L'estat d'una ciutat és el reflex de qui la governa. I la València de María José Catalá oferix hui una imatge inquietant: edificis tancats, equipaments paralitzats, patrimoni abandonat, instal·lacions esportives clausurades i projectes heretats que continuen acumulant pols.

La ciutat s'ensorra a trossos mentre la senyora Catalá pareix més pendent de les cuites internes del Partit Popular que de resoldre els problemes dels valencians i les valencianes.

El tancament del Teatre Principal és la metàfora perfecta. Un dels grans símbols culturals de València ha abaixat la persiana per greus deficiències estructurals, de seguretat i accessibilitat.

La rehabilitació integral podria costar uns 50 milions d'euros i prolongar-se durant almenys quatre anys. És cert que l'edifici no depén exclusivament de l'Ajuntament, però governar una ciutat també consistix a assumir lideratge i exigir solucions. I més, quan una de les regidores de Catalá, Rocío Gil, és també la responsable de Teatres en la Diputació.

Alguna cosa semblant passa a la Marina. El Veles e Vents, un dels icones contemporanis de València, es troba atrapat entre informes, controvèrsies sobre el seu estat, una concessió caducada i un conflicte judicial sobre la seua gestió.

A pocs metres del Veles e Vents, els antics Docks continuen deteriorant-se sense que s'albire un projecte capaç de recuperar-los.

La Marina, que hauria de ser un dels grans motors econòmics i culturals de València, torna a convertir-se en l'aparador de la paràlisi, mentre el govern de Catalá administra l'abandó.

La degradació també arriba al patrimoni històric. La Ceramo continua sense obrir. Tampoc ho han fet Sant Vicent de la Roqueta ni la Casa del Rellotger, espais rehabilitats o encarrilats durant el mandat anterior que porten tres anys esperant un ús ciutadà. No falten edificis ni projectes: falta capacitat per a posar-los en marxa.

La mateixa deixadesa afecta l'habitatge públic. Els habitatges de Tapineria, heretats de l'anterior govern i pràcticament encarrilats, continuen sense lliurar-se.

En una ciutat on l'accés a l'habitatge s'ha convertit en una angoixa quotidiana, mantindre tancats habitatges públics ja construïts és una mostra d'insensibilitat i d'incompetència.

També romanen tancades instal·lacions esportives com els poliesportius d'Orriols i de la Hípica. Cada equipament clausurat significa menys servicis per als barris, menys oportunitats per als joves i més desigualtat entre qui pot pagar una alternativa privada i qui depén del que és públic.

Mentrestant, la Devesa d'El Saler ha patit l'incendi més devastador dels últims quaranta anys. Van cremar més de 37 hectàrees d'un dels nostres espais naturals més valuosos.

L'ombra de l'escassa execució del pressupost de prevenció, la paralització durant tres anys del projecte de nous canons d'aigua i les vacants existents en el cos de bombers avalen el despropòsit.

Fins i tot l'incendi del Mercat Central s'incorpora a eixa fotografia de decadència que assola València davant la mirada impassible de Catalá.

València no necessita una alcaldessa a temps parcial que utilitza l'Ajuntament com a plataforma de llançament per a les seues aspiracions dins del Partit Popular. Necessita una alcaldessa compromesa amb València i amb la seua gent.

Hui la ciutat s'ensorra a trossos. En maig de 2027, tornarà la llum amb Pilar Bernabé.

Alicia Andújar és diputada del PSPV en Les Corts valencianes.