Tot és qüestió de prioritats per a establir on s'ha de situar el focus, centrar un punt fix, sense marge d'error, per a aconseguir l'anhelat objectiu, màximament quan es tracta de posar en marxa la maquinària electoral.

O això sembla a la vista dels últims esdeveniments a voltant de la finançació.

Això de governar ja es vorà; com que al cap i a la fi els màxims parlamentaris no s'aconseguixen, des de fa ja molt, poc es notarà. Ara, al que s'està és al que realment importa: preparar un tauler electoral òptim per a assegurar els post-pactes.

Definitivament, el diàleg i el consens estan sobrevalorats. Això sí, la performance de les reunions del Consell de Política Fiscal i Financera que no falten; l'última assenyalada el dia 29 de juliol a, quasi amb total seguretat, 50 graus a l'ombra.

Arribats a este punt bé podrien evitar-se innecessaris desplaçaments amb plantó autonòmic davant l'absurditat de debatre sobre una qüestió ja resolta per imperatiu legal.

El que abans no era ni important ni urgent ara apressa, així que arribarà al Congrés un nou model de finançació que només agrada a Esquerra Republicana de Catalunya, soci necessari al qual tindre en mode de content per als favors dels sís sumatoris en vista a investidures que requerixen de quotes parlamentàries en el sistema polític actual de bipartidisme imperfecte on els dos partits alfa, populars i socialistes, no aconseguixen les majories absolutes d'antany.

Alguns insistixen a seduir impossibles amb cants de sirena a la recerca de grans coalicions obviant que la polarització política impedix els acostaments en el centre ideològic, per la por, molt racional, a la fuga de simpatitzants pels seus flancs dret i esquerre, segons qui corresponga.

Mentrestant, avança l'estratègia de la divisió territorial buscant els posicionaments pro defensa d'un orde de finançació a mida, del qual poc o res se sap, assenyalant als opositors governants del Partit Popular per a facilitar els argumentaris dels futurs candidats als governs autonòmics.

Amb la vista posada en el nostre territori tornar a claudicar no ens mou de la posició de sempre. Al costat dels facilitaris, tal vegada és moment de mantindre'ns ferms en el 'no' a allò que no arriba a ser el just, per a continuar defenent els nostres drets.

La teoria del tot o res és més senzilla quan se sap, com és el cas, que el fracàs de l'adversari polític està assegurat.

Ara es brinda l'oportunitat, que no pot rebutjar-se, per a mantindre la postura de la defensa dels interessos del Poble Valencià, amb la prioritat posada en la Comunitat Valenciana, per a no admetre rebaixes per liquidació.