Diuen que la paraula és el patrimoni més valuós d'una persona. Es pot perdre una cita electoral, cometre errors o travessar moments difícils. El que mai hauria de perdre's és la credibilitat.

Perquè quan algú dona la seua paraula compromet el seu honor, i la seua capacitat per a complir. I en política, on massa vegades les paraules se les emporta el vent, complir allò que es promet continua sent la major mustra de respecte cap als ciutadans.

Fa ara huit mesos, Juanfran Pérez Llorca compareixia per a presentar el Pacte de Les Corts. No era un simple acord polític ni una declaració d'intencions. Era una fulla de ruta. Un compromís amb els valencians per a tornar l'estabilitat a la Comunitat, impulsar les reformes necessàries i situar la gestió per damunt del soroll.

Hui, la millor prova que aquella paraula anava de debò és incontestable: els valencians ja tenim pressupostos.

I no són uns comptes públics qualsevol. Són els pressupostos més socials de la història de la Comunitat Valenciana. Huit de cada deu euros es destinen a reforçar la sanitat, l'educació, la dependència i les polítiques socials.

Mai s'havien destinat tants recursos a protegir les persones. Darrere de cada partida hi ha una prioritat i una decisió política: més recursos per als nostres hospitals i centres de salut; una educació pública millor dotada; una atenció més digna per als nostres majors i per a qui més suport necessita; més habitatge protegit per a facilitar als joves l'accés a una llar; i un alleujament fiscal per a les famílies i les rendes mitjanes i treballadores.

Uns pressupostos no sols ordenen xifres: reflectixen el model de societat que un govern vol construir. Aprovar-los exigix diàleg, responsabilitat i capacitat per a aconseguir acords. Però, sobretot, obliga a tindre clar quina ha de ser la prioritat d'un govern.

No són els titulars. Són sense cap dubte, la llei més important que aprova un executiu perquè, més enllà de les xifres, reflectixen també la manera d'entendre la política de qui els impulsa.

Aquests porten la petjada d'un president que entén el servici públic des de la proximitat i la gestió; de l'alcalde acostumat a recórrer els carrers, a escoltar més que a parlar, a segellar un compromís amb una encaixada de mans i a resoldre problemes abans que a llançar proclames.

La d'algú a qui no li agrada perdre el temps ni prometre allò que no està en condicions de complir. Algú que entén que la confiança dels ciutadans no es guanya amb grans discursos, sinó oferint resultats.

Els compromisos adquirits pel cap del Consell no es van quedar en un discurs d'investidura. Hui són uns pressupostos aprovats i la demostració que la paraula donada conserva tot el seu valor quan es complix. Huit mesos després, els fets parlen per si mateixos.

Nando Pastor és portaveu del PP en Les Corts Valencianes.