En una galàxia molt, molt llunyana (de la qual tampoc fa tant de temps), el PSPV era un partit de batalles internes visibles, de primàries reals i de contrapoders capaços. Després va arribar Pedro Sánchez i en una estructura vertical al més pur estil PP va decidir deixar clar el comandament únic.
Les llistes socialistes al Congrés per a les eleccions generals del 29 de novembre han sigut confeccionades seguint eixa lògica i sense cap capacitat de maniobra per als sectors crítics, cosa que ha fet saltar les direccions provincials del partit. Sobretot la de València, liderada per Carlos Fernández Bielsa i en la qual cundeix la indignació després que no se li haja donat ni aigua.
El triumvirat conformat per Sánchez, la seua secretària d'Organització, Rebeca Torró, i la ministra i líder del PSPV Diana Morant ha fet una llista al seu gust, encara que l'ordre dels components tampoc queda clar a qui és atribuïble.
De l'1, la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; de dos, el ministre d'Hisenda, Arcadi Espanya; de tres, la pròpia Rebeca Torró; i de quatre, el portaveu socialista en Les Corts, José Muñoz. Apunta que els seguisca, de número cinc i ja en lloc patidor, l'actual diputada nacional Carmen Martínez.
La candidatura, resultat d'eixe pacte entre Ferraz i la direcció autonòmica de Morant -que per al cas és el mateix- ha deixat fora els líders de les tres províncies. El raonament des de l'executiva del PSPV és que cadascú té una faena en el partit i que ells s'han de dedicar a atendre els seus territoris i les diputacions.
La realitat, però, és un evident vet a Bielsa -el qual aspirava al lloc quatre- que s'ha acabat estenent a la resta de secretaris provincials. La diferència amb ell és que a Alacant i Castelló sí que s'han inclòs en les llistes perfils de "quota" dels seus dirigents amb un acord, mentre que a València no.
Des de la direcció autonòmica del PSPV assenyalen que han optat per una candidatura forta que ve a ser de "tota la carn en l'assaó" per a oferir-li a Sánchez una victòria en la província de València, colpejada per la dana fa dos anys.
La tensió amb València
Però les conseqüències de "els elegits" han tensionat el partit. Des del sector de Bielsa mostren la seua incomprensió per l'exclusió en un moment en què s'havia reclamat unitat interna. Asseguren que l'executiva de Morant ni tan sols s'ha posat en contacte amb ells per a comunicar-los la decisió de la llista i que s'han anat assabentant del degoteig de noms pels mitjans.
Així mateix, indiquen que realment és la direcció provincial la que hauria d'elevar la proposta sobre la candidatura perquè després fora validada, cosa que ací no s'ha complit.
En qualsevol cas, Bielsa no es planteja cap tipus de batalla en resposta al que ha passat. Realment, les batalles en el PSPV tenen poca raó de ser davant la verticalitat que ha passat a dominar el partit. La capacitat de pressionar de qualsevol corrent crítica és nul·la en este moment amb una ministra de Sánchez com a líder en la Comunitat i amb Rebeca Torró -figura a la qual haurien d'adreçar-se les queixes- com a secretària d'Organització.
Així que tots junts al 29 de novembre, contents i descontents, i a partir d'eixe moment es veurà.
L'elecció de Bernabé
No ha sigut el de les províncies l'únic assumpte que ha generat comentaris a la interna entre les files socialistes. L'elecció de Bernabé com a número u és qüestionada pel missatge que alguns opinen que es llança.
Bàsicament el de que la candidatura a l'alcaldia de València no és la seua prioritat i que està buscant acomodament en el Congrés davant la seua necessitat de deixar la Delegació del Govern. Un càrrec, d'altra banda, més conflictiu que una altra cosa a tan pocs mesos d'eleccions.
Ambdós arguments, per a fonts socialistes, donen munició al PP i suposen un error d'estratègia.
La portaveu
L'entrada de noms com Muñoz en la candidatura tindrà igualment el seu efecte en els pròxims mesos. Amb la seua eixida de Les Corts, previsiblement a finals de desembre, el partit haurà d'escollir nou portaveu parlamentari. Una decisió que apunta a prendre's per eixes dates.
Les travesses de substituts, en qualsevol cas, ja comencen a circular. Encara que en teoria els millor posicionats serien, en principi, els portaveus adjunts -María José Salvador, José Chulvi i Maite García-, apareixen altres noms com el d'Alicia Andújar.
Seria una portaveu breu, ja que després de la parada nadalenca Les Corts reprendrà la seua activitat unes setmanes abans de la dissolució -segurament a finals de març- i hi haurà pocs plens.
Amb la renúncia de Muñoz, a més, entraria com a diputat Juan Carlos Fulgencio, exdelegat del Govern en la Comunitat Valenciana.