En política, la credibilitat es cimenta en la capacitat de complir la paraula donada. I si alguna cosa està caracteritzant els primers mesos de Juanfran Pérez Llorca al capdavant de la Generalitat Valenciana és precisament això: la voluntat de transformar els compromisos en fets.

Prometre només allò que es pot complir. Sis mesos després d'assumir la Presidència, ha posat en marxa el 63% de les mesures anunciades en el seu discurs d'investidura. De les 35 actuacions compromeses, 22 ja s'han realitzat i la resta estan en marxa. Una combinació de gestió, fermesa i capacitat de diàleg que demostra que no fem política-ficció.

Hem demostrat que el camí es fa caminant, amb pas ferm i amb rigor, donant futur a la nostra terra. I dilluns que ve ho tornarem a comprovar amb la reunió que mantindrà el president amb el ministre Arcadi España, des de la convicció que el diàleg i la defensa dels interessos dels valencians estan per damunt de qualsevol altra consideració. Serà, ben segur, tan dialogant com persistent en l'exigència d'un model de finançament just, solidari i equitatiu per a cinc milions de ciutadans.

Eixa mateixa voluntat de complir és la que es reflectix en uns Pressupostos per a 2026 que tornen a situar les persones en el centre de l'acció pública. Una cosa que hauria de ser normal en qualsevol democràcia, però que en l'Espanya de Pedro Sánchez s'ha convertit quasi en una anomalia. Perquè mentre esta Generalitat presenta per tercer any consecutiu uns comptes, el Govern central és incapaç d'aprovar uns nous Pressupostos Generals de l'Estat. Pròrroga rere pròrroga. Bloqueig rere bloqueig.

Disposarem d'uns comptes públics que posen el focus en les polítiques que més importen als valencians, destinant prop del 80% dels 33.305 milions d'euros a la despesa social, concentrant la sanitat, l'educació i els servicis socials les principals partides. I no només això; darrere d'estes xifres hi ha una manera d'entendre la gestió basada en la responsabilitat i el compliment.

Resulta cridaner, per tant, escoltar determinades lliçons des de l'esquerra. Perquè mentre ací debatem inversions, infraestructures i protecció per a la nostra terra, Espanya travessa un dels majors processos de deteriorament institucional de les últimes dècades.

El sanchisme ha deixat de ser un projecte polític. Hui és simplement un mecanisme de supervivència que només gira al voltant de la permanència d'un home en el poder. I mentre els valencians esperen finançament i inversions, el Govern continua atrapat en una successió interminable d'escàndols.

Davant d'eixe soroll hi ha una realitat incontestable. Quan la riuada va colpejar la nostra terra i va arrasar municipis sencers, els valencians ens vam alçar, amb els nostres propis recursos i gràcies a la solidaritat de moltes persones. Els alcaldes es van posar a treballar, els funcionaris es van posar a treballar, els servicis d'emergència es van posar a treballar… I la Generalitat Valenciana es va posar a treballar.

Hem reconstruït col·legis, recuperat centres de salut, reparat carreteres i recuperat infraestructures essencials. Hem ajudat milers de famílies i ho hem fet, en gran mesura, amb l'esforç d'esta terra, pràcticament a pulmó.

I continuem esperant el mateix nivell de compromís per part de l'Executiu de Sánchez. Continuem esperant que els anuncis es convertisquen en realitats. Perquè les proclames no protegixen ningú, les rodes de premsa no eviten inundacions i els titulars no salven vides. El que salva vides són les inversions, les infraestructures i la planificació. I precisament per això estos pressupostos són tan importants. Davant de la política de la frase fàcil, ací hi ha fets concrets.

Els nostres comptes públics representen, a més, dues maneres completament diferents d'entendre la política. La d'aquells que viuen instal·lats en la pròrroga constant, el tacticisme i la crisi permanent. I la d'un Consell que no perd el temps, que reconstrueix, invertix, planifica i governa. Mentre uns estan ocupats intentant arribar vius al següent titular, altres estem ocupats a protegir els valencians.

Ja sabem que el dimoni mai dorm. Segur que a nosaltres ens trobarà treballant.

Verónica Marcos és diputada del Grup Parlamentari Popular en Les Corts Valencianes