"... I si n'hi ha, estan molt ben preparades".
Encara que no hi ha cap document escrit que acredite l'autoria de la frase, popularment adaptada, al 32é president dels Estats Units, Franklin Roosevelt, té el reconeixement de l'àmplia majoria d'apassionats i curiosos de la política.
L'únic líder del món lliure en romandre a l'Ala Oest de la Casa Blanca més de dos mandats, pel que sembla, va dir: "In politics, nothing happens by accident. If it happens, you can bet it was planned that way".
Una afirmació que, a la vista dels recents esdeveniments, bé podríem dir que no està precisament en desús.
Després de huit anys de Govern liderat pel president Sánchez, dada que no hem d'obviar, divendres passat, previ desallotjament mediàtic de Maricarmen, assistíem al no parlamentari no d'un sinó dels dos decrets d'habitatge presentats a la carrera, després de disputes entre els propis socis de coalició.
Dos jornades de reflexió després, començàvem la setmana amb la dissolució de les Càmeres i ja tenim data per a la pròxima cita electoral, nous comicis que se celebraran el pròxim 29 de novembre.
A penes 24 hores més tard el president, amb eixos canvis d'opinió als quals ens té acostumats, considera que ara sí que hi ha legitimitat per a acudir a la Diputació Permanent.
I, als qui defenen un frau de llei, caldria preguntar-los si consideren que els viratges no porten l'assessorament annex de la legalitat per a justificar la urgent necessitat, amb una invitació per a acudir als tribunals i convertir, definitivament, esta campanya electoral en un escenari monotemàtic entorn de l'habitatge.
Els esdeveniments continuen succeint-se o fins i tot solapant-se uns amb altres.
Arriba la crida a la vaga general, que pareix que ens quedarem sense agenda amb tanta cita històrica. Molts s'afanyen en la recerca de la il·legalitat, tant per la data de la mobilització, prèvia a la campanya electoral, com per la finalitat, que no pot ser política, clar, perquè cap ho és, i, per si fora poc, que no guarda relació amb la defensa del treballador, però no hi ha empara major que els salaris que són els que paguen les hipoteques i les rendes arrendatàries.
Que les coses poden fer-se molt mal, però no tant, i, el descarament no està penalitzat.
L'inèdit del cas és que és la primera vaga general contra l'oposició, com així ho ha reconegut la debutant cap d'estratègia, María Jesús Montero, amb el nomenament avalat pels seus resultats a Andalusia, que ve amb la transparència com a bandera.
I, per a tancar la legislatura, que no el que ens queda per vore, si no, al temps, calia liquidar el peatge d'investidura i assistim al desembarcament del Constitucional instruint el Suprem per a obrir-li la porta a Puigdemont.
Sí, sí, tot pura casualitat.
