Valenciana no demana ser més que ningú; exigix que els seus ciutadans tinguen les mateixes oportunitats que els altres. El nostre pes econòmic, social i poblacional ha de vore’s reflectit en les decisions de l’Estat. La lleialtat a Espanya no significa renunciar als nostres interessos, sinó defendre’ls amb la mateixa determinació amb què altres territoris defenen els seus.
Darrere d’estes reivindicacions hi ha persones, famílies i projectes de vida. Hi ha pacients que necessiten una sanitat a l’altura de les seues necessitats, famílies que confien en els seus col·legis, jóvens que volen desenvolupar ací els seus projectes i municipis que necessiten recursos per a oferir oportunitats als seus veïns.
Hi ha agricultors, autònoms que cada matí alcen la persiana i empreses que creen ocupació. Per això, la finançació i les inversions no poden quedar-se en un debat de xifres i promeses: les seues conseqüències es mesuren en la vida quotidiana dels valencians, en la qualitat dels servicis públics i en la capacitat de la nostra terra per a generar prosperitat.
Per això, no podem conformar-nos amb bones paraules ni amb promeses que mai acaben de convertir-se en realitats. Necessitem compromisos, partides pressupostàries i inversions. Necessitem d’un Govern d’Espanya que entenga que la igualtat entre els seus ciutadans no pot quedar supeditada a acords polítics puntuals ni a les necessitats parlamentàries d’un president.
Hem de fer valdre la nostra posició des de la lleialtat, el diàleg i la voluntat d’entesa, però també amb fermesa, sense complexos ni embuts.
Defendre els interessos valencians no debilita el projecte comú; el reforça quan es fa des del respecte, la responsabilitat i la convicció que cap territori ha de quedar relegat per conveniències polítiques.
Les eleccions generals són una gran oportunitat per a situar estes qüestions en el centre del debat. El que es decidix a Madrid afecta directament els nostres municipis, les nostres empreses i les nostres llars. Per això, hem d’afrontar el moment amb claredat, exigència i sense complexos.
Este és el valencianisme que defenem: un que no es limita a celebrar el seu passat, sinó que treballa per a millorar la vida dels ciutadans; que reclama igualtat, exigix respecte i es nega a acceptar la resignació com a resposta. Un valencianisme integrador, orgullós de les seues arrels i convençut que la nostra identitat ha de servir per a unir-nos i avançar, mai per a alçar fronteres entre nosaltres.
El 9 d’Octubre i el 12 d’octubre ens recorden d’on venim i el projecte comú del qual formem part. Ara ens toca decidir què volem llegar a les pròximes generacions. No n’hi ha prou amb rebre una terra amb història, cultura, llengua i institucions pròpies.
Tenim el deure de treballar per a entregar-los una Comunitat Valenciana més pròspera, segura, oberta i plena d’oportunitats. Respectar el nostre passat, defendre el que som i treballar pel que mereixem. Eixe compromís està hui en les nostres mans.
Nando Pastor és portaveu del PP en Les Corts Valencianes.