Oltra declara que el bulo del Bar España va servir de base per a la seua "persecució" en la causa sobre encobriment d'abusos
L'expresident Francisco Camps afirma que van utilitzar el nom dels polítics "per a donar més ressò" a les falsedats sobre la xarxa de pederàstia.
Més informació: La jutgessa víctima del bulo del Bar España relata els seus "30 anys de calvari": "M'han anomenat violadora de xiquets i satànica"
La candidata de Compromís a l'alcaldia de València, Mónica Oltra, ha declarat este dimecres com a testimoni-perjudicada en el juí sobre el bulo del Bar España. Tant a ella com a diversos càrrecs de la Conselleria d'Igualtat que dirigia, els van incloure com a encobridors i facilitadors d'una xarxa de pederàstia amb seu en el bar de la localitat de Benicarló (Castelló).
La que fora vicepresidenta de la Generalitat ha exposat els perjudicis que va patir i que eixes acusacions "van servir de base" per a la posterior "persecució" en la causa sobre presumpte encobriment dels abusos sexuals del seu exmarit a una menor tutelada. Uns fets pels quals s'asseurà en el banc dels acusats després que ho ordenara l'Audiència de València en un juí que encara no té data.
"Ho van embolicar tot de pederàstia i era el marc perfecte per a anul·lar-te. Van minar la meua credibilitat política, professional i personal i em van causar danys morals", ha indicat.
Oltra ha explicat que en 2016 va rebre la primera notícia sobre la xarxa de pederàstia. Reinaldo Colás, el perruquer que va iniciar el bulo, i Advocats contra la Corrupció, entitat que el va emparar, van demanar una reunió amb ella.
"Jo tenia per bandera rebre tot el món, així que el meu cap de Gabinet (Miquel Real) es va reunir amb ells", ha relatat. "Li van entregar un dossier de 200 pàgines i el meu cap de Gabinet va vindre a contar-me que deien coses molt greus i a preguntar com ho abordàvem", ha explicat.
Ella, ha prosseguit, no li va vore versemblança i va donar l'ordre d'enviar-ho a la Fiscalia perquè excedia de les seues competències. Ho va fer un funcionari de la Conselleria. A partir d'ací ja no va fer res més perquè creien que era la via correcta d'actuar, ha assenyalat.
Precisament eixa reunió ha sigut també rememorada per Sofía Díaz, actual presidenta de l'Audiència Provincial de Castelló i jutgessa víctima del bulo des de fa 30 anys. "En 2016 em vaig espantar molt perquè va transcendir que (els propagadors de les acusacions falses) anaven a reunir-se amb Mónica Oltra. No ho podia entendre i vaig avisar la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Pilar de la Oliva. Vaig vore que al final es van reunir amb el cap de Gabinet i a l'eixida es van gravar molt contents i abraçant-se dient que per fi s'anava a investigar tot", ha remarcat.
El que va ocórrer després que tot açò passara, ha assenyalat Oltra, és que va començar una "pressió brutal" contra ella perquè no estaven fent el que ells (els difusors del bulo) pretenien. Els van demanar indemnitzar les víctimes i la Conselleria va dir que no podia ser.
"Vam patir un escarni públic. Se'ns va acusar de ser encobridors de la xarxa de pederàstia. Van començar a atribuir-nos l'omissió del deure de perseguir delictes i després vam passar a ser facilitadors i encobridors d'esta trama per la gestió del centre de Benicarló. Ens van ficar a dos directores generals, a una directora territorial i a dos conselleres", ha detallat.
Sobre les conseqüències personals i professionals, ha indicat que "es porta molt malament". "Hi ha una càrrega reputacional, professional, del dubte entre la gent de si hem comés el que diuen. Genera ansietat, un perjudici en credibilitat", ha apuntat.
Per tot això reclama indemnització i dret a l'oblit com la majoria de testimonis.
Francisco Camps, durant la seua declaració en el juí.
Camps: "Van utilitzar el meu nom"
També ho fa Francisco Camps. L'expresident de la Generalitat va ser igualment un dels perjudicats per la divulgació d'estos fets i ha lamentat els "gravíssims delictes i imputacions danyoses" contra ell i altres persones a qui van acusar de formar part de la trama de violacions i assassinats de xiquets.
"Va ser una informació absurda i brutal. Van utilitzar el nostre nom (el dels polítics) per a donar major ressò a les acusacions", ha afirmat.
Camps ha recordat que hi ha hagut documentals, informatius, articles en premsa i publicacions en xarxes socials. "El propi calumniador d'origen d'esta pandèmia d'horror i persecució sabia que era absurd, però es va buscar el major dany social possible", ha afirmat.
"Ha danyat la nostra imatge i tranquil·litat. S'ha fet amb traïdoria. Este tipus de coses trenquen la confiança de les persones i va ser una barbaritat de calúmnia", ha incidit.
Una raó sobre la seua retirada
Un altre dels polítics que ha declarat este dimecres ha sigut Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló. La seua testifical ha estat sobretot marcada per la falta de memòria del que va ocórrer. "Soc un jubilat de 81 anys. Les meues filles m'han hagut de contar per què estic ací", ha assegurat.
El que sí que ha especificat és que es van fer declaracions "absolutament disparatades i falses" contra ell i que va presentar una querella inicialment, però no va continuar avant amb el procediment perquè ja estava la Fiscalia.
Preguntat per si li va afectar políticament, ha afirmat que va ser "una de les raons de pes" que el van apartar de la política: "Açò em va perjudicar a mi i a qualsevol persona decent".
