Per a moltes dones, convertir-se en Fallera Major de València és molt més que complir un somni: és la seua oportunitat de posar veu -i rostre- a una festa no sols centenària, també reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Durant tot un any la màxima representant recull el testimoni de la seua predecessora -la de 2027 el gran llegat que deixa Carmen Prades- per a, amb el seu carisma i il·lusió, mostrar-se al món faller i rendir-se davant d'ell.

Només queden dos dies per a saber qui de les 13 dones elegides al Roig Arena serà l'ambaixadora de les Falles de 2027.

L'esperat moment arribarà este dimarts 13 d'octubre, quan l'alcaldessa de la capital, María José Catalá, despenge el telèfon i marque el número de l'afortunada per a comunicar-li la notícia, en el que es coneix com el moment de la Telefonada. Les altres 12 restants passaran a formar part de la Cort d'Honor.

El camí fins ací no ha sigut fàcil: cada comissió fallera pot presentar una candidata major i una infantil i un jurat tria un nombre determinat de representants per sector -l'agrupació de falles per zones- per a passar a la següent fase.

En total, 73 dones i 73 xiquetes realitzen proves i entrevistes davant del jurat que torna a decidir el seu futur en la Gala d'Elecció, celebrada el passat dissabte 26 de setembre al Roig Arena.

Perquè només 13 adultes i 13 infantils integren les Corts d'Honor, almenys, cada any -i d'elles únicament dos arriben a ser Falleres Majors-.

EL ESPAÑOL ha entrevistat les 13 candidates adultes per a conéixer les seues inquietuds, la seua personalitat i les seues expectatives del que suposaria ocupar el càrrec més important de les festes josefines.

Paloma Mora García

Paloma Mora García té 28 anys i porta apuntada en la falla Doctor Marañón-Mestre Palau -del sector Mislata- des dels 2 anys, quan sa mare les va apuntar a la seua germana i a ella. És infermera i treballa a l'Hospital General de València.

Paloma va ser la primera candidata a escoltar el seu nom al Roig Arena. Per uns segons va arribar a pensar que no es referien a ella. "Ho hem imaginat i somiat tantes vegades que, en eixe moment, em vaig quedar en blanc. Però van vindre les meues companyes a abraçar-me, vaig eixir i ja vaig vore la meua comissió i la meua família. M'ho quede per a sempre", recorda.

Entre les seues aficions estan el ball, que practica des de xicoteta, a més de la natació. Les sobretaules dels diumenges, acompanyades de jocs de taula, són un dels seus plans favorits; especialment si hi ha partida de truc amb son pare: "Fem bon tàndem".

La seua comissió ha comptat enguany amb el treball de Ximo Esteve, ja jubilat. La seua falla va voler retre-li homenatge i reivindicar la precarietat de l'ofici d'artista faller. "Cal lluitar perquè tinguen bones condicions", defensa.

Paloma també aposta per millorar la convivència amb qui no forma part del món faller i per potenciar els actes culturals. "Cal explicar per què vivim tant esta festa", assenyala.

El seu vestit de valenciana ideal és el seu de color bordeus, amb el qual guarda una anècdota: "Me'l vaig comprar dos anys abans i, fins que me'l vaig fer, va dormir davall de mi. Era com dormir damunt dels meus somnis". El color s'ha convertit també en un símbol per a la seua comissió, que ja l'anomena "el bordeus de la sort".

Una Fallera Major de València ha de "saber escoltar, ser empàtica, extravertida i, sobretot, molt responsable": "Crec que reunisc eixes qualitats i, junt amb la il·lusió, m'agradaria molt ser la Fallera Major de València".

De la setmana fallera es queda amb la plantà, fins i tot amb el moment previ en què arriba la góndola amb els ninots: "Vius el resultat de tot un any de treball de l'artista faller". Per a ella, a més, eixa nit representa un dels valors essencials de les Falles: fer equip, germanor.

També reivindica la importància de la llengua valenciana: "És la nostra llengua i cal promocionar-la i fer-ne ús".

María Ruiz Such

María Ruiz Such té 23 anys i pertany a la falla Vicent Sancho Tello-Xile, del sector Pla del Real-Benimaclet. Estudia sisé de Medicina, un curs "perfecte" per poder-lo compaginar amb un possible any com a Fallera Major de València perquè només té pràctiques i no exàmens. "Això només passa una vegada i cal gaudir-ho al màxim", assegura.

Amb només 5 anys es va 'plantar' en la seua comissió un 15 de març com a 'protesta', fins que son pare va cedir i la va apuntar. Ella volia ser fallera. Amb el temps, tota la família es va unir a la comissió i, de fet, son pare és directiu des de fa molts anys.

Fora del món de les Falles, María és catequista i monitora a la parròquia de Sant Leandre, on treballa amb xiquets i joves d'entre 7 i 17 anys des que es va confirmar: "Les meues amigues i jo hem seguit el llegat". També juga a pàdel de tant en tant.

Sobre els artistes fallers, indica que cal escoltar-los i reconéixer la seua importància. "L'aparador per a la gent que no entén les Falles són les falles -monuments-. I sense artistes fallers no hi ha Falles", afirma.

Li agradaria ser Fallera Major de València per compartir la seua alegria, la seua il·lusió i la seua innocència amb tota la ciutat. També li encantaria aprendre molt més del que ja sap i convertir-se en altaveu de qui no sempre té la possibilitat d'expressar el que pensa.

Tria la plantà i la recollida del ninot indultat perquè, assenyala, "arribes al primer dia amb més energia i més ganes. Tot està encara per viure".

María creu que el valencià és "molt important" i destaca el paper de les Falles en la seua conservació i difusió, especialment a través de la literatura dels llibrets. "És una riquesa amb la qual comptem i no podem deixar-la de banda", defensa.

Per a ella, la Cort d'Honor té "un paper imprescindible d'acompanyar la FMV i de fer-la sentir còmoda i volguda allà on vaja". "En la vida, el que més es gaudix, es gaudix en equip i en companyia. Sense la seua cort, la Fallera Major de València no gaudiria tant", conclou.

Ana Inés Pérez Gómez

Ana Inés Pérez Gómez té 26 anys i és de la falla Plaça Santa Creu, del sector El Carme. És enginyera informàtica i treballa a l'Institut Valencià d'Intel·ligència Artificial de la Universitat Politècnica de València (VRAIN), on utilitza la tecnologia per a l'estudi i la investigació de malalties com el càncer.

Entre els seus plans de futur està emprendre en l'àmbit de la transferència tecnològica aplicada a la salut de la dona i estudiar psicologia: "M'encantaria".

Des de xicoteta ha sigut "una enamorada del ballet". També li encanten les manualitats, com la ceràmica o fer polseres. "I la lectura i viatjar, ja que estem", bromeja.

Per a Ana Inés, la situació dels artistes fallers és "complicada"; i això que són "l'essencial de les Falles". "Sense falla no seríem Falles. Cal poder assegurar-los unes bones condicions laborals perquè ells puguen continuar desenvolupant les falles com la peça central de la nostra festa", argumenta.

Es definix com una persona "molt natural": "El que veus ací és el que sóc a casa meua". Destaca que té un bon do de paraula, cosa que considera rellevant a l'hora d'entablar qualsevol conversa, "des del Rei fins a un artista faller o una eminència de l'escriptura".

Precisament li faria il·lusió ser la màxima exponent de les Falles perquè es veu capaç de transmetre l'amor per la festa que li han inculcat des de xicoteta.

El seu acte favorit és l'Ofrena, encara que també gaudix de les juntes dels divendres en la seua comissió perquè li encanta involucrar-se en l'organització. Com a -mínim- integrant de la cort d'honor, confessa que, després de sonar el seu nom al Roig Arena, el primer que va pensar va ser en viure la Crida.

Segons Ana Inés, el valencià és "indispensable". "Som valencians i és part de la nostra identitat. És la nostra llengua i, per tant, el més important", afirma.

"Una sola persona pot pronunciar un discurs, però no pot acostar-se, tocar i conéixer el que pensa cada faller", afegix, sobre la Cort d'Honor. Les dotze dones que l'acompanyen actuen -apunta- com els seus "tentacles". "Tots els valencians mereixem eixa representació".

Marina Berzal Serrano

Marina Berzal Serrano té 27 anys i pertany a la falla Enginyer José Sirera-Pius IX, del sector La Creu Coberta, des de fa 22 anys. Treballa en el departament de màrqueting d'una empresa dedicada al sector de la bellesa.

En escoltar el seu nom entre les candidates, es va quedar "en xoc" perquè "no era conscient de tot el que venia per davant". Les seues companyes van haver d'ajudar-la a eixir i, encara hui, s'emociona quan reviu l'Elecció.

Marina es definix com una persona molt activa. Practica pàdel i pilates, i també participa en els balls regionals de la seua comissió. En el seu temps lliure li agrada escapar-se a la mar.

Sobre l'ofici dels artistes fallers, reconeix que travessen un moment complicat, però insistix que són "una peça fonamental". "Cal cuidar i preservar este ofici tan nostre perquè mai es perda i continue creixent", afirma.

Per a ella, les Falles han de continuar evolucionant i adaptant-se a la societat i el moment actual. En este sentit, destaca el Congrés Faller com una oportunitat per a revisar allò que requerisca canvis i avançar amb les eines adequades.

El seu vestit de valenciana ideal és el que ha estrenat enguany: un disseny del segle XIX, de fanal, en color verd i amb abundant daurat. "M'agrada moltíssim el metall daurat en els vestits. Per a mi és el meu vestit somiat", reconeix.

Si fora elegida com a Fallera Major de València es compromet a escoltar els fallers i a mantindre una actitud pròxima, positiva i alegre. També voldria contribuir a donar a conéixer les Falles i acostar-les a tot el món.

De tots els actes es queda amb l'Ofrena. Li sembla un moment "especialment emotiu" perquè culmina l'exercici faller i permet agrair a la Mare de Déu tots els moments viscuts durant l'any.

La Falla Municipal de 2027, dedicada a Nino Bravo, li ha despertat una gran il·lusió. El cantant "és un referent en tots els aspectes" i celebra que es ret homenatge a un personatge històric tan volgut per la societat valenciana. "M'encanta la seua música i tinc moltíssimes ganes de vore-la 'plantada'", apunta.

Alejandra Blanco Beltrán

"Una persona pròxima i agraïda, conscient que darrere de la festa hi ha molt de treball desinteressat". Així es definix Alejandra Blanco Beltrán. Té 21 anys i és de la falla Avinguda Mestre Rodrigo-General Avilés, del sector Campanar.

Estudia el doble grau d'Educació Infantil i Educació Primària, amb menció en Pedagogia Terapèutica. Fins a l'inici del procés per a ser candidata a FMV, treballava com a monitora d'activitats extraescolars. "El meu cap em va dir que em centrara en les proves perquè era molt difícil compaginar-ho. En assabentar-se em va escriure i em va dir, 'No compte amb tu, no?' I jo, 'No.'", relata.

En el moment en què va sonar el seu nom es va recordar de la seua iaia, qui li ha ensenyat a estimar esta festa. També de la resta de la seua família i la seua comissió. "Quan vaig eixir, el primer que vaig fer va ser llançar-los un bes, perquè tot això també és seu d'alguna manera", assegura.

En el seu temps lliure disfruta dels seus i de les escapades al seu poble, Rubielos de Mora, a Terol.

El lema de la falla de la seua comissió en 2026 -explica- va ser Els impossibles i l'artista, Enrique i Mario Cardells, va representar la seua pròpia situació mitjançant una balança: d'un costat, els artistes; de l'altre, els diners. Al seu juí, "estan passant una situació un poc difícil i crec que hauríem de reconéixer més el treball que fan".

Alejandra aposta perquè les comissions organitzen activitats perquè els valencians que s'incorporen a la festa, "moltes vegades per desconeixement i impulsats per l'oci", aprenguen més sobre les seues tradicions.

La jove prové d'una família molt vinculada a la directiva de la seua comissió i subratlla que des de xicoteta li han inculcat els valors que, per a ella, promouen les Falles, com són el treball en equip i la solidaritat.

De tots els actes es queda amb la Crida, no sols pel moment a les Torres de Serrans, sinó també per tot el que es viu durant eixe dia: "Per fi arriba el nostre mes".

Sobre la Falla Municipal de 2027, li va emocionar descobrir una rosa en el disseny, ja que és la seua flor favorita i la porta tatuada en record de la seua iaia. A més, la seua indumentarista sol escoltar música de Nino Bravo.

Per a Alejandra, el valencià és un senyal d'identitat essencial de València i de les Falles: "És molt important mantindre vives les tradicions".

De la Cort d'Honor recalca que cada dona representa la diversitat del món faller a través dels seus sectors, les seues comissions i les seues diferents maneres de viure la festa.

Claudia España Bernabeu

Claudia España Bernabeu té 24 anys i pertany a la falla Alameda-França, del sector Camins al Grau. Estudia veterinària a la Universitat Catòlica de València.

Prové d'una família molt arrelada a la tradició fallera: son iaio va ser Secretari General de Junta Central Fallera; sa mare va pertànyer a la Cort d'Honor en 1986; i la seua germana Marta, Cort d'Honor Infantil 2007.

Això és una de les raons per les quals Claudia coneix de prop la importància d'este grup. "Una Fallera Major de València no és res sense la seua cort", afirma, ja que considera que el seu paper va molt més enllà que el d'acompanyar.

Entre les seues aficions estan els balls regionals en la seua comissió i eixir a córrer per l'antic llit del riu.

Al seu parer, "cal cuidar els artistes fallers i reconéixer el seu treball", ja que "sense ells no existiria esta festa". Per això aposta per protegir l'ofici i animar xiquets i joves a estudiar-lo per a garantir la seua continuïtat.

Les Falleres Majors de València a qui admira són Marina Civera i Covadonga Balaguer. De la primera ressalta la manera en què es va relacionar amb tot el món i la seua forma d'exercir el càrrec. La segona, en canvi, és una figura especialment admirada en el seu entorn.

Una màxima representant ha de ser "pròxima, alegre, natural i capaç que qualsevol persona puga sentir-se reflectida en ella", aptituds que creu compartir.

De la setmana fallera es queda amb l'Ofrena, però també disfruta de la recollida de premis, un moment que comença al casal i que és d'un orgull "inigualable".

La Falla Municipal de 2027 li fa especial il·lusió perquè sa mare és una gran admiradora de Nino Bravo. També celebra que s'haja recuperat un model més tradicional, amb una figura principal de gran altura i diferents escenes al voltant.

Així mateix, valora que és fonamental que qui representa les Falles i València parle i utilitze el valencià.

María Miralles Miralles

María Miralles Miralles té 26 anys i és de la falla Ferran el Catòlic-Àngel Guimerà, del sector La Roqueta-Arrancapins. És psicòloga i treballa pel seu compte, al mateix temps que cursa un màster especialitzat en trastorns de la conducta alimentària.

En escoltar el seu nom al Roig Arena va sentir "un conjunt d'emocions"; des d'alegria, il·lusió i fins a gratitud cap a la seua família i la seua comissió.

María disfruta passant temps amb la seua família i els seus amics. Li agrada viatjar, eixir a córrer per l'antic llit del riu, passejar i menjar o sopar fora de casa.

Encara que li agraden les Falles tal com són, reconeix que sempre hi ha marge de millora; per exemple, en reduir la contaminació mitjançant l'ús de materials més sostenibles.

També incidix en millorar les condicions dels artistes fallers. "Són la peça fonamental de la nostra festa i caldria valorar-los i ajudar-los més", defensa.

La seua Fallera Major de València de referència és Raquel Alario, integrant de la seua mateixa comissió. Destaca d'ella la seua elegància, el seu saber estar i, sobretot, el fet que visquera el seu regnat sent fidel a si mateixa.

Si fora Fallera Major de València, aportaria tot el seu afecte i dedicació a la festa amb la seua senzillesa, naturalitat i proximitat. "Jo tinc un gran afecte a València i m'encantaria poder representar tots els valencians", trasllada.

D'entre tots els actes es queda amb l'Ofrena que ha viscut sempre des de xicoteta amb molta il·lusió. Fer-ho com a Fallera Major de la seua comissió va ser -per a ella- "inexplicable".

Per a María, el valencià és fonamental perquè forma part de la cultura. Sobretot, considera important que les persones joves el parlen i que es fomente el seu ús.

Paula Sebastián Martínez

Farmacèutica de professió, Paula Sebastián Martínez té 25 anys i porta apuntada en la falla Quart-Palomar, del sector El Pilar-Sant Francesc, des de tota la vida. Va ser son pare qui li va inculcar l'amor per les Falles.

"La meua vida es resumix en les Falles, passar temps amb la meua família, fer exercici i visitar el meu poble, Xulilla, sempre que tinc un foradet", enumera.

Segons la jove, "la festa ha de donar-los més valor als artistes fallers i buscar la manera en què puguen sobreviure amb els pressupostos tan ajustats que hi ha".

Li agradaria ser Fallera Major de València perquè viu la festa des de dins durant tot l'any. També destaca la seua simpatia i la seua proximitat, qualitats que li permetrien fer que tot el món se sentira representat.

El seu moment favorit de les Falles és la plantà, quan tota la seua comissió es reunix la nit del 15 de març per 'plantar' i alçar junts els monuments.

Conscient que les Falles són Patrimoni de la Humanitat, a Paula li encantaria que la gent parlara més el valencià. Se sorprén especialment quan l'escolta mentre treballa a la farmàcia. "És una cosa molt nostra que hauríem de valorar", reivindica.

La seua comissió, Quart-Palomar, compta amb uns 200 fallers i celebra enguany els 175 anys d'història. Planta "en un lloc privilegiat", baix les Torres de Quart, i aposta especialment per la qualitat de les seues falles, ja que porta molts anys en secció Primera A.

"També participem en el teatre faller, en cavalcada i fem molt de treball durant tot l'any, tots a una, per a tindre visibilitat. Volem que una falla tan històrica continue amb la tradició", afegix.

"Un equip de 13 per a tot", resumix, sobre el significat que li atorga a la Cort d'Honor.

Carmen Ballester Muñoz

Carmen Ballester Muñoz té 25 anys i és de la falla Músic Espí-Gravador Fabregat, del sector Rascanya. Treballa en l'àmbit sanitari com a tècnica ortoprotèsica; als matins atén pacients ingressats a l'Hospital La Fe i a les vesprades treballa en una clínica d'ortopèdia.

És fallera des de fa 15 anys, encara que la seua vinculació amb la comissió ve de molt abans. Per motius de logística no va poder apuntar-se abans, però finalment ho va fer l'any 2010-2011. "Vaig entrar per la porta gran: vaig ser Fallera Major Infantil", recorda.

Entre les seues aficions estan cuinar, llegir, viatjar i passar temps amb els seus éssers estimats.

Reflexiona que, actualment, als artistes fallers se'ls dona menys importància que antigament. No canviaria aspectes concrets de la festa, però sí creu necessari controlar les faltes de respecte que es produïxen en les xarxes socials. "Hi ha gent molt roïna i pot arribar a fer molt de mal", assenyala.

El seu vestit de valenciana ideal és el que ha portat com a Fallera Major de la seua comissió: un disseny del segle XVIII en color crema, elaborat amb la seda Almudena de la Companyia Valenciana de la Seda. Triar els colors junt amb sa mare va ser, recalca, "un moment màgic".

Creu que hauria de ser Fallera Major de València per la seua proximitat, empatia i la manera en què sent la festa, però sobretot per la seua manera de "fer equip".

De la setmana fallera es queda amb la recollida de premis; i sobre la Falla Municipal de 2027 està segura que serà "històrica".

Quant al valencià, reconeix que es parla més als pobles que a la capital. I encara que a casa seua es comuniquen en castellà, apunta que la llengua forma part de la identitat valenciana i cal cuidar-la.

Per a Carmen, formar part de la Cort d'Honor -almenys- és "el major regal" que les Falles li han donat fins ara, ja que sempre ha sentit una gran admiració cap a les màximes representants.

Laura Miquel Obarti

Laura Miquel Obarti té 26 anys i pertany a la falla Avinguda de l'Oest-Els Belluters, del sector El Pilar-Sant Francesc. És infermera i treballa a l'Hospital La Fe i a l'Hospital 9 d'Octubre.

Li encanta fer esport i considera que és la seua forma de desconnectar. Va al gimnàs i, a més, li agrada llegir a les nits per a relaxar-se abans de dormir.

En escoltar el seu nom com una de les elegides, va sentir una emoció enorme: "Estava pletòrica, em vaig agafar el pit perquè realment no m'ho creia".

"Són les Falles de València i, sense ells, això no existiria", declara, sobre els artistes fallers. Per això defensa la necessitat de preservar-los i cuidar-los, perquè formen part de la tradició i són fonamentals per a la festa.

Si poguera introduir un canvi, allargaria el dia i reduiria la nit. Començaria les activitats més prompte i les acabaria abans.

La seua Fallera Major de València de referència és Marta Agustí, de la falla Avinguda de l'Oest-Els Belluters, que va exercir el càrrec en 2009.

El seu vestit de valenciana ideal és el que ha portat enguany, un disseny del segle XVIII en blau marí, al qual anomena San Salvador. El va dissenyar "al detall" i el va triar per com li quedava.

Li agradaria ser Fallera Major de València per aportar a tots els valencians proximitat, naturalitat i germanor. Es definix com una persona lleial amb els seus i empàtica, una qualitat que relaciona directament amb el seu treball com a infermera. "Si no, no podria dedicar-me a això", explica.

El seu moment favorit de les Falles és esperar el veredicte dels premis. Enguany l'espera va ser especialment tensa perquè era Fallera Major de la seua comissió, que pertany a primera A.

Laura està expectant de conéixer la proposta de Pere Baenas, que serà l'encarregat d'alçar la figura de Nino Bravo: "Tinc ganes de vore'l plantar a l'Ajuntament".

Encara que reconeix que hi ha persones més o menys valencianoparlants, creu que si algú parla en valencià, cal contestar-li en eixa llengua perquè "tot és educació". Recorda, a més, que moltes persones majors la utilitzen com la seua llengua habitual i que, per això, no hauria d'haver cap problema a respondre'ls en valencià.

Per a Laura, "sense Fallera Major de València no hi ha Cort i sense Cort no hi ha Fallera Major de València", conclou.

Beatriz Blanco Tamarit

Beatriz Blanco Tamarit té 24 anys i pertany a la falla Castelló-Segorbe, del sector Russafa B. Va acabar fa dos anys el grau d'Enginyeria d'Organització Industrial a la Universitat Politècnica de València i actualment treballa com a enginyera en el departament de manteniment d'una empresa de serveis.

És fallera des que va nàixer i va ser Fallera Major Infantil de la seua comissió en 2012. En escoltar el seu nom al Roig Arena, admet que "va ser el momentàs" de la seua vida. Les seues companyes van reaccionar abans que ella i la van abraçar. "No vaig poder contindre l'emoció i les llàgrimes", indica.

En el seu temps lliure, Beatriz disfruta de la ceràmica, fa ganxet, llig, dibuixa i pinta. Encara que prové de l'àmbit científic, es definix com una persona molt creativa.

En TikTok es va fer viral després de compartir com es vestia de valenciana. Tot va començar amb un vídeo gravat amb sa mare, en què lluïa un dels seus vestits i utilitzava la cançó Slipping Through My Fingers, de Mamma Mia!. "Ha sigut molt curiós vore eixa curiositat de la gent i poder ensenyar-los un poc", diu.

Considera que els artistes fallers són el pilar fonamental de la festa. "Hem de cuidar-los moltíssim, donar-los suport i donar-los oportunitats sempre que puguem", assevera.

Sempre ha admirat "profundament" les Falleres Majors de València i recorda amb especial afecte els xicotets gestos que ha rebut d'elles: un somriure, una foto o un detall d'afecte. Li agradaria tornar eixa proximitat i aprendre de totes les persones que l'envoltarien durant l'any.

El seu dia favorit de les Falles és l'Ofrena perquè a casa seua són molt devots de la Mare de Déu dels Desemparats, però també destaca la plantà i la cremà perquè considera que representen els orígens i el pilar de la festa.

Per a Beatriz, tant el castellà com el valencià han conviscut sempre a València i constituïxen una de les riqueses de la terra; també que la Fallera Major de València puga desenvolupar-se en ambdues llengües i que responga en valencià quan algú li pregunte en eixa llengua.

"Estic segura que, amb l'equipàs que tenim, ho farem perfectament", tanca, sobre l'exercici faller que els queda per davant.

Cristina Montesinos Ferriol

Cristina Montesinos Ferriol té 29 anys i pertany a la falla Avinguda Equador-Alcalde Burguera, del sector Benicalap. És mestra d'Educació Primària.

És fallera des dels tres anys i porta vint formant part de la seua comissió. Cristina està molt involucrada en la seua comissió, on forma part de la directiva i del grup de balls regionals. També fa costura i, entre eixa activitat, entrenar i eixir algun dia, ocupa tot el seu temps.

Cuidar els artistes fallers i reduir l'impacte ambiental són dues qüestions prioritàries per a Cristina.

Considera que els fallers han de treballar per a millorar les condicions laborals dels artistes fallers. "Són una de les essències de la nostra festa. Hem de mantindre'ls, preservar-los i, sobretot, cuidar-los", al seu juí.

També aposta perquè les comissions facen un esforç durant la setmana fallera, ja que es generen massa residus, especialment en els menjars, on s'utilitzen centenars de plats i gots de plàstic.

Creu que reunix qualitats per a ser Fallera Major de València perquè es considera una persona molt valenciana, molt fallera i molt vinculada a les seues tradicions. També destaca la seua naturalitat, la seua proximitat i el seu gust per estar amb la gent, parlar i comunicar-se.

A més de la plantà, el seu acte favorit és la recollida de premis, "un moment especial perquè tota la comissió viu amb il·lusió i emoció la possibilitat de rebre un reconeixement pel seu treball".

De la Falla Municipal de 2027, dedicada a Nino Bravo, li sembla una proposta molt bonica. Assegura que el cantant és una figura emblemàtica de la terra i que la falla aconseguix unir totes les generacions.

Cristina és valencianoparlant i opina fonamental la presència del valencià en les Falles. Destaca el treball que es fa des de la festa per a mantindre i difondre la llengua a través dels balls regionals, el concurs de llibrets, el teatre en valencià i la declamació.

Per a ella, la Cort d'Honor, a més d'acompanyar i donar suport a la Fallera Major de València, complix una funció "d'unió dins del col·lectiu faller, en acostar els barris i sectors que representen".

Paula Mayoral Olmos

Paula Mayoral Olmos té 27 anys i pertany a la falla Doctor Gil i Morte-Doctor Vila Barberà, del sector La Roqueta-Arrancapins. Treballa en una consultora de recursos humans, on presta serveis de selecció de personal a empreses.

Ha viscut les Falles en dues etapes. De xicoteta va estar apuntada a la falla Espartero, però durant l'adolescència es va donar de baixa perquè en aquell moment la comissió tenia poca gent jove. Anys més tard, una amiga seua, que va ser Fallera Major de la comissió, la va animar a apuntar-se a la seua actual falla. "Em va dir: 'Apunta't, et sentiràs com a casa'". Li va fer cas i continua allí des de llavors.

Va ser l'última candidata elegida, per la qual cosa va viure una mescla de sentiments: alegria per complir el seu somni, però també pena per les 60 xiques que es van quedar fora. "Crec que totes som molt vàlides per a estar ací assegudes", afirma.

Paula es definix com una persona molt familiar, alegre capaç de transmetre felicitat a qui l'envolta. Li encanta fer plans senzills amb els seus, com asseure's en una terrassa i parlar de la vida, i practicar esport. Esquiadora habitual, també disfruta de la muntanya, o de la mar.

Valora especialment la seua capacitat de fer equip i d'unir la Cort d'Honor durant tot l'any, "el suport de la Fallera Major de València". "Un bon equip resulta fonamental per a acompanyar-la durant tot l'exercici".

Al seu parer, la festa pot evolucionar sense renunciar a les seues tradicions ni a la seua cultura. El seu acte favorit és l'Ofrena i el besamans de la Mare de Déu, a qui li demana tant en els bons com en els mals moments.

Sobre la Falla Municipal de 2027 compartix que el seu iaio Pepe, qui li va inculcar l'amor per les Falles, era un gran admirador del cantant. "A Nino Bravo l'hem escoltat sempre a casa meua. Ho pense i és el destí", assenyala.

El valencià, assenyala, "no ha de perdre's" i "tots han d'aprendre de la llengua per a poder transmetre-la a les futures generacions".